Apareixia avui a La Vanguardia. I des que l'he llegida que no me la trec del cap. Aquesta vegada l'autor parla de la seva condició transitòria de "cuatrocientoseurista" però, i els que aquesta és la seva condició habitual? i els que no tenen enlloc on poder dormir? que viuen amb aquest euros o menys? de què mengen? com dormen?
serà demagògia dir que no necessito festes, ni campanyes institucionals ni comprar rés de l'última col·lecció de roba o guinguet de darrera generació. No em cal rés. Em cal una ciutat on les persones tinguem valors i drets, ens vegin i siguem vistos. Necessito amb urgència ètica, civisme i educació. I no per això em sento iaia ni clàssica. Em sento persona i m'agrada veure persones al meu voltant. No gent, no models, no personatges de cartró.
He dit PERSONES.
I no me'l trec del cap.
1 comentari:
Et puc dir aque aquesta es una realitat molt frecuent,massa frecuent i a sobre pot ser inmigrant lavors encara ho te mes cru.
Un post molt bo.
Publica un comentari a l'entrada