divendres, 25 de setembre de 2009

BÉ ESTÀ EL QUE BÉ ACABA

Com no sé com fer que aquest blog torni a ser el que era i no em poso d'acord amb Mr. Blogger, m'he traslladat. Contra la meva intenció. No m'agraden els comiats i menys deixar la feina a mitges. Però tot segueix.

Aneu recte i a la primera cantonada, gireu a l'esquerra.
Trobareu La RaTeta Miquey Blog.
Veniu? BIENNNNNN!!!

dilluns, 21 de setembre de 2009

TENGUI!!!

Dimecres la Douce Françoise m'escriu un breu sms (ella sempre els envia breus): Lidl - panificadora - 55e. Des que he tornat de vacances que no m'acabo de posar a to. Vaig lenta i fins dissabte no reacciono: panificadora? Lidl? Escanejo el plànol: el de Cornellà no m'enganxa lluny o sinó el de Sardenya o el de Navas (i de passada em convido a casa de la Douce).

A la primera la trobo. Sols en queden dues al passadís central del Lidl (puc lincar-ho, Paseante?) i ara ja una.

Em paso el matí de dissabte mirant com roda la farina, l'aigua i les llavors. El dia abans havia de recordar vells temps i al final no em vaig atrevir. Agafo la bici i descobreixo que el barri està de Festa Major, la Rambla és plena de parades de fira. Començo a agafar-li el "tranquillo" al barri i mentre, e
l pa va prenent forma.

Porto una setmana intentant arreglar el bloc. Sembla corromput. Ha caigut la columna de la dreta amb la que començo el dia llegint el que m'agrada. Ara ha decidit fer de peu de plana. També he esborrat el Firefox. Jo soleta, si... per què? no ho sé, la mà va decidir sola. I l'ordinador de la feina va lent, lent. Horror, tindré les màquines en contra meu?

El pa ha quedat bó. Sembla humit però al vespre, acompanyat de formatge francès i verdejo (tot del Lidl) té èxit. I diumenge ha seguit triomfant. Tremoleu!!! (aviso) que quan la recepta sigui aquesta!


No sé que em passa, aquests dies em sobren les hores. Una mica em passa com a ells, la cançò se m'enganxa igual que a l'agost, quan collia espígol. Vaig lenta, no m'acabo de posar a to, no.


dimarts, 15 de setembre de 2009

PLUJA D'ESTIU, RECORDS DEL PASSAT

Començava avui l'horari d'hivern i per compençar, pensava passejar pel nou barri a la recerca de nous racons, botigues, jocs. Però ella ha aparegut amb força i he fet de la biblioteca el meu refugi.



Després, mentre m'assecava, he vaguejat tot redescobrint el meu espai, a estones he llegit, altres xerrava i acabo el dia, emocionada, escoltant i veient Lluís Llach, La Revolta Permanent. Toca la fibra. Molt. Passa el temps i emociona el que s'explica i com és fa. Passa el temps i en Llach continua sent el meu referent.

dilluns, 14 de setembre de 2009

LA MEVA CANÇÓ D'ESTIU


Tardes rialleres de calor dins la piscina o amb el volant a l'esquerra enmig de carreteres plenes de solcs o esperant vaixells que obliden turistes a peu de moll o dil·luviant esperant dinar al xiringuito, aquesta cançò sempre fa reeixir. És, doncs, la meva cançó de l'estiu:

dijous, 3 de setembre de 2009

CAVIL·LACIONS

RaTeta presumida, pulcre i ordenada
CERCA
inspiració per a nou ofici
MOTIU
canvi d'orientació de la seva vida (laboral)
RAÓ
AQUI

dilluns, 17 d’agost de 2009

FESTA MAJOR?

Aquí uns que fan vacances, els altres que les acaben, tots fent dentetes als veïns que suportant l'agost continuem a l'edifici (o bé passejant pels voltants).

Però ahir al vespre mentre preníem la fresca amb les cadires de boga i el canti fresc, algú va recordar la Festa Major que antigament s'havia fet a Blogville i que no se sap com, s'ha anat perdent. I vam decidir recuperar-la
(poca feina? si)

Cal saber les dates en que es feia. Hi ha qui parla d'un patró a Blogville però no som capaços de recordar-lo, qui ho sap? I de Pregó segur que se'n feia però tel Ball era de Gala? i es feia Concurs de Truites? i Botifarrada? i Taller de Manualitats?

