dimecres, 12 d’agost de 2009

PLASTA DE PAVO...

Tots tenim un company de feina (o varis) que se senten infravalorats i que, en temps de vacances, es troben especialment descontents.Dilluns arribo a la feina, feliç, somiant i recordant que sols queden dues setmanes per llevar-me a les deu i apareix ELL.
- Oh! tu per aquí?
- Bon dia. Mira, si... en temps de vacances cal omplir els llocs de feina que es buiden...
- i ja saps com funciona tot?
- home... sé fer la feina A, la feina B, la feina D, la feina E i la feina F. La feina C no... però com sols estaré 3 dies penso que és millor no ficar la pota... la pots fer tu, si us plau?
- de cap manera! jo ja li vaig dir al cap de departament que volia algú amb total experiència i que jo necessito molta concentració i que és molt cansat i que no pot ser i que sempre igual i que jo necessito algú al meu nivell i que és superimportant aquesta feina i que cal estar molt al cas i que soc imprescindible ja ho veus i que això s'ha de parlar i que cada any passa el mateix i que i que...
- ja però és que crec que per tres dies és perillós que ho faci perquè si m'equivoco (cosa del tot probable) hi haurà bronca. Ja em tanco al cuarto fosc, faig la feina jo i així descanses (i mires webs interessantíssimes de càmeres de fotos, de cotxes, de ral·lis i d'on anar de vacances) i a última hora penques. De la resta de dia ja me n'encarrego jo.
- si, clar, però és que això no pot ser. Escriuré al jefe perquè estic del tot en desacord perquè pensa que la feina aquesta és molt cansada i que no pot ser i que sempre igual i que jo necessito algú al meu nivell i que és superimportant aquesta feina i que cal estar molt al cas i que soc imprescindible ja ho veus i que això s'ha de parlar i que cada any passa el mateix i que i que...
- mira xato, em passo tot l'any fent aquesta feina sola, sense que ningú m'ajudi ni assumeixi cap responsabilitat. I tant contenta. Així que, tranqui. Descansa, llegeix el SoloMoto fins les 14h i llavors penca una horeta i mitja de les set que tens assignades. De mentres m'oblides. I si parles amb el cap comenta-li que em faci els cursos de reciclatge que fa dos estius em va prometre per poder seguir treballant on ara estic. Per què suposo que a tu te'ls hauran proporcionat, no?
- clar!
- doncs jo m'he hagut de buscar la vida fora de la feina. Així que tranquil·let i relaxa't.
Post totalment personal a mode d'exercici terapèutic. Podria dir moltes paraules malsonants (cagunlaputaqueelvaparirelcabróaquestdelscollons, pex) però no cal.

7 comentaris:

el paseante ha dit...

Rateta, et passes amb els pobres companys de feina. Que lo sepas :-)

Per cert, al SoloMoto d'aquest mes (ara no sé si és una publicació setmanal o mensual) hi ha unes Ducatti precioses.

Minnie ha dit...

Relaxa't,respira,compta fins a deu...i pensa que d'aquí poc et podràs llevar a les deu!

(Que cabron el tio!)

zel ha dit...

No, no calia, ja ho hem anat pensant mentre llegíem, collons de burro... Ànims!

La RaTeta Miquey ha dit...

És allò de creure's imprescindible a la feina quan ningú ho és realment. Per això val la pena tenir vida fora del treball i gaudir del que ets i del que t'agrada.
No hase falta desir nada mas.
(gràcies, audiència, pel suport!!!)

khalina ha dit...

Ja falta menys per perdre de vista a alguns

Eli ha dit...

Ostres, noieta....
Paciencia, que és la mare de la ciencia, diuen!!!
Quan estiguis de vacances, ni t'enrecordaras.... (parlo per experiencia!!!)
Petons

Cris ha dit...

T'entenc perfectament!! Ara bé, m'has fet riure, eh? Com ens agrada per dins, quan és a un altre a qui li passa el mateix que tu, aisssssssss.... salutacions :)