dilluns, 3 d’agost del 2009

DE TU, DE MI

Ara fa anys que vem compartir una truita de sobrassada sota un porxo plè de bruc sec. Et vaig dur a les afores, un lloc fresc lluny de la ciutat. Jo d'esquena a la porta, com des de llavors m'ha tocat asseure'm. Havia estat puntual. A l'hora (ja no la recordo) als Tres Tombs. Duies un regal que et vas descuidar a casa d'un amic que mai més vas tornar a veure. Un rellotge. Temps després, jugant a Sitges, en vaig perdre un que m'havies regalat. I un darrera l'altre he anat perdent forces dels regals que m'has fet. I amb raó t'enfades.

Sols que, n'hi ha un que mai perdré.

Glitter Graphics

10 comentaris:

Eli ha dit...

Ai l'amor....
Va perdre el rellotge, però no pas el temps!!!! ;-D

Disfruta molt!!!

Josep ha dit...

Una truita de sobrasada!?

nimue ha dit...

ooooooh! :)

Eva ha dit...

Les coses materials es recuperen d´una manera o altra... les que no s'han de perdre són les que ens fan sentir bé....
Salut!!!

Frannia ha dit...

Enhorabona! No hi ha millor regal que l'amor

Comtessa d´Angeville ha dit...

no he menjat mai truita de sobrassada, però només d'imaginar-la he començat a salivar... una de les coses a fer quan torne!!!

Anònim ha dit...

Truita de sobrassada! Que romantic! Ploraré!!

RaT ha dit...

eh!! anem a pams:
TRUITA DE SOBRASSADA, si! i què? boníííssima... i si, romàntica, vale?

I la faig quan tinc ganes de rememorar el moment: patates (o fesols), ceba ben daurada i un tall de sobrassada. Sota, una llesca de pà torrat amb tomàquet i a viure!!

I si, suposo que el que queda és el que importa però en Tobu es queixa perquè sols perdo el que em regala (i és veritat: fa quinze anys que duc el mateix paraigues!)

Petons a totes i tots!!

El veí de dalt ha dit...

O sigui...que no saps en quina hora vius? ;-)

el paseante ha dit...

Felicitats Rateta & Co. També va bé anar sense rellotge per la vida, oi? No sé qui deia que un rellotge és "el asesino en la muñeca".