dimarts, 31 de març de 2009

LES ALTRES NITS

Però també m'agrada les nits dels dies que l'endemà treballes.

Vens a sopar? hi serem tots! mmm aquest vestit m'agrada per sortir. Pentina't, fes-te la ratlla als ulls que els llavis ja te'ls pintaràs al cotxe i, això si, aquella gota de colònia... ara que és primavera millor aquesta,  no fa tant hivern. 

Holaaaa!! nena, fa dies que no ens veiem! Hola, que fas, com va tot! ufff, quan menjar, voleu dir que ens ho acabarem? perdó senyora què voldrà per beure? (aaauuugg parli'm de tu, si us plau!) Dues ampolles de vi blanc, pot ser? l.has trucat perquè vingués? si però fa dies que no sé rés d'ella? continua pensant amb ell. Recordes aquella nit al Plataforma? ja ja sempre ens barallàvem, ella preferia Les Enfants.. nen, que portes ja tres copes! condueix tu, doncs! ei!! ahir el vaig veure... recordeu que ella n'estava penjada? doncs ara sembla un vellet... tant atractiu com era! ja us heu acabat el vi? Cambrer, una de cava!!  brindarem, no? la recordes amb aquell "jojobilibili"? siiii i totes veu desapareixer!! TOTES???... bé, si, totes menys jo!

De tot ja fa vint anys i encara, quan ens trobem és com si parlèssim de les aventures del cap de setmana. Sopem? ostres, tu com sempre, famulenca!

M'agraden les nits sorpresa on no hi ha rés preparat, sols les ganes d'estar junts.


diumenge, 29 de març de 2009

M'AGRADA LA NIT. I LA PLUJA.

M'agrada la nit. I més la d'avui, plujosa. I si és en cap de setmana, millor. 

M'agrada llevar-me aviat pel matí i anar al turonet a veure la ciutat gran. O a collir flors mullades. O a esmorzar a la pastisseria del barri. O a comprar flors lluny.

M'agrada escoltar el soroll de la pluja recolzada al sofa, el silenci de la casa, les llums en penombra, el llit calent, el llibre esperant i les dents netes. 

M'agrada que es faci tard sense adonar-me'n.

M'agrada fer-me gran.


divendres, 27 de març de 2009

MIGDIADA DE DIVENDRES


Dormir, xerrar, dormir, besar, dormir, riure, dormir... rés com una migdiada improvisada, llarga. Tres hores dormint plàcidament donen peu a arreglar-se per sopar. 

Quin invent, el de les migdiades.

dijous, 26 de març de 2009

BARCELONA.... BOLONIA... EM PERDO...

Una cosa és el Plà Bolonia. La majoria de la població universitària no es va molestar a manifestar-se i va passar de votar-lo. Una part, sembla que petita, d'estudiants i professors no hi està d'acord. Van votar però van perdre les eleccions.

D'altra banda, vivim en un país on es pretén que estiguem atemorits per qui, a través dels nostres impostos, paguem per a mantenir un estat lliure i democràtic. Si alces la veu, et foten una hòstia o et multen per qualsevol xorrada. Això sí, ara ens manen els nostres, l'esquerra. Al tantu, no els podem criticar.

Llavors hi ha qui està descontent. De tot, en general. I s'ajunta on sigui per "buscar follón" (ole Pastora!)

També hi ha els de fora que aprofiten per recordar que Catalunya no funciona... "que se esperaba de estos separatistas"

Escoltarem també als que, amb manifestacions com la d'avui, recordaran que ells van guanyar les eleccions i que si manessin a Catalunya se la respectaria. Llàstima que perdessin la meva credibilitat venent-se al PP. 

I jo, que tinc feina (de moment), milers de factures a pagar (entre elles las de Fecsa Endesa que pugen 6 euros, en aplicació al que el Consell de Ministres va aprovar i permeten a l'empresa fer lectures estimades en plena crisi i plè hivern)  i que no arribo a fi de mes. 

dimecres, 25 de març de 2009

LA LLISTA DE LA COMPRA

Bé, posats a ser optimistes, començaré a preparar la llista de la compra per la magna celebració familiar que esdevindrà diumenge a casa els pares (més que rés perquè hi ha rentaplats, fet important).

Així doncs, tot i que dimarts a les 10.15 esdevindré una vella quarentona (eps! sembla que ara haig de dir una jove quarentanyera) intentaré fer un dinar "informal": rés de Mar i Muntanya, ni Pollastre a la Pepitòria ni Farcellets de Verdures al Gorgonzola. No. Alguna cosa còmoda i fàcil, ara que sóc gran. He pensat en preparar una Raclette.

En un post antic (Trituradora silenciosa de jardín) de la versió 0.0 del Turoparc es parlava de les virtuts del passadís del mig del Lidl. No hi acostumo a comprar però segueixo fil per randa les ofertes que apareixen als fulletons. Així que quan la vaig trobar allà impresa, "tiradeta" de preu, no vaig dubtar en incorporar-la al cau de La RaTeta. Ara és la salvació de les vetllades amb amics. Sobretot quan ens proposem "agafar-la" per evadir-nos una estoneta (formatge + vi, quanta afinitat).