Qui recorda com es cel·lebrava la Festa Major de Blogville?

I ja posats, proposo recuperar una vella tradició: El Pa Beneït, popularment conegut com a Pa Beneit. Caldrà, però, trobar uns goigs adients per cantar a l'Ofici Solemne (algú té algún ofici per deixar-nos?)

Per cert, durant uns dies passo la responsabilitat de baixar el canti amb aigua freda (i unes gotetes d'anísdelmono) a qui s'ofereixi. Ajusto la porta de la casa del terrat (on aquest juliol em vaig traslladar) perquè si algú hi passa, regui el ficus, el roser, la vinya borda (vinyus bordaes), els geranis i la resta. Podeu agafar beguda de la nevera i seure un moment a disfrutar de les plantes i la vista. Val la pena.

(o que us pensàveu, que a mi no em tocaria tambè???)

QUAN ELS ORIGENS CREMEN...

i no pots fer rés més que veure passar els bombers, ets sents inútil.



Ara, el de la moto que, presumiblement, ho va encendre s'hagués pogut posar la flama al cul. Així de clar.

dijous, 13 d’agost de 2009

LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ

Des fa quatre anys aquesta nit és la d'agafar un entrepà de truita i pujar a l'obaga que des de la plaça veiem quan seiem al vespre a pendre la fresca. Mentre pugem els petits es senten grans exploradors enmig dels grans i intenten passar davant per mostrar-nos el camí (que a ulls clucs tots reconeixem). Sota les mantes es senten sorolls adolescents que els grans no sentim però recordem. I amb els jerseis de llana anem comptant un a un els estels ploguts.

Al cap d'un parell d'hores i a mesura que els petits exploradors avancen pel món dels somnis, les famílies tornen al petit racó de món. Fins dalt arriba l'AudiQ7 (volieu mirar estels? aqui en teniu un de 4 rodes, diu) i trenca l'encís de la nit. Algú continúa veient com cauen els estels (ha arribat a comptar-ne fins a 10!!!) però el fem baixar: les mantes segueixen removent-se i potser si que molestem.


Arribem al petit racó de món i des del balcó miro les rutines. Els veïns del davant tanquen els porticons de l'habitació, els de la dreta els del menjador, la que em regala llenties estofades acaba la cigarreta al balcó i jo, poruga, miro la piscina de plàstic. Segur que aquesta nit també és màgica però no, no m'atreveixo a mullar-me. Potser demà.

Aquest any miro el cel del Poble Nou, púrpure. Cap estel. La petita gimnasta patinadora avui m'ha confessat que té por a morir-se. M'ha desmuntat. No he volgut dir-li que jo també.

dimecres, 12 d’agost de 2009

PLASTA DE PAVO...

Tots tenim un company de feina (o varis) que se senten infravalorats i que, en temps de vacances, es troben especialment descontents.Dilluns arribo a la feina, feliç, somiant i recordant que sols queden dues setmanes per llevar-me a les deu i apareix ELL.
- Oh! tu per aquí?
- Bon dia. Mira, si... en temps de vacances cal omplir els llocs de feina que es buiden...
- i ja saps com funciona tot?
- home... sé fer la feina A, la feina B, la feina D, la feina E i la feina F. La feina C no... però com sols estaré 3 dies penso que és millor no ficar la pota... la pots fer tu, si us plau?
- de cap manera! jo ja li vaig dir al cap de departament que volia algú amb total experiència i que jo necessito molta concentració i que és molt cansat i que no pot ser i que sempre igual i que jo necessito algú al meu nivell i que és superimportant aquesta feina i que cal estar molt al cas i que soc imprescindible ja ho veus i que això s'ha de parlar i que cada any passa el mateix i que i que...
- ja però és que crec que per tres dies és perillós que ho faci perquè si m'equivoco (cosa del tot probable) hi haurà bronca. Ja em tanco al cuarto fosc, faig la feina jo i així descanses (i mires webs interessantíssimes de càmeres de fotos, de cotxes, de ral·lis i d'on anar de vacances) i a última hora penques. De la resta de dia ja me n'encarrego jo.
- si, clar, però és que això no pot ser. Escriuré al jefe perquè estic del tot en desacord perquè pensa que la feina aquesta és molt cansada i que no pot ser i que sempre igual i que jo necessito algú al meu nivell i que és superimportant aquesta feina i que cal estar molt al cas i que soc imprescindible ja ho veus i que això s'ha de parlar i que cada any passa el mateix i que i que...
- mira xato, em passo tot l'any fent aquesta feina sola, sense que ningú m'ajudi ni assumeixi cap responsabilitat. I tant contenta. Així que, tranqui. Descansa, llegeix el SoloMoto fins les 14h i llavors penca una horeta i mitja de les set que tens assignades. De mentres m'oblides. I si parles amb el cap comenta-li que em faci els cursos de reciclatge que fa dos estius em va prometre per poder seguir treballant on ara estic. Per què suposo que a tu te'ls hauran proporcionat, no?
- clar!
- doncs jo m'he hagut de buscar la vida fora de la feina. Així que tranquil·let i relaxa't.
Post totalment personal a mode d'exercici terapèutic. Podria dir moltes paraules malsonants (cagunlaputaqueelvaparirelcabróaquestdelscollons, pex) però no cal.

