diumenge, 24 de maig de 2009

PRIMAVERA CARAJILLERA

Des que m'han regalat un mp3 que veig el món d'un altre color. Ell em somriu. I jo canto pel carrer. L'única preocupació que em permeto (perquè les altres me les puc o no permetre que elles es mantenen vora meu) és acumular música. Música per caminar, música per fer pastissos, música per pintar parets, música per estimar, la primera música del matí, l'última del dia... Música. I somric.

Fa dies que observo que a la feina també hi han més somriures. Forces nois i alguna noia porten dies contents/es. O això és el que expressa (per exemple) fregant-se les mans en Lolo, el del camping. Aquesta felicitat té a veure amb l'arribada de la primavera i els consequents canvis en les perspectives visuals:

Si. Acusen acalorament i suors però es confessen contens/tes. Entre cops de colze i mirades de complicitat avisen als despistats de les novetats matinals. Els més agosserats llencen algún estri a terra a veure si, amb una mica de sort, alguna li atense.

Post sexista? no és la meva intenció. Em fa gràcia que en aquest món de burda sofisticació sigui tant senzill fer content a algú, tant instintiu, tant natural. Això si, intentem no ozorizar massa.


AGRAÏMENTS

Gràcies a La Domadora de Ses Crancs, a a La Douce Françoise. a La Bel·la Maltesa,
a La Xispita de la Radio, a La Nivell A23G71apèndix5 Adoptada i a La Candy Bee..
Al Viejo Zorro del Son no, que no ha complert amb la feina.
Sense vosaltres aquest post no hagués estat possible


- s'agrairàn suggeriments musicals per omplir l'mp3 -


dijous, 21 de maig de 2009

COMENÇA UN NOU DIA

Le moment c'est arrivé
Bon jour a toutes les criatures du monde


diumenge, 17 de maig de 2009

CALELLA - SABINA - SANT FELIU - SERRAT

Feien una de les seves primeres escapades plegats. Encara es posava vermella quan li agafava la mà, ell coneixia el terreny que explorava. Ella se'l creia mentre escoltava els seus contes inventats.

Van dinar un arròs sota les porxades i el vi va provocar una migdiada inesperada enmig de les barques de pescadors. Potser eren d'atrezzo. Passejant és va fer fosc. Mentre dibuixava un cor a la seva esquena cremada pel sol, a cau d'orella li explicava que Sabina s'havia inspirat en Calella per aquella cançò. Ella, un cop més, se'l va creure. Plens com estaven enlloc de sopar van fer de forasters prenent un "cremat" fora una terrassa. 

Anys després ell li xiuxiuejava la mateixa història tot esperant que comencés el concert. Aquest cop, riallera se'l mirava mentre el deixava que acabés d'explicar el conte. Feia com si se'l creiés.

 
(setmana amb masses hores de Sabina)

dijous, 14 de maig de 2009

PARAULES

OH!
paraula descoberta
ATÀVIC

OK
paraules amb so
UKALELE
DRINGAR
LICUÓS
ECLÈCTIC

LLETGES
paraules callades
LLUNY
ADÉU

PARAULA BÀSICA
AMOR


dimecres, 13 de maig de 2009

ELEKTRA

Dilluns va fer quatre anys que el meu pare se'n va anar. El diumenge havia estat enfilat a l'olivera tallant branques i remenant la terra. Dilluns el van trucar de l'hospital, dimarts l'operaven i dimecres va marxar.

Un cop una amiga m'explicava que actualment el concepte "evolució" no és correcte sinó que cal parlar de "canvis". Doncs bé, el canvi que ha suposat l'absència del pare no m'agrada. Gens. El trobo a faltar durant molts moments del dia: el seu sentit de l'humor, com veia el món, l'anàlisi de les situacions, les perspectives de futur, les baralles dialèctiques, els punts de vista, l'hola! cordial de quan arribàvem a casa, les caminades fent de "nòvios", el interés pel que deien els del seu voltant, què feien, qui eren...

L'enyoro.

Però el que més trobo a faltar és la carícia de les seves mans. Unes mans grans, fortes i honestes. Càlides. Recordo el moment en que l'encarregat de torn va dir que ens haviem d'acomiadar d'ell. Vaig agafar la seva mà esquerra, acariciant-la, i per primera vegada ell no em va tornar l'apretada.

Va ser llavors quan em vaig adonar, realment, de tot el que estava passant.

video

dissabte, 9 de maig de 2009

MATÍ DE DISSABTE

RaT's Saturday Morning
... és que hi ha dies que no hi ha manera de llevar-se...

El Makingoff

dimecres, 6 de maig de 2009

SUMMERTIME 2009

PUM!!!
(tret de sortida)
ara si que tot té millor aspecte
dijous inauguro temporada
... ja sento l'olor de sol...


dilluns, 4 de maig de 2009

MERCHANDISING A BLOGVILLE

Per Sant Jordi la Violette em comentava que passejant gairebé segur que ens havíem creuat pels carrers de la Barcelona antiga i que potser ens caldria tenir alguna xapa que ens distingís quan sortim fora de Blogville. Dit i fet. Aquí teniu dues propostes:
Si voleu, las podeu aconseguir a la propera festa que algú va comentar, prepararia aviadet o bé en aquell partit pendent Maleruveïnes Team FC versus Harén Fútbol Club. Durant el possible Duelo no muntem parada.

Com són fetes de manera artesanal, us preguem feu la sol·licitud amb una mica d'antelació. També s'accepten noves idees i/o tuneaos. I no cal dir, mans disposades a preparar-les i a estar darrera el mostrador.

Heus aquí dues propostes més. Alguna un pèl carajillera però és el que té "lo fúmbol".