dimarts, 23 de setembre de 2008

Els Pets em segueixen agradant

Sempre m'han agradat. Des que els vaig sentir, jovenets ells (i jo) fins ara que ja ens hem fet tots grans, m'he sentit aprop. Hi va haver una temporada que m'evocaven a un amoret fugicer i els vaig arraconar. Ara sóc feliçment una reenganxada.

Em sento aprop del seu ritme, fàcil i enganxós però a la vegada sempre actualitzat. Aconsegueixen fer-me moure i és dels pocs concerts que no em fa mandra anar (malgrat els d'aquesta gira tenen una sonoritat espantosa). Però sobretot, el que més m'agrada són les seves lletres. Semblen cançonetes per ballar i no les escoltes però quan hi pares atenció són molts socials, plenes d'anècdotes que suposo que hauràn llegit, escoltat o viscut. Sobretot m'enterneixen perquè van dirigides a gent jove (suposo) que poden estar visquen algunes de les situacions.



2 comentaris:

Striper ha dit...

Es que a part de bons ja son uns classics.

Jo Mateixa ha dit...

Menys mal que he continuat llegint el post per que si em quedo nomes amb el títol...jejejejejeje.

A mi també m'agraden, i es que els grups de l'epoca del Rock Català sempre m'han agradat!!!

Petonets bonica!!!!