dijous, 6 d’agost de 2009

SABENT QUE EXISTEIX AQUESTA POSSIBILITAT...

... ja dormo més tranquil·la...
Raval, Bcna 2009

dimarts, 4 d’agost de 2009

AMB TOT EL MORRO PERÒ...

Si tant bé ho diu ella o ella, per què intentar superar-ho?
Potser el que si puc fer és una petita aportació gràfica:



(disculpeu el retard: amb aquesta calor vaig un pèl més lenta a reaccionar)

dilluns, 3 d’agost de 2009

DE TU, DE MI

Ara fa anys que vem compartir una truita de sobrassada sota un porxo plè de bruc sec. Et vaig dur a les afores, un lloc fresc lluny de la ciutat. Jo d'esquena a la porta, com des de llavors m'ha tocat asseure'm. Havia estat puntual. A l'hora (ja no la recordo) als Tres Tombs. Duies un regal que et vas descuidar a casa d'un amic que mai més vas tornar a veure. Un rellotge. Temps després, jugant a Sitges, en vaig perdre un que m'havies regalat. I un darrera l'altre he anat perdent forces dels regals que m'has fet. I amb raó t'enfades.

Sols que, n'hi ha un que mai perdré.

Glitter Graphics

divendres, 31 de juliol de 2009

SI US PLAU...

... malgrat estigui de moda...

... us importaria postejar amb lletra no tant petita?...
... es que se'm fa difícil seguir-vos...
... sols si no us importa, clar...

dimecres, 29 de juliol de 2009

PREOCUPADA ESTIC

Falten 3 setmanes per agafar 3 setmanes de vacances. Generalment els primers dies els dedico a rés. Però de manera profunda. Em llevo, jec, llegeixo, jec, em remullo, jec, miro la tele, jec, he dit MIRO LA TELE? yes
PROBLEMA

Avui he començat a entrenar. Com fa anys vaig espatllar el comandament a distància, el canal que està sintonitzat és el que miro atentament. Directe a les venes. Entre son i son de tarda d'estiu i en l'espai de 3 minuts, he estat informada de la problemàtica estiuenca que podem patir:

Emoal forte el més mediàtic de tots els anunciats
Microlex per si viatges i tens problemes
Foxy per si de cas, sempre cal tenir-ne prop
Audimer per si cal netejar a fons
Canespie al tantu que sembla que hi ha alguna cosa enganyosa...
Imonogas sensacions extranyes
Zovicrem labial horreur! no besar mai a l'amor estiuenc en aquestes condicions...

Oido barra!!! Ara bé, estic profundament preocupada. La causa:



I es que, si recordeu, fa 4 mesos que en tinc 40... i...

QUÈ? QUÈ? IRRITABLE JO? EH???


Sort que sempre ens quedarà l'alcohol per ajudar a oblidar

dilluns, 27 de juliol de 2009

EI! HE VIST UN OS AL BALCÓ!!!

... a veure qui em nega el que he vist amb aquestes ullets...
... eh!!! i al carrer Gran de Gràcia...


