dijous, 13 d’agost de 2009

LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ

Des fa quatre anys aquesta nit és la d'agafar un entrepà de truita i pujar a l'obaga que des de la plaça veiem quan seiem al vespre a pendre la fresca. Mentre pugem els petits es senten grans exploradors enmig dels grans i intenten passar davant per mostrar-nos el camí (que a ulls clucs tots reconeixem). Sota les mantes es senten sorolls adolescents que els grans no sentim però recordem. I amb els jerseis de llana anem comptant un a un els estels ploguts.

Al cap d'un parell d'hores i a mesura que els petits exploradors avancen pel món dels somnis, les famílies tornen al petit racó de món. Fins dalt arriba l'AudiQ7 (volieu mirar estels? aqui en teniu un de 4 rodes, diu) i trenca l'encís de la nit. Algú continúa veient com cauen els estels (ha arribat a comptar-ne fins a 10!!!) però el fem baixar: les mantes segueixen removent-se i potser si que molestem.


Arribem al petit racó de món i des del balcó miro les rutines. Els veïns del davant tanquen els porticons de l'habitació, els de la dreta els del menjador, la que em regala llenties estofades acaba la cigarreta al balcó i jo, poruga, miro la piscina de plàstic. Segur que aquesta nit també és màgica però no, no m'atreveixo a mullar-me. Potser demà.

Aquest any miro el cel del Poble Nou, púrpure. Cap estel. La petita gimnasta patinadora avui m'ha confessat que té por a morir-se. M'ha desmuntat. No he volgut dir-li que jo també.

9 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

una nit per a il.lusionar-se, caiguin o no caiguin estels

Eva ha dit...

Com diu el Jesús, una nit per il·lusionar-se, però no ha de ser l'única ja que sempre podem trobar algo màgic...
Salut!!!

Frannia ha dit...

Nosaltres, des del nostre petit jardinet de Guium, i tot i que havia bastanta contaminació lumínica, en vam poder veure 1!. És suficient un sol estel per omplir de màgia tanta vida desordenada i fràgil?

khalina ha dit...

Al Baix Empordà en vam veure uns quants.

el paseante ha dit...

Ahir vaig anar a veure-les a un mirador del Guinardó. I res de res. A Barcelona costa, pel tema de la contaminació lluminosa.

M'ha agradat el post. Dis-li a la gimnasta-patinadora que només els dolents es moren depressa en aquesta peli que és la vida. Als bons us costarà més.

Hi ha una cosa que no he entès: lo dels jerseis de llana. En aquest temps?

La RaTeta Miquey ha dit...

Tens raó, Jesús. Per il·lusionar-se no cal buscar excuses, oi?

Si, Eva, és el que deia... sovint tenir il·lusions és tant emocionant com viure-les

Clar, Frania!!! Omplim de màgia amb petits gests. L'estrella que veu veure segur que era la que més brillava de tot el cel. Va ser la millor, sens dubte!

Khalina jo aquest vespre penso seure al balcó del poble i d'allí no em moc fins que en caiguin "almenus" 10!!

Macu que ets, Paseante. Crec que no vaig saber tranquil·litzar a la patinadora però també és cert que ha de saber que els grans tenim temors. I si, al meu petit racó de món a les nits d'estiu t'has d'abrigar... brutal!!!

garbi24 ha dit...

un Espectacle digne de veure , però la màgia que ens fa viure l'hem de trobar cada dia i gaudir-la en la seva justa mesura , les pors son les grans reguladores de la nostre manera de ser , sense por no seriem el mateix.

glamboy69 ha dit...

A mi mai m'ha coincidit un dia festiu oer anar-les a veure! ELs arqueòlegs tenim molt afeina al estiu!!

fada ha dit...

Sempre m'ha agradat molt la llum de la lluna, però per veure els estels feia una miqueta de nosa. Un espectacle que feia anys que no veia i aquest any va ser ben bé com tu dius. Petons.