diumenge, 22 de febrer de 2009

TARDA DE DIUMENGE

Gustosament aproparé els llavis per rèbre el miler de petons promesos. 
I un cop més, pacient, t'esperaré.
Ibn Al Shutri S. VI


divendres, 20 de febrer de 2009

diumenge, 15 de febrer de 2009

NOVETAT AL BARRI (1)


Sembla que al barri han obert restaurant xinès nou. Almenys la predisposició amb la clientela és bona.

dissabte, 14 de febrer de 2009

INFORMACIÓ DE SERVEI

... no l'has perdut, se't deuria caure...

divendres, 13 de febrer de 2009

Potser ens cal recordar...

Els principis bàsics per establir una bona i plaent comunicació. Segur que tots ho vam estudiar a l'EGB (o ESO) però no tots ho recordem.

Post dedicat especialment al meu professor

dimarts, 10 de febrer de 2009

A setembre!!!


Aviam, passi, passi, Sr. Keeping Secret… què diu? què vé a la revisió d’exàmen? segui doncs i disculpi la tardança. Ara mateix estava acabant-li la revisió a un company seu… 

Deixi de suar, home... què diu, què té sed? no pateixi, deu ser cosa dels nervis. Aquests homes, tots estàn tallats pel mateix patró... passi al salonet que hi ha al fons de la Càtedra que mentre el revisem, el convidaré a alguna cosa fresqueta...

Buenuuu, aviam que ha contestat de l'exàmen...

a) sed de memòria inútil:
mai recordar d'una tirada els noms de 44 senyorets és inútil. Manté el contacte amb tots ells? doncs abans de marxar recordi deixar l'agenda... que diu? que necessita mig punt per poder passar de curs? aaahhh... vagi, vagi deixant l'americana sobre la cadira, si...

b) sed d'italià: deixem-nos de monstres berlusconians que vostè no ha ni de nombrar... que per aquesta boqueta no surtin paraules lletges, Sr. Keeping. Ara que m'hi fixo, sap que el tinc vist? bé, més aviat em recorda a algú... aiiiii, tinc el nom a la punta de la llengua..... com diu? aaara, si home, si:


no li molesten les sabates? tregui-se-les i arraconi-les aqui, que no molestaràn...

c) sed d’esports poc televisius: i que me’n diu del voley platja? que se’l ha descuidat!!! Doncs miri que la Srta Khalima i jo, a l’estiu, muntem un mini campionat entre les catedràtiques de ciències i les de lletres... No es pensi, si parlem de públic, no és tant minoritàri com sembla…

Què fa, encara, amb els mitjons posats? que no veu que relliscarà pel mosaic? fóra mitjons, home!!!

d) set de sed:
ho trobo tot molt decent, Sr. Keeping… no troba que hi falta un toc de bogèria? prengui’s aquest Whisky Sour i vagi baixant-se els pantalons.

e) sed d’extraterrestre: Oblidi’s d’E.T. i segui al meu costat que mirarem una pel·licula plegats. Ben segur que es distraurà, que amb tant exàmen deu estar nerviós… Posis comode, home i tregui's aquesta samarreta...



f) sed de dibuix:
No crec que un artista com vosté no tingui mà per les coses manuals. Potser ho ha provat poc o potser s'ha equivocat d'estil. Ha provat amb aquarel·la? a l'oli? sobre tela? Veu! vosté hauria de canviar d'especialitat i provar la tinta xinesa... n'estic del tot segura!


g) sed de dolços: Ai quina gràcia! no em digui, Sr. Keeping, que és dels que porta el tortell el diumenge? què n'és de dolcet... li agraden les trufes? les lioneses? la pasta fullada amb nata?... 
apa!!! miri on se m’ha caigut tota la nata!!!

A veure, deixim que compti... mmm... em sembla que no arriba a la mitja desitjada... Ai Sr. Keeping Secret que haurà de passar la revàlida i veure'ns al setembre... Per què, que diu que vol estudiar? es vol canviar i fer Llengues Mortes..? malaguanyat... tant maques que són les vives... Sap que farem? veu aquell altre salonet? el del sofà? si? doncs vagi cap allà que la Señu Khalima l'està esperant per ensenyar-li una cosa. Jo vinc volant, que abans vull tancar la porta. Vagi, vagi passant que l’estem esperant..

