dimecres, 25 de març de 2009

LA LLISTA DE LA COMPRA

Bé, posats a ser optimistes, començaré a preparar la llista de la compra per la magna celebració familiar que esdevindrà diumenge a casa els pares (més que rés perquè hi ha rentaplats, fet important).

Així doncs, tot i que dimarts a les 10.15 esdevindré una vella quarentona (eps! sembla que ara haig de dir una jove quarentanyera) intentaré fer un dinar "informal": rés de Mar i Muntanya, ni Pollastre a la Pepitòria ni Farcellets de Verdures al Gorgonzola. No. Alguna cosa còmoda i fàcil, ara que sóc gran. He pensat en preparar una Raclette.

En un post antic (Trituradora silenciosa de jardín) de la versió 0.0 del Turoparc es parlava de les virtuts del passadís del mig del Lidl. No hi acostumo a comprar però segueixo fil per randa les ofertes que apareixen als fulletons. Així que quan la vaig trobar allà impresa, "tiradeta" de preu, no vaig dubtar en incorporar-la al cau de La RaTeta. Ara és la salvació de les vetllades amb amics. Sobretot quan ens proposem "agafar-la" per evadir-nos una estoneta (formatge + vi, quanta afinitat).

La de diumenge serà una celebració sense evasions sinó amb moltes i sinceres ganes. Tots junts. Des de fa quasi quatre anys que ell falta però també hi serà. Com sempre.

No pot faltar guacamole (la neboda no me'l perdona) ni gambes (queda fi i faig content al germà) o l'amanida amb rotllets de pasta filo farcits de formatge de cabra que fa la germana davant la demanda de la mama. O la novetat: Nachos amb formatge, seguint la recepta de la Violette Moulin. Per fer content al cunyat, la raclette, formatge a dojo. L'aperitiu, dedicat del tot a Tohuwabohu: un maravellós mojito, inaugurant noves lectures. I com auto-homenatge, ho remullarem amb verdejo, sols per oblidar-me dels 40 (ai no, que haig d'estar contenta).

La segona celebració serà "el dia d'autos", dimarts. Busco lloc especial per sopar amb algú especial. M'enduc al guapo d'en Tohuwabohu a lluïr-lo per la ciutat. Com és una mica índio, haig de buscar un lloc apropiat enmig d'aquesta selva urbana. De totes maneres, ara penso que si existeix algú realment urbà aquest és en Tohuwabohu, malgrat el faci carregar llenya o encendre foc. Tot té, però, recompensa. I sempre és dolça. Tant com ell.

I perquè aquest canvi de predisposició? doncs tot bé d'un meravellos, tendre i generós missatge d'El Gatot, que ha fet fora la tonteria que duia a sobre i ha fet que m'ho mirés amb més ganes. Gràcies, Gatot.

I, en el fons, perquè al meu costat et tinc a tu.


6 comentaris:

el nadador ha dit...

Moltes felicitats -quan toqui- quarentona (qui els tingués). I no et queixis, que aquests dies he vist un parell de blocàires que n'han fet 50 i són més vitalistes que tu :-)

I quina gana amb tot això que prepararàs. El que sobri ho poses en una bosseta i ens ho dones. Ja ens disfressarem de gats.

I si un dia pots (i vols), descarrega una miqueta el teu blog. Pesa moltíssim i se'm penja l'ordinador quan vull entrar-hi. Suposo que li passa a més gent.

Un petonet, i gràcies per la referència al meu blog.

Striper ha dit...

Nena per els vint-cinc i quinze no t'amoinis que a part de la festeta continiaras tant guapa com sempre.Apa que pasis bon dia.

Eli ha dit...

Ostres, trenta deu ja???
Uixxxx... Va que no són res... No ens entris en la famosa crisi d'aquesta edat, eh???
Et felicito per endavant!
;-)

òscar ha dit...

tendra edat, recent superada per mi, que et fa recórrer a allò del vi i els anys que el milloren

com és cert (jo cada dia estic més llampant), seguirem devorant raclettes, gots de vi i gaudint d'aquest espectacle anomenat vida amb somriures

fe-li-ci-taaaaats! (per quan pertoqui)

Gatot ha dit...

ets exagerada, RaTeta, però és bonic rebre floretes -vull dir que ja m'agrada...- encara que siguin inmerescudes;

te'n adones quantes coses queden per fer? quantes idees noves o noves perspectives per descobrir?

ja t'has fet un regalet, avui?

jo, si pogués, me'l faria...

petons i llepades de passavolant!

Comtessa d´Angeville ha dit...

moltes moltíssimes felicitats!