Des que he tornat d'aquestes minivacances que no estic fina. Entre el temps tonto i la mandra que porto, no tinc ganes de rés: rés d'obligacions, rés d'horaris, rés de feines... I clar, d'això rés.
Per això aprofitant unes gírgoles boníssimes (m'agraden els bolets que tenen molta aigua) que havien de formar part d'una famosa Crema de Bolets amb Pinyons i Herbes de Bosc, m'he preparat un sopar homenatge. Senzill però deliciós:
Gírgoles acompanyades de puré de patata i formatge i una copeta (o dues) de vi blanc
Ara tot ho veig diferent. Vaig a dormir. Bona nit
6 comentaris:
Va parir quina pinta te que estar bonisim.
Bona teca i bona cara, a ningú no desagrada
striper, passa't pel cau que estàs convidat... bruixeta, d'on treus aquests "dichus" tant bonics? tu també estàs convidada, per suposat!!!
Les dues copes de vi si que ho fan veure tot diferent. Sobretot després d'un dia difícil. Una altra de les maneres d'acostar-se a la lleugeresa del ser...
Bon cap de setmana!!!
No sé... alguna cosa em diu que vas fer bé... aquest platillo fa una pinta brutal, i com a auto-homenatge, aplaudeixo el canvi de plat!!
dios.... quina bona pinta....
Publica un comentari a l'entrada