(això si, sense voler fer la competència al del banc)

PD per cert de moment en el trasllat sols he perdut el carregador de la bateria de la càmera i el carregador de la bateria de l'mp3. Si algú els troba serà gratament recompensat.

dimarts, 21 de juliol de 2009

AMOR EXCLUSIU

Sortim de La Bella y la Bestia aprofitant unes entrades de l'Atrapalo. Li proposo un sopar al "xino d'Horta". Sopar de nenes. De nenes grans. Després de la tempura (xina?) i del pollastre al curry, la porto cap a casa.

- Corda't, vas ben lligada?
- si... tens el nostre cd? l'ojú?
- busca'l per la guantera...
.....

.....
- tieta... saps? les fades existeixen...
- ah, si? (sorpresa! llavors, aquest any mantenim els Reis d'Orient???)
- clar!!! qui, sinó, pinta les marietes a la primavera. A Campanilla surt.
- ostres... pobres fades... si que se'ls gira feina, a la primavera!
....
(me la miro de reüll, sembla que comenci "a pesar figues")
.....
- tieta... veritat que tu no et casaràs mai?
- home... no sé... per què m'ho dius?
.....
- no... no és que no m'agradi en Tohuwabohu... buenu, fuma... però és que a mi m'agrada que siguis així... que estiguem soles tu i jo... és que jo t'estimo molt, tieta...
- saps que jo t'estimo encara més? ets el que més m'estimo en el món...
- més que en Tohuwabohu? (matís important)
- es que és diferent...
.....
- i si tinguèssis nens, també m'estimaries?
- és que jo sempre, sempre t'estimaré molt... oi que tu t'estimes molt a la mama, molt al papa, molt al tiet, molt a l'altre tieta (la tieta sóc jo, l'altre és "l'altre tieta"), molt als avis, als iaios... ens estimes a tots però diferent...
- si
- doncs una mica és això
.....
- tieta, t'estimo molt
- jo també molt, molt, molt!
....
... zzzz ...
....
- vale... però no et casis...

(no estic segura d'haver estat a l'alçada...deu ser difícil és ser mare a totes hores...)

divendres, 10 de juliol de 2009

PETITS REGALS, GRANS DETALLS

Cada dimarts, quan arribo a la feina pel matí, rebo un senzill i meravellós regal per mail. Un company i amic té aquest gest que m'emociona: petits fragments dels seus passeigs per la Barcelona verda.
Des de principis d'any gairebé cada divendres (sortint del treball) em comprometo a acompanyar-lo i descobrir trossets de bosc i camins amagats. La seva manera de retreure'm que encara NO he complert la promesa és fer-me "dentetes" amb imatges com aquestes.
Prometo: tornant de vacances no fallo!!!. Ho he escrit a la llibreta d'estiu.



divendres, 3 de juliol de 2009

L'INSTANT MÀGIC

Aquest matí una pluja de pètals blancs ha impactat contra el parabrises (brut).

El fet ha durat poc més d'un segon i mig però ha semblat que el temps s'alentia. He vist el moment en plano zenital i colors saturats com si fos una seqüència d'Amèlie. Les flors de la Sophora Japònica (no sé que faria sense aquest meravellós veí de replà i frare, Fra Miquel) han voltejat fins quedar sobre el quitrà, descansant, belles i elegants.

Serà la manera que té el carrer de dir fins aviat i sort?

Davant això, sols he pogut somriure i seguir cap a la feina. He tornat a fer tard.

(gràcies per la foto, Fabián)




dimecres, 1 de juliol de 2009

LARA I ELS DIMECRES

La poeta gimnasta d'ulls verds està trista. M'explica que el seu gat acaba de morir. Igual que en Porcel. Continua il·lusionada imaginant-se la gincama (a casa sempre ho hem dit així) del proper dissabte. Estrena deu anys i aquesta serà la seva festa.

I caixes de cartró plenes, draps amb pols... ahir van ser papers, avui ha tocat llençar videos regravats. Total, no tinc reproductor. Canvi de pis, moment per llençar records i generar-ne de nous. Ara, però, sols vull el que em càpiga en 30 metres quadrats (com a molt!). De la resta segur que se'n pot prescindir.

