divendres, 26 de juny del 2009

MOREN ELS MITES

Torno d'un sopar amable després d'una tarda de platja i visita al nou habitacle. Em connecto a les noticies i llegeixo dos noticies tristes i, en certa manera, inesperades.

Era la meva "Angel de Charlie" preferida, m'hi volia assemblar i quan jugàvem a l'estiu o a l'EGB, sempre "me la demanava". La nòvia del meu germà, 3 anys i mig més petit, era la Sabrina (ara, amb tanta cirugia que fa una mica de por) L'altra, la tercera, era massa "pija" pel meu gust. Tot i així, i gràcies a la cirurgia, sembla més jove ara que llavors.

Ballava Billy Jean a l'habitació de casa els pares amb una cinta de cassete gravada de Los Cuarenta Principales. No podia deixar d'escoltar The Girl is Mine. Quan va aparèixer el videoclip Thiller ens vem adonar que el món començava realment a canviar. S'iniciava una nova època on nosaltres també hi participàvem. Lo puto crack després va embogir. Massa jove per l'èxit, suposo. A hores d'ara no es sap si ha mort o bé és un capitol més de la seva imaginació (malalta?)

Ara comença la llegenda.

11 comentaris:

Striper ha dit...

Doncs sabia de ella pero del Michael Jackson m'asabento aqui.

Eli ha dit...

Jo ho he vist aquest matí, en el diari d'una al metro.
Doncs és una llàstima! Era un crack, però no va saber posar fre als diners i la fama.
Tots els que en tenen masses, acaben malament! Drogats i perduts! Igual que l'Elvis...
Si aquest és el preu que han de pagar per la fama... realment és una llástima!

fada ha dit...

Jo també preferia la Sabrina.. Suposo que m'hi identificava perquè també era morena. De totes maneres són mites que formen part de la nostra infantesa o joventut i ens han fet passar molt bones estones. Petons.

fada ha dit...

Per cert, ja he aclarit això de Blogville. I m'ha fet molta il·lu veure que jo també hi visc!! M'encanten els veïns que tinc. I si estem com un llum és perquè ens il·luminem els uns als altres ;)) Molts petons.

USD ha dit...

No sabia això de la Farrah. El Michael ho ha acaparat tot.
Tenim una edat, i aquests personatges ens van marcar

el paseante ha dit...

Això de lo puto crack em sona del Joan Maria Pou :-) No m'agradava el Jackson. No per la seva vessant freaky. La seva música no em deia res. I de los Ángeles de Charlie, tota la vida em quedo amb la pija :-)

Anònim ha dit...

Doncs si!! Aixó m'ha fet pensar q un dia morirà MAdonna, Bowie o Morrissey! Aghh
Per cert m'encanta el nou disseny del teu blog! Brutal!!

rhanya2 ha dit...

Jo era la pija!! Tothom deia que m'hi assemblava... amb la cara més sèria i menys dolça, això sí.
Però a dins meu, preferia la Farrah, els seus cabells, el seu esprit salvatge i el seu nom guerrer!
Molt ben vist el començament d'etapa històrica quan va arribar Thriller a la tv. Totalment d'acord. Queden lluny aquelles il·lusions de canvi, però.
Un petó Rateta!

Josep ha dit...

A la rossa no la "coneixia". Sí que coneixia la sèrie, però les múltiples repossicions (crec que la darrera fou TD8) no em van atreure.

RaT ha dit...

Llavors, servei acomplert, Striper.

Com a músic m'agradava però estava molt, molt p'allà. Massa èxit i massa jove, un tòpic real.

Fada Sabrina... queda molt bé!!! Si ja m'extranyava a mi que tu no sabessis de que anava Blogville!

USD... si, si.. mites que se'n van i els que pugen ja no els idolatrarem. Toca un canvi generacional, no?

Ho sento Paseante, però m'ho han enganxat els del Crackovia... si fa no fa... i sobre la Jaclyn, no esperava menys de tu...

Guerreres, Violette, sempre guerreres... ben gamberres i gaudint de la vida, eh?

Home, Josep, pensa que deuria tenir 10 anys aprox... tot es veia d'un altre color... Tu què, eres més d'V?

Josep ha dit...

Sí, però el perpetu ribaibal i les constants repossicions maten els records. El passat esdevé un present continu.