Comiat vacacional amb propòsits de millora

Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre el mar 

Doncs si. La raTeta marxa del cau d'hivern, fred i humit, cap el de l'estiu que l'espera plè de llum i color. Per fi arriba el temps desitjat. 

I no, aquest any tampoc realitzarà el somni de viatjar. No descobrirà nous paisatges, nova gent ni noves maneres de fer. Així doncs, un anys més mantindrà el somni de marxar lluny. 

Però aquest estiu i malgrat els fantasmes que, dolents tornen quan no cal, mantindrà clares les quatre coses de las que no dubte. I quan n'apareixin de noves, dubtarà però las acceptarà, si cal. Mantindrà la seva gent aprop, estimant-la. I escoltant a la gent que  s'estima, quan algú la faci dubtar seurà, mirarà, pensarà i resoldrà.

I sense cap dubte seguirà estimant el que i el qui sap que té aprop. I quan un dels fantasmes vinguin a emprenyar, els dirà "fuig d'aquí!" com feia l'àvia gracienca ratolinera. I creixerà i es farà gran i no maltractarà a qui, per confiança, sempre té al costat, sense dubtes, sense condicions. 

Així que, amb deures per fer i "Vacaciones Santillana" a punt, marxo amb ganes de continuar enganxada a aquest fabulós món bloggaire però amb les dificultats pròpies dels forats negres que encara la xarxa té al meu País Petit (oleeee, encara no havia fet sortir al meu admirat i idolatrat Llach!!)

Petons ratoliners i fins aviat!!!

És un post molt personal i malenconiós... si, potser massa. És el que té, tot buidant la nevera un dissabte-tarda, haver-se d'acabar sola els culs d'ampolles de vi amb el cotxe plè de trastos i tota la casa recollida... a més, què collons, a mi m'agrada el vi i un blog no es tracta d'això, també???