Cada vegada més m'adono que trobo la felicitat en els detalls més petits, en aquells moments que, per inesperats, t'omplen.
El passat cap de setmana em van fer un petit regal que em va fer feliç. Havia comentat que si trobava una campaneta amb gats la compraria. La van trobar abans que jo i me la van regalar (1r detall que em va omplir de felicitat). I aquest cap de setmana me l'han penjat (2n detall de felicitat ja que sóc negada pel bricolatge).
Ara quan la miro recordo la veu de "l'he trobat, aquesta te la regalo jo", l''olor del lloc on la vem comprar, les rialles... rés de nou però tot plè de felicitat. Ó l'oferiment de "si vols, et faig quatre forats i te la penjo".
Davant dels grans problemes que ens venen o que ja tenim a sobre (ja sé sap que "els Grans" intenten tenir-nos en un estat de por amenaçadora constant) m'agrada recordar quan necessitàvem poques coses o coses molt concretes per ser feliços i tornar-les a posar en pràctica.
PD No és un post excessivament original però a mi, escriure'l, m'ha fet feliç.
PD Davant de les constants preguntes sobre els noms dels gats de la fotografia, aqui van (d'esquerra a dreta): Blanca, Bruna, Nina, Pitu i Pinxu
5 comentaris:
M'agrada molt aquesta campana amb gats , pero es l'adequada per una rateta ves amb compte no et mengin.
Gats amb guants, no mata ratetes Miquey
i menys si hi ha amor i cordialitat, Striper dolent. Bruixeta, v'on set pot llegir?
jo també sóc amant de les felicitats petites, i per això t'he posat un enllaç al meu post d'avui
amic Tibau jo fa temps que et segueixo a través d'aquest petit gran món que són les Històries Veïnals i tots els seus veïns que omplen de felicitats els capvespres casolans. Moltes gràcies per afegir-me (saps que em vaig quedar dormida sobre el Salt de la Reina Mora de Cornudella? preciosa, aquella zona... )
Publica un comentari a l'entrada