
Escoltant aquesta cançoneta m'ha vingut al cap les vegades que per parlar massa no dic el que vull o que se m'escapen paraules que mai hagues volgut dir o que no sé dir el que realment sento.
A vegades sento que em queden un miler de petons per fer i que per parlar massa, els faig tard.
I si, l'idil·li pasqual entre La RaTeta i en George ha arribat a la seva fi. Ho he confessat tot a en Tohuwabohu. Ell, tant comprenssiu com sempre, ho ha entès.
Pobre George, m'he quedat amb un miler de petons pendents de fer-li.
5 comentaris:
Em sap greu això del George. Però si al menys li vas poder fer algun petó entre xerrada i xerrada... M'agraden els canvis que has fet al teu blog. Ara s'obre més depressa i t'ha quedat molt elegant :-)
Crec que jo també tinc petons pendents, potser que vaigui per feina.
Mai han de quedar petons pendents... millor pecar de més que de menys, que ser escàs és lleig. Així doncs, comencen la 1a Cadena de Petons a Blogville!!!
No han de quedar petons pendents, Rateta? Doncs espera que faig unes trucades i ho comencem a arreglar entre tots...
Oleeee!! Violette, truca, truca i reparteix!!!
Publica un comentari a l'entrada