I a la feina sembla que hi ha hagut bronca i em toca d'aprop. Em sap greu. A vegades cal parar a reflexionar, canviar els ritmes, generar il·lusió. I per això cal reflexió. Demanar sempre un ritme frenètic fins i tot quan és innecessàri, crema.

I deixo trastos al pis nou però em trobo que ha quedat a mitja neteja: "RaTeta, salí!! me ha salido un trabajo, mañana acabo". Penso que si l'enfermera Lara existís seria com ella. Rusa, rossa i ulls verds de gat. Bé, demà ja deixaré trastos, potser el cap de setmana hi dormo si instal·len ja l'aire acondicionat. Sinó, aniré a la platja a mirar estrelles fins adormir-me.

I va i sento que un vi que li agrada a la Dolo de Pastora és el verdejo... veus? aquesta noia em mola... va, avui la repeteixo.

Y Que Pasa Si soy Del Monton - Pastora

Sort de la síndria que em reconforta i de les mans que sempre tinc aprop i m'ajuden.

dilluns, 29 de juny de 2009

PEL·LICULES FURGADES



Quan tinc ganes de reconciliar-me amb mi mateixa furgo pel disc dur i sempre aixequen el braç dues pel·lícules (ho sento, totes pirates):

ENTRE COPAS Enamorar-se gaudint descobrint vins, menjars i sons.

Fa temps (no vull pensar en anys perquè segur que passen de deu) vaig fer el meu primer taller de tast de vins. Era al Pati Llimona amb una professora loka, loka però amb la que més he après i gaudit. Ens va portar a sopar a un bareto amb menú degustació que encara ara salivo quan hi penso. De fi de curs vem anar a les bodegues Olivé Conti quan encara eren poc conegudes i tornant vem dinar a un lloc que mai sabré trobar. Va caure el 2n menú degustació del trimestre. Deia que per saber beure cal saber menjar... resalivo tot pensant-hi.

M'agrada la gent curiosa. M'agrada la gent que sap cuinar, menjar i beure i que fa festa amb aquests plaers. Definitivament ciao operació bikini 2009.



LOST IN TRASLATION Enamorar-se de la complicitat amb l'altre.

Sovint m'he enamorat d'un gest, d'una mirada, d'un moviment. En Tohuwabohu, quan fuma, fa un gest característic tot mirant de reüll. Creu que no el vec però si, m'agrada observar-lo. De totes maneres em va pillar un 11 de setembre portant una camisa de lli de color caqui amb les mànigues arremangades. Va ser un gest. Vaig caure en estat de shock però l'ocasió s'ho valia. El món occidental s'esvaïa i jo queia enamorada. Pel·liculera? si, molt.

Sóc dels que no volen saber que diu en Bob a la Charlotte.

És la seva complicitat. En canvi m'agrada que les coses es diguin clares. Els silencis sols per gaudir-los i mai com a càstigs (confesso i aviso: no sempre ho aconsegueixo, no cal que ho diguis tu, Tohuwabohu). Ara bé intento dir les paraules que vull i sento. Sols una vegada he obligat a algú a dir allò que no sentia. Tranquil·lament va mentir i a mi em va quedar clar. Així que ara sols dic el que vull dir i no el que els altres volen sentir.

Per cert, durant uns dies suposo que tindré dificultats per actualitzar el blog. Amb el trasllat de cau encara no he decidit si canviar d'adsl, robar-lo als nous veïns o canviar de línia (accepto i agraïré suggeriments). Però que quedi clar jo no abandono ni callo ni tanco el blog. Sols que (potser) tindré alguna que altre dificultat en actualitzar i com RaTeta previnguda val per dos, us ho volia dir per endavant.

divendres, 26 de juny de 2009

MOREN ELS MITES

Torno d'un sopar amable després d'una tarda de platja i visita al nou habitacle. Em connecto a les noticies i llegeixo dos noticies tristes i, en certa manera, inesperades.

Era la meva "Angel de Charlie" preferida, m'hi volia assemblar i quan jugàvem a l'estiu o a l'EGB, sempre "me la demanava". La nòvia del meu germà, 3 anys i mig més petit, era la Sabrina (ara, amb tanta cirugia que fa una mica de por) L'altra, la tercera, era massa "pija" pel meu gust. Tot i així, i gràcies a la cirurgia, sembla més jove ara que llavors.

