HERE WITH ME (Dido) by Sarah Brightman
I didn't hear you leave
I wonder how am I still here
I don't want to move a thing
It might change my memory
Oh I am what I am
I'll do what I want
but I can't hide
I won't go
I won't sleep
I can't breathe
until you're resting here with me
I won't leave
I can't hide
I cannot be
until you're resting here with me
I don't want to call my friends
they might wake me from this dream
and I can't leave this bed
risk forgetting all that's been
Oh I am what I am
I'll do what I want
but I can't hide
I won't go
I won't sleep
I can't breathe
until you're resting here with me
I won't leave
I can't hide
I cannot be
until you're resting here with me
4 comentaris:
AQUI, amb mi...
això es bo, això es agradable, això es "total"...però i la nostalgia? i l'espera?
El preludi i l'anyoranÇa també son importants, i enriqueixen...
Un petó, rateta!
Estic d'acord amb el primer comentari sempre que sigui amb mesura.
I per eixos moments que ens agradaria que mai acabaren...
(i acaben, joder, sempre acaben i ja és diumenge i només me queda el gos)
El mateix em passa a mi quan també s'en va anar.
El trobo a faltar. Els seus silencis (que abundaven mes que les paraules ), l'orgull per tot (el molt poc) que jo feia...la seva bondat allunyada de vanitats i estupideses.
Trobo a faltar mirar el Barça amb ell , jugar a tenis els diumenges, els dinars dels divendres a Barcelona ... Recordo com si fos ahir el seu últim adeu amb una sensació estranya a l'andana de l'estació un diumenge al vespre...el meu plor inacabable quan m'ho van comunicar.
Res no es igual sense ell tot i que la vida en ensenya que el temps cura ferides però afortunadament no anul.la el record.
Publica un comentari a l'entrada