dimarts, 14 d’octubre de 2008

Mig plè, mig buit

Segur que tota/tot nouvingut al món dels blogs té un post sobre aquesta postura: 

Doncs ara, jo també. El got (en aquest cas la copa perquè tot i ser d'Ikea, la RaTeta sempre beu vi amb copa -si, continua bevent vi, si-) és mig plè o mig buit?
Per ella, sempre és mig plè. Per a la RaTeta aquest matí estava buidíssim. Un cap de setmana plè de muntanyes russes sentimentals no li deixàven veure el bosc. Una conversa ràpida, de cafè, una trucada inesperada, dues paraules i una rialla han fet que gairebé la copa vessés  d'aigua (el vi mai vessa, abans me'l bec!). 
Els amics, per bé o per mal, continuen tenen molt pes. 

PD no, no us extranyeu, al cau som dues gates i una RaTeta. Amb educació, respecte i amor la conviència és fàcil.

3 comentaris:

Striper ha dit...

Per sort ja passa que unes paraules omplent gots sort ni ha.

la bruixa avorrida ha dit...

Mai no es pot tenir tot en aquest món; S'ha d'escollir entre el sac o les peres.
Escollir,sempre,és el més dificil. un cop has pres una decisió, sigui trencar o continuar, la vida torna al seu lloc, això si i no es per fer de bruixa, fins la propera crisi. Però sincerament que seria de nosaltres si no tinguessim de tant en tant aquestes crisis.
Evolucionar es una petita revolució. O no?

Té la mà Maria - Reus ha dit...

amb el meu blog pots fer el que vulguis, i si et cal ajuda només ho demanes

petonets