La Kalhima i La RaTeta Miquey

dilluns, 9 de febrer de 2009

Per fi el circ s'ha acabat

Eluana Englaro ha mort abans que l'estat que havia de vetllar pel seu benestar, la seguís maltractant amb l'aprovació del Vaticà.

diumenge, 8 de febrer de 2009

TURÓ PARC

Des que vaig llegir l’últim post d’El Paseante, amb el seu comiat sec i curt, d’aquells que fan mal, sento que m’escapo de llegir a d’altres veïns de l’Escala. I sabeu que? jo sóc dels que creuen que no tornarà.


Segur que a partir d’ara, quan vagi a fer el volt pel parc, si encara és hivern, es vestirà amb un jersei Woolmark negre de coll alt i treurà de l’armari la gabardina Burberry Raincoat per si plou. Les nits d’estiu pendrà la fresca amb la samarreta de cotó blanc i aquells pantalons clars i amples que l’endemà totes les Veïnes comentem que li fan “el culet mono”.


I ell, des del carrer seguirà mirant les llums dels nostres caus, sabrà de nosaltres però nosaltres no en sabrem gaire d’ell. Perquè segur que, malgrat tot, Ell i El Veí de Dalt seguiràn compartint un Bowmore Islay18, tot passant revista qui entra al pis de qui, qui sempre va "falt" de salt o quina nova veïna arriba a l'escala.

I ara que ja veiem que això si que va en serio, fa molta pena. Se’l troba molt a faltar.



PD us deixo, que avui és diumenge i potser si m’alço pel forat del cau que dona al carrer, el veuré passar tornant de la granja dels seus pares.

ART, aquella paraula


La RaTeta és d'aquelles que, quan sent que qualsevol forma de comunicació, expressió d'art (quina expressió més snob, no?) pel·licula, llibre, etc ha estat pretenciosa i ha volgut prendre-li el pèl, enfurismada el destrueix, si pot, físicament (per exemple: Los Pilares de La Tierra o El Còdigo da Vinci van sortit volant per la finestra de casa, aturant-se al contenidor de davant, a fi d'obtenir d'ells algún profit social d'ells). Costa però és una feina que algú ha de fer.

Arran del post Art del blog The Lost Art of Keeping a Secret reflexiono sobre si unes bambes penjades d'un fil d'electra s'han de considerar una performance i per tant, art o bé és una bretolada fruit d'una nit d'alcohol salvatge. No n'estic segura, dubto, no ho sé.

I una vegada més em vé al cap una Carta al Director apareguda a La Vanguardia fa més de tres anys. A casa té un lloc d'honor.


dimecres, 4 de febrer de 2009

KAOS!!!

Problema legendàri al Cau: com encabir i ordenar els maleïts tuppers?

diumenge, 1 de febrer de 2009

Foguerons a Gràcia

Aquesta nit s'ha intentat cel·lebrar una de les festes més maques de Gràcia, la festa dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia. Degut a la pluja no sé si finalment s'han pogut encendre i jo no he arribat a temps per veure-ho...

La festa arrenca d'un pare mallorquí, veient com les seves filles (estudiants a Barcelonan que vivíen a Gràcia) enyoràven les festes de Sant Antoni del seu poble i va decidir portar-les. Des de llavors (i ara això ja fa uns quinze anys) un divendres de gener, un camió carregat de pa i botifarrons surt de Sa Pobla direcció Gràcia. Durant la nit s'encenen els fogarons, és torra el menjar (les menges, diria algún piju), es beu (facilment pots trobar pomada, tot i ser de Menorca) i se senten jotes mallorquines (sempre cantades amb "segones", de difícil comprensió si no vas acompanyat d'algú originari). Las millors són las que canten àvies amb edats respectables però amb ganes de donar molta guerra.

És una festa molt, molt màgica. Si podeu, no us la perdeu (aqui podeu veure fotos).

Aquí podeu aprendre a ballar la jota:


I aquí, veure el Ball de Bot (dedicat a la meva amiga mallorquina que, presa d'amor, ha marxat cap a Menorca... mos moixes t'enyor molt):