Arribo fruit de la casualitat...

Remenant l'olla de cols arribo a la campanya: 

de Migramundo. 

I si, m'hi adhereixo (tot i que tinc un mac) però si puc escollir, amb un vermut negre i unes anxovetes... d'acord, quatre patates fregides tot prenent al sol amb poca roba, a una terrassa poc atapaida, amb molt sol, i l'aigua salada aprop.

Perquè tanta publicitat m'agota, em supera i fa antipàtic tot invent possible. Durant l'última setmana he viscut la necessitat loka de companys que voletejaven per la ciutat buscant aquest estri. Quan l'han aconseguit s'han envoltat d'una multitud curiosa que s'embadalia  veient girar les fotos de la pantalla o  com arribar a un punt geogràfic determinat a través del seu nou telèfon, tot exclamant oooh...! aaaah...!

I si, és xulo i mono. Com tot el que fa Apple. Però no en tinc i no el vull (i sé que d'aqui un parell d'anys serà imprescindible). M'agrada no estar a la moda (demodé?) i estic aprenent a viure sense tenir necessitats. Passo de tanta publicitat i màrqueting. Si puc, amb el que val faig un sopar ben acompanyada o segons com, un cap de setmana a la voreta del mar.

A més, prefereixo la comunicació pell-a-pell. Potser per això avui m'he identificat totalment amb l'escrit de la Lucía Etxerbarria al Magazín de La Vanguardia (intentaré aconseguir-lo per penjar-lo). Parlava sobre els amics, decepcions i alegries a mesura que creixem. 

I una mica és com em sento avui.

No tot és negatiu...

... en el món dels concerts d'estiu!!!

I com sempre s'ha d'intentar conèixer coses noves i no voler viure d'esquenes al Summercase, al FIB, a Bruce o Waits, confesso que els mitjans m'han fet conèixer Morrissey (segur que també he fet tard i que ja està demodé - quina paraula més demodé, demodé). 

I mireu, la raTeta està contenta i feliç.

Doncs a mi, el Boss me la bufa...

Ep! com a gurú de mases que com a individu deu ser una bellíssima persona.

Serà una afirmació irreverent (potser) però és el que el meu cor de raTeta sent. No és que les seves cançonetes no m'agradin (algunes). Tampoc diré que de post adolescent no somniava en ser la noia del cabell curt a la que treia a ballar a Dancing in the Dark (la raTeta va ser d'adolescència tardana) o que The River no em faci enyorar observar la pluja asseguda al sofa amb una tassa de te a les mans, no (va, aquesta te la dedico i tu saps perquè) - candy picture total!!!-

El fet és que fa temps que em va deixar d'interessar. El trobo previsible, tòpic, no m'aporta rés de nou. Potser les seves lletres seràn excepcionals però no noto cap canvi en la seva música, cap evolució. M'aborreix.

I el que no suporto de cap manera és la mena de guru religiós en que l'han convertit. Diaris, tele, radio... cal destacar-lo tant? per què? 300 milions d'euros en merchandaising (crec que no confonc les quantitats). Per suposat, ha dit "bonanit barsalona!" amb entusiasme però és el que tenen els grans personatges, saben ser agraïts. Ens volen fer creure que representem alguna cosa excepcional en el seu cor nord-americà... n'estem segurs?

Total, que no és que no m'agradi el Sr. Springsteen, una mica si. El que no m'agrada és la sensació de

que cada cop que vé em deixa  en la meva ànima barsalonina. Serà que ens fem grans i enyorem els nostres primers festivals? Recordeu la paraula Graceland? el meu primer va ser al Camp de l'Espanyol quan encara eren a Sarrià amb  ell...

L'Illa de la raTeta (Un cap de setmana de relax)

Aquest cap de setmana la raTeta ha marxat al seu petit racó de món. No he fet rés, sols vaguejar, llegir, pensar, remullar-me, passejar, parlar i, IMPORTANT,  disfrutar dels colors que m'envolten. Tot va tant depressa que sovint no els veig. Però aquest cap de setmana hi eren tots o jo els he retrobat a tots.

I m'ha fet pensar el per què no els disfruto més si m'agraden? per què tot el que m'agrada no ho disfruto més? per què no disfruto amb el que disfruto? I per què? (una petita broma)

Són Aquellas Pequeñas Cosas.

I pensant, no serà que disfrutar fa por? no, eeeh!!  no,  potser no... o no del tot. I si no, mireu les fotos que m'han fet aquest cap de setmana: piscina, sol i passeig. Qui diu que no sé disfrutar???

(Imprescindible aquest acompanyament musical)

Les meves mans?

Fa pocs dies a L'Altre Diari de Jo Mateixa jugàvem a ensenyar les

nostres mans.

Sembla que tinc mans vitals però viscudes, de vella, gastades, (hauré viscut moltes vides? m'hauré reencarnat varies vegades? serà que encara no he arribat a la perfecció per passar a un estadi superior?). Per seguir amb el joc, i a partir de les càbales sobre a què em dedico, aqui us deixo dues pistes gràfiques. A veure que us inspiren!!

Katxu Kabró!!! (La Mediocritat II)

Això és el que he pensat quan el Katxu Kabró, en una milèssima de segon i a través d'un mail, ha conseguit tirar-me pel terra el dia (i això que per a Tohuwabohu era una data assenyalada, mon Dieu!)

