Semblarà rar dir que he gaudeixo "fent dissabte" de casa, collint llenya per poder encendre la llar de foc com a mínim durant dos hiverns, ventant el foc mentre les costelles, ja salades, es couen i el mojito s'acaba prenent el sol que ja crema o sopant a cases on les parets velles de pedra i fusta amb nova vida i nous colors fan que els seus propietaris transmetin noves il·lusions.
Però si.
Em fa mal l'esquena de traginar troncs i els braços d'esbandir aigua però ha estat un cap de setmana maravellós.
Però si.
Em fa mal l'esquena de traginar troncs i els braços d'esbandir aigua però ha estat un cap de setmana maravellós.
I ara que tot està a lloc m'entretinc una estoneta llegint-vos i penso que si, que realment ha estat un cap de setmana perfecte.
5 comentaris:
Ja veig que si.
doncs sembla que jo també gaudiré de la setmana laboral amb :) la començo escoltant, i movent els peus, al ritme de pastora
Llenyataire? Quin glamour!
No hi ha res millor que moure's, traginar i sentir-se viu en un bon entorn!
D'això se'n diu tornar als origens: la llar de foc, la llenya, les costelles a la brasa... Una estampa feliç.
Publica un comentari a l'entrada