dimecres, 29 d’abril del 2009

APRENDRE

Un cop una amiga, enmig d'una tempesta emocional, li va cantar això a l'home de la seva vida:


Després es van estimar amb més ganes, si podia ser, que abans. Van tenir dos embarassos, dobles cada vegada. Ara formen una maravellosa familia nombrosa. 
I es segueixen estimant.
També tenen en Mixu,
I continuen ballant aquest bolero.

9 comentaris:

Striper ha dit...

Que millor aque ballar un bolero feliç.

Emily ha dit...

I això que els boleros són quasi sempre de despedida! Dos embarassos dobles? Hi ha amor, eh?
A mí, dona'm un tango.
Et passo un poema de Marta Pessarodona, a veure si t'agrada.
"Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango.
Sóc, però, catalana i,
ja se sap, als armaris familiars,
en comptes d'esquelets elegants
d'avantpassats tarambanes,
dec tenir-hi un capellà o altre,
poc avesat als sermons de vi que,
a la fi, són els únics que valen.
De no poder ser ni boleros ni tangos,
recer prendria a l'humor britànic,
o a la sofisticació d'una jueva ianqui.
O, en darrer terme, em sucaria tota
en la vehement memòria proustiana
(enterrada i com cal honorada
l'adolescent febre sartriana).
En un bolero diria: com jo t'estimo
no t'estimarà mai cap d'altra
(i ho cantaria una dona perdent
les pestanyes prop d'una copa alta).
Per a un tango escriuria:
ja mai més no podré oblidar-te
(i ho ploraria un "sanjuanino"
lleument calb i de bigoti ample).
Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango."

una que bada pels núvols ha dit...

jejej potser que canti boleros més sovint!! jejeje

Comtessa d´Angeville ha dit...

Aiiisss què bonic!

rhanya2 ha dit...

La lletra és fantàstica... I si a més a més es canta amb el ritme que demanen les paraules, l'entonació més harmònica, la dolçor i la tensió pròpies de les persones educades i constants llavors és per dir: "Touchée", ho heu sabut fer molt bé.

És bonic saber aquestes històries.
:)

el paseante ha dit...

Van tenir dos embarassos dobles i un de simple: en Mixu :-) Una història molt bonica.

zel ha dit...

Uix, un bolero, que bonic...i tan que és certa aquesta lletra...

RaT ha dit...

Striper, tot sigui ballar.. quan més junts i apretats millor, però ballar ;-)

Emily que macu aixó de la Pessarodona (i precisament no li tinc gaire simpaties a aquesta sra.). Ara jo ballaria tangos però cantaria boleros... no sents la tonada??

Si, per convertir-se en la primera familia multi-numerosa, no, Natàlia??? ara, els hauràs de passar l'adreça d'un veterinari... sembla que en Mixu estornuda més del compte... ;-)

I que n'ets de romàtik-punk, Comptessa! ara, econòmicament parlant és una història plena de clars-obscurs...

És que el Calamaro és un bandarra romàntic, Violette!!!

Nadador, ahir al vespre vaig sentir els teus brams: GOOOOOOOLLLLLLLLLL!!!!!

Eh que si, Zel? i ballar-lo "cheek to cheek"...
http://www.youtube.com/watch?v=sWlJV03Vi-Q

Jesús M. Tibau ha dit...

estimar-se és parendre l'un de l'altre