"Les ferides d'amor sovint són d'amor propi"
Ho he llegit quan passava corrents per davant una paret.
I té tota la raó. Mal em dolgui.
En tot trencament hi ha una part d'amor própi que fot.
I molt.
Amb el temps el dones pel sac. A ell i a l'amor propi.
Ara, com costa que el temps passi.
- siempre positivo - nunca negativo -
8 comentaris:
I aquells que cantaven: l'amor és com una grip, s'agafa al carrer i es cura al llit?
Posa Manel al youtube i escolta la cançó No t'enyoro. Al final de tot, acabes rient, sempre és millor.
Ostres, Emily, és veritat!!! mítica cançò dels mítics Pets!!! Amb el teu permís, l'incloc al missatge.
I si, amb el temps rius de tu i de l'altre i sents com els cops et fancrèixer però mentre ho estàs passant... que dur és!!
Sols que només és un graffitti... per molt temps, esperem!!
no et diria que no i no t'ho diré...
però saps que hi ha amors que no deixen ferides?
:)
petons i llepades RTM!
Doncs si que fot l'amor propi i molt!!!!
I tant que foten.
A fer la mà!!
Amors que marxen sense deixar ferides? no sé, no m'hi he trobat. A mi sempre em fan una miqueta de mal, pel mal que m'hagin fet o pel que jo hagi pogut provocar.
Questió d'equilibri. Segur.
Bona nit a totes i tots
Probablement és amor propi. A ningú ens agrada no ser el centre d'atenció de l'altre. Però quan et cures ho veus tot més raonablement, amb més fredor, amb més distància. I s'escriu "siempre positifo, nunca negatifo" :-)
Per fer que el temps passi millor no hi ha res com apuntar-se a "activitats extraescolars", que dic jo: coral, club de lectura, música, teatre.... Coneixes gent nova amb qui t'ho passes bé i ajuda a curar aquesta mena de ferides.
També és veritat que amb el temps veus les coses més raonablement, com diu el Nadador.
B7s
Publica un comentari a l'entrada