Ballava Billy Jean a l'habitació de casa els pares amb una cinta de cassete gravada de Los Cuarenta Principales. No podia deixar d'escoltar The Girl is Mine. Quan va aparèixer el videoclip Thiller ens vem adonar que el món començava realment a canviar. S'iniciava una nova època on nosaltres també hi participàvem. Lo puto crack després va embogir. Massa jove per l'èxit, suposo. A hores d'ara no es sap si ha mort o bé és un capitol més de la seva imaginació (malalta?)

Ara comença la llegenda.

dimecres, 24 de juny de 2009

L'ENDEMÀ AL MATÍ

De sempre l'endemà m'ha agradat remenar per la nevera, buscant restes de la nit passada. Talls de pizza que li has fet el lleig de plena com estaves, bocins de coca de ceba caramelitzada que sols has arribat a fer el tastet o la muhammara (primera prova i èxit, segons els convidats) amb que has estrenat la Nit de Sant Joan. Seure's a fer el ressopó de son mentre fas el badoc mirant com juguen (i barallen) les gates o esmorzar a l'una del migdia amb coca i cava és tot un bon presagi... si no fos que a la porta m'esperen una dotzena de caixes de cartró preparades per ser omplertes de trastos i guinguets.

Si... comença el trasllat cap a la plana de la ciutat...

dilluns, 22 de juny de 2009

IDEES BRILLANTS PER COMPARTIR

Si tens convidats a sopar, no vens a la Revetlla al piset d'El Veí de Dalt i se t'han acabat les idees, aqui tens un plat by the face. Aparent, dels que llueixen davant els convidats i a més bó, bonic, barat i ràpid de fer.

Tallant un ampolla de gasosa gran, tipus anells, s'aconsegueix un magnífic motlle. Amb una base del que vulguis (guacamole, puré de patates, de mongetes, imaginació al poder) comences a muntar una torre de colors i textures diferents (si teniu nens estaran encantats de col·laborar). L'adornes amb pesto, olivada o qualsevol altre salsa consistent i ohlala! (muévete,  libera tu locura), corones la torre amb una maravellosa piruleta de formatge. Els ooooh's, mmm's i demés els tens assegurats. Si no, accepto reclamacions.

Quatre imatges valen més que mil paraules: 


Què, és o no jeta, el plat???

PD és nota que vé l'estiu? música carajillera? si? doncs som-m'hi, una altre d'ohlala!!! 

PD1 per cert, si aquesta nit no et ve de gust sortir, l'En Què Quedem torna a funcionar... seria una llàstima no participar-hi, oi?

dijous, 18 de juny de 2009

ARRIBAR TARD A BLOGVILLE

Abans de complir els vint anys, algú llegint-me la mà em va dir que seria una dona amb sort a la vida però que no sempre l'aprofitaria. Se'm va quedar gravat al cervell. La veritat és que si, crec que en general he sabut pillar forces oportunitats que em passaven per davant i no he estat conscient de les que no aprofitava.

En canvi sempre he tingut la sensació d'arribar tard. No en el sentit de la impuntualitat sinó que quan jo apareixo als llocs, a les situacions, el millor moment ja ha passat i es comença a viure de records.

I avui va i El Paseante en parla. I jo que fa dies que hi dono voltes: veïnes i veïns que callen, que deixen d'explicar històries, propostes amb poca assistència... m'haurà tornat a passar?

video

dilluns, 15 de juny de 2009

JO ELS POSO ON VULL, VALE?

Això és el que deuria pensar el Sr. o Sra. que, quan van urbanitzar el carrer del Marquès de Foronda (Horta-Guinardó), va decidir posar els fanals enmig de les aceres: "per alguna cosa tinc aquest càrrec, no? per decidir on vull posar els elements arquitectònics...".I la resta d'opinadors: "si, si, que té 5 Màsters al Xicago i 4 a Brasilia".

I tot el carrer igual. No direu que no queden maques.  

Ahir las vaig veure (i sentir) quan canviava la música de l'mp3: la típica imatge de cine mud de la despistada que es menja un fanal. Per sort, no hi havia ningú pel carrer i vaig continuar el meu camí tota digne (avui m'ha sortit el bony).

dilluns, 8 de juny de 2009

LA REALITAT DEL QUE EM POSO?