La de diumenge serà una celebració sense evasions sinó amb moltes i sinceres ganes. Tots junts. Des de fa quasi quatre anys que ell falta però també hi serà. Com sempre.

No pot faltar guacamole (la neboda no me'l perdona) ni gambes (queda fi i faig content al germà) o l'amanida amb rotllets de pasta filo farcits de formatge de cabra que fa la germana davant la demanda de la mama. O la novetat: Nachos amb formatge, seguint la recepta de la Violette Moulin. Per fer content al cunyat, la raclette, formatge a dojo. L'aperitiu, dedicat del tot a Tohuwabohu: un maravellós mojito, inaugurant noves lectures. I com auto-homenatge, ho remullarem amb verdejo, sols per oblidar-me dels 40 (ai no, que haig d'estar contenta).

La segona celebració serà "el dia d'autos", dimarts. Busco lloc especial per sopar amb algú especial. M'enduc al guapo d'en Tohuwabohu a lluïr-lo per la ciutat. Com és una mica índio, haig de buscar un lloc apropiat enmig d'aquesta selva urbana. De totes maneres, ara penso que si existeix algú realment urbà aquest és en Tohuwabohu, malgrat el faci carregar llenya o encendre foc. Tot té, però, recompensa. I sempre és dolça. Tant com ell.

I perquè aquest canvi de predisposició? doncs tot bé d'un meravellos, tendre i generós missatge d'El Gatot, que ha fet fora la tonteria que duia a sobre i ha fet que m'ho mirés amb més ganes. Gràcies, Gatot.

I, en el fons, perquè al meu costat et tinc a tu.


dilluns, 23 de març de 2009

A UNA SETMANA VISTA

... i fa por... encara que no vulguin que ho reconegui...

diumenge, 22 de març de 2009

FETS QUOTIDIANTS 1.0?

Semblarà rar dir que he gaudeixo "fent dissabte" de casa, collint llenya per poder encendre la llar de foc com a mínim durant dos hiverns, ventant el foc mentre les costelles, ja salades, es couen i el mojito s'acaba prenent el sol que ja crema o sopant a cases on les parets velles de pedra i fusta amb nova vida i nous colors fan que els seus propietaris transmetin noves il·lusions.

Però si.

Em fa mal l'esquena de traginar troncs i els braços d'esbandir aigua però ha estat un cap de setmana maravellós.


I ara que tot està a lloc m'entretinc una estoneta llegint-vos i penso que si, que realment ha estat un cap de setmana perfecte.


FETS QUOTIDINANS

Torno d'un cap de setmana maravellós: a la muntanya

dimarts, 17 de març de 2009

A PARIR PANTERES

Abans de reclamar, cal avaluar i autoexigir. Els capellanets no són qui per fer aquestes campanyes. Primer perquè han de fer una bona neteja "dins a casa" i després perquè els diners invertits en aquesta campanya serien ben rebuts en altres causes.

diumenge, 15 de març de 2009

AQUI, AMB MI



HERE WITH ME (Dido) by Sarah Brightman

I didn't hear you leave
I wonder how am I still here
I don't want to move a thing
It might change my memory

Oh I am what I am
I'll do what I want
but I can't hide

I won't go
I won't sleep
I can't breathe
until you're resting here with me
I won't leave
I can't hide
I cannot be
until you're resting here with me

I don't want to call my friends
they might wake me from this dream
and I can't leave this bed
risk forgetting all that's been

Oh I am what I am
I'll do what I want
but I can't hide

I won't go
I won't sleep
I can't breathe
until you're resting here with me
I won't leave
I can't hide
I cannot be
until you're resting here with me

dijous, 12 de març de 2009

LLIBRE DE CAPÇALERA

Aviat tindré una setmana de vacances que la he juntat amb quatre dies que havia treballat de més. Així doncs, aquest any tindré unes vacances de Pàsqua importants. I ahir, finalment, vaig trobar un dels llibres que m'acompanyaran aquells dies. 

La Bruna hi està d'acord.

diumenge, 8 de març de 2009

FERIDES DE GUERRA...

... a la cuina de La RaTeta. 


dimecres, 4 de març de 2009

CANVIS

Tinc la sensació de que sempre he decidit sola. No perquè sols tingui la raó jo sino perquè no he dubtat de com fer-ho. En les decissions importants. En el dia-a-dia sóc una cagadubtes.

Des de fa temps comparteixo decissions. He adquirit aquesta capacitat sense adonar-me'n. Ara entenc perquè és tant maco tenir a algú aprop. 

AMIC - AMOR - AMOR - AMIC
                això és bàsic

Mi Principe Azul by Eva Armisén  

diumenge, 1 de març de 2009

AIXÒ NO TOCAVA, PEPE...

I malgrat les poques ganes que en deuria tenir, també ha marxat.
Poc a poc van faltant els referents de la rebeldia de la gent amb principis ètics, morals, en definitiva, humans. I malgrat alguna vegada no he estat d'acord amb alguna de les seves afirmacions (i no em refereixo a les declaracions d'El Club) però no per això deixo d'admirar a algú que ha dit el que pensava i ha viscut com creia. En definitiva, desapareix algú coherent amb ell mateix. I això cada vegada més, és el que es troba a faltar.

Poques vegades he rigut tant amb ningú.

No tocava, Pepe, això encara no tocava.