Serà que La Rateta Miquey és excesivament susceptible, que serà, si, però el sarcasme mal usat pot arribar ha semblar mala educació i sobèrbia i aquest ha estat el cas. La pregunta és: cal? es poden dir les coses sense intentar humillar a ningú, eh katxu kabró? (per cert, tot i el meu cabreig, no ho ha aconseguit!!)

Així que a La Rateta Miquey no li queda més que dedicar-li aquest escrit i la conseqüent imatge: va per a tú, Katxu Kabró!!!

PD per cert, he hagut de recuperar una relíquia a mode de mòvil... algún dia aconseguiré arreglar el 3Gphone...

CHAU, MOBIL!!

si, si, des de divendres que s'ha espatllat el mòbil i sobrevisc estupendament.

Cert que el cap de setmana n'he tingut un de prestat (allò de: per si et passa algo, nena) però avui, i amb poques ganes, he anat a la botiga reparadora corresponent.

I si, m'han posat impediments (clar, que necessito la factura, el codi joqueseque, el dia que vaig nèixar i la latitud on em va deixar de funcionar..)

I com fa calor i fa un mes que sovintejo la consulta d'una doctora de medicina xinesa que em relaxa i fa que ho vegi tot de color rosa he cregut que no calia estressar-me.

En Tohuwabohu, charming man ell, insisteix en deixar-me'n un però... què collons, anem a intentar una setmana de forgettingphone!

PD per cert, avui m'han obert un meridià... si, la doctora xinesa.... que no és xinesa sinó que practica la medicina xinesa... primer m'ha punxat per després proporcionar plaer... exquisit... les raTetes també gaudeixen de l'acupuntura veterinària, si...

No us oblideu d'ells... ells MAI ho farien!!!

BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

Com es gastarà la raTeta Miquey els seus 200 euros?

Encara estic decidint que faré amb aquests dinerets. Ho he comentat amb en Tohuwabohu i han sorgit diverses propostes: 

- omplir 4 vegades el dipòsit del cotxe

- comprar 4 xips pirates per a la Nds de la Littleratetamiquey. Si els compro amb recàrrec d'urgència, els números quadren.

- convidar a 8 amics a fer-se usuaris del Bicing. Uns centimets sobraràn.

- passar 60 vegades pel peatge de Martorell. Comptant que sols passo els caps de setmana, això representa més de mig any gratis

- comprar-me 25 targetes T10 per anar a treballar i deixar el cotxe aparcat (així també m'estalvio els 4 dipòsits mensuals de gasoil). Això si, comptant que visc a Barcelona i treballo a Sant Joan Despí, i que tardo 1h30min en arribar-hi en transport públic, al cap del mes representen unes 60 hores (una setmana laboral) viscudes als TMB. Que macu relacionar-se al metro, eh?

Quina ganga, no? No sé de què em queixo si amb aquests eurets puc omplir el rebost del cau durant una setmana i mitja (comptant que som tres, les gaTetes i jo).

VAYA FIESTA!!!

Pensament del dijous

"A vegades la brutícia comporta la felicitat"

Tohuwabohu, s.XXI

La Mediocritat (1)

Últimament uso sovint la paraula mediocre. A vegades m'envolta de tal manera que "me confunde".

La conclusió a la que arribo és que sols s'aspira a ser persona mediocre on el que ens distingeixi de la resta sigui un vestit de Desigual, les Vialis, un Iphone, la Wii (per cert, a mi el Bread and Butter -supermegaactual- me la bufa que no sabeu com). El problema és que la mediocritat s'ha estès per les nostres vides.

Noteu que esteu envoltat de "trepas" que grimpen i grimpen, que tenen poder de decisió sobre la teva feina quan són uns inútils integrals i ells ho saben? (ho saben perquè nomenen a altres caps, encara més inútils, perquè no els facin ombra). Us heu trobat últimament personatges espectaculars que agrairies no haguessin obert la boca? per petardos i pilotes? que entre ells es feliciten, s'animen, es justifiquen... que si intentes dir alguna cosa no t'escolten perquè ells són el centre del món i no els interessa rés del que tu hagis de dir. Llavors si, la mediocritat ha entrat a la teva vida.

En pocs dies m'he trobat en sopars on, sense pretensions, les persones parlaven d'inquietuds personals, del seu dia a dia, de fets quotidians que no necessiten espectacularitzar. I he tornat al cau pensant que, gràcies a George Clooney (Déu, per suposat) encara queda algun gal indomable en el nostre petit món que val la pena conèixer. Així doncs, no desespero.

Tot això ve arran d'un youtube que m'ha tornat a enganxar. A la raTeta Miquey li encanten les imatges antigues, tant foto com pel·licula (si poden ser en cine mut millor, total pel que s'ha de dir) i gaudir dels petits moments. Així que disfruteu amb aquest tòpic (que no per això mediocre) observant la delicadesa, cadència, els moviments, la interpretació d'aquesta escena. Mireu-la, mireu-la encara que l'anglès us estigui vetat:

No és una obra d'art?

I per no quedar com una pedant aspirant a intel·lectual, us faig un regal estiuenc. Mireu a la dreta: la canción del verano 2001 (això si que és una veritable cancióndelverano i el demés punyetes): Sonia & Selena (... aquell punt pedorro que tota raTeta té...