Dissabte recullo en Tohuwabohu i el seu acabat d'inaugurar colesterol i me'ls vaig enduc al meu petit racó de món. Diumenge dono per inaugurada la IIIa Temporada Water on the Swing (en anglès, que fa modern). Aquest cop la piscina és més petita que els anys anteriors: any de crisi, any d'estalvi. Té, però, la mida perfecte ja que em permet llegir dins l'aigua recolzant el cap a la piscina sense mullar gens el llibre. Un cop més en Tohuwabohu recorda la necessitat de comprar un coixí inflable que permeti surar la llauna de Cocacola (ara, light i sense cafeïna... ben segur que deliciosa... o no...) sense haver d'estirar el braç fora l'aigua. 

Mentrestant a la radio, l'escriptora Llucïa Ramis (pot ser que l'hagi llegit un trocet del seu llibre en els quaderns del metro de bcn?) exposa la seva teoria:  "si tu expliques allò que et passa, la realitat esta tant contenta i tant orgullosa de ser protagonista que fa que et succeeixin més coses per a que puguis seguir parlant d'ella. Si tu expliques el que et passa, et passarà més". I penso que té raó, que potser és aquest el motiu pel que m'he enganxa't a això del blog, que m'he acostumat a explicar el que em passa, el que sento, el que opino. Arribo a casa de nit. Una xerrada agradable que cada cop és més real, llegir missatges quotidians i carinyosos em fan pensar que malgrat una notícia inesperada (i encara no sé si agradable o desagradable) ha estat un cap de setmana tranquil, alegre, previ a l'estiu.

I amb ganes espero que la revetlla de cal Veí de Dalt doni el tret de sortida a l'estiu. Si en parlo la realitat estarà contenta i farà que em succeeixi. Li comento al Veí que m'agradaria que aquesta revetlla fos real. Però millor mantenir-la a Blogville. 

De totes maneres, ara que començo a amuntegar caixes per fer el trasllat al cau petit de prop del mar on viure, miro la roba que m'agradaria posar-me aquella nit. Els professionals del tema afirmen que, una senyora com cal sempre ha de començar-se a vestir pels peus. Una RaTeta no ha de ser menys. I amb això estic. Un cop feta la pedicura casolana i després de repassar el fons d'armari, quin coi de sabates em poso per una nit tant especial?

dissabte, 6 de juny de 2009

CONY de GURÚS...

... com m'agrada aquesta cançoneta...


divendres, 5 de juny de 2009

diumenge, 24 de maig de 2009

PRIMAVERA CARAJILLERA

Des que m'han regalat un mp3 que veig el món d'un altre color. Ell em somriu. I jo canto pel carrer. L'única preocupació que em permeto (perquè les altres me les puc o no permetre que elles es mantenen vora meu) és acumular música. Música per caminar, música per fer pastissos, música per pintar parets, música per estimar, la primera música del matí, l'última del dia... Música. I somric.

Fa dies que observo que a la feina també hi han més somriures. Forces nois i alguna noia porten dies contents/es. O això és el que expressa (per exemple) fregant-se les mans en Lolo, el del camping. Aquesta felicitat té a veure amb l'arribada de la primavera i els consequents canvis en les perspectives visuals:

Si. Acusen acalorament i suors però es confessen contens/tes. Entre cops de colze i mirades de complicitat avisen als despistats de les novetats matinals. Els més agosserats llencen algún estri a terra a veure si, amb una mica de sort, alguna li atense.

Post sexista? no és la meva intenció. Em fa gràcia que en aquest món de burda sofisticació sigui tant senzill fer content a algú, tant instintiu, tant natural. Això si, intentem no ozorizar massa.


AGRAÏMENTS

Gràcies a La Domadora de Ses Crancs, a a La Douce Françoise. a La Bel·la Maltesa,
a La Xispita de la Radio, a La Nivell A23G71apèndix5 Adoptada i a La Candy Bee..
Al Viejo Zorro del Son no, que no ha complert amb la feina.
Sense vosaltres aquest post no hagués estat possible


- s'agrairàn suggeriments musicals per omplir l'mp3 -


dijous, 21 de maig de 2009

COMENÇA UN NOU DIA

Le moment c'est arrivé
Bon jour a toutes les criatures du monde