de Migramundo.
I si, m'hi adhereixo (tot i que tinc un mac) però si puc escollir, amb un vermut negre i unes anxovetes... d'acord, quatre patates fregides tot prenent al sol amb poca roba, a una terrassa poc atapaida, amb molt sol, i l'aigua salada aprop.
Perquè tanta publicitat m'agota, em supera i fa antipàtic tot invent possible. Durant l'última setmana he viscut la necessitat loka de companys que voletejaven per la ciutat buscant aquest estri. Quan l'han aconseguit s'han envoltat d'una multitud curiosa que s'embadalia veient girar les fotos de la pantalla o com arribar a un punt geogràfic determinat a través del seu nou telèfon, tot exclamant oooh...! aaaah...!
I si, és xulo i mono. Com tot el que fa Apple. Però no en tinc i no el vull (i sé que d'aqui un parell d'anys serà imprescindible). M'agrada no estar a la moda (demodé?) i estic aprenent a viure sense tenir necessitats. Passo de tanta publicitat i màrqueting. Si puc, amb el que val faig un sopar ben acompanyada o segons com, un cap de setmana a la voreta del mar.
A més, prefereixo la comunicació pell-a-pell. Potser per això avui m'he identificat totalment amb l'escrit de la Lucía Etxerbarria al Magazín de La Vanguardia (intentaré aconseguir-lo per penjar-lo). Parlava sobre els amics, decepcions i alegries a mesura que creixem.
I una mica és com em sento avui.
3 comentaris:
Percibo que es verdad lo que dices acerca de que tanta publicidad agota y acaba volviéndote en contra del producto, de ahí lo del SiPhone, muy original y oportuno, por otra parte.
Gracias por tu visita y tu comentario. Saludos.
Quina raó que tens noieta i es que ens venen el que volen i nosaltres poquem :-S
Petonassos guapissima!!!!
El problema és la fama. Ja poden treure un iphone que sigui una merda, que com que és apple tothom en voldrà un només pel nom.
Publica un comentari a l'entrada