La conclusió a la que arribo és que sols s'aspira a ser persona mediocre on el que ens distingeixi de la resta sigui un vestit de Desigual, les Vialis, un Iphone, la Wii (per cert, a mi el Bread and Butter -supermegaactual- me la bufa que no sabeu com). El problema és que la mediocritat s'ha estès per les nostres vides.
Noteu que esteu envoltat de "trepas" que grimpen i grimpen, que tenen poder de decisió sobre la teva feina quan són uns inútils integrals i ells ho saben? (ho saben perquè nomenen a altres caps, encara més inútils, perquè no els facin ombra). Us heu trobat últimament personatges espectaculars que agrairies no haguessin obert la boca? per petardos i pilotes? que entre ells es feliciten, s'animen, es justifiquen... que si intentes dir alguna cosa no t'escolten perquè ells són el centre del món i no els interessa rés del que tu hagis de dir. Llavors si, la mediocritat ha entrat a la teva vida.
En pocs dies m'he trobat en sopars on, sense pretensions, les persones parlaven d'inquietuds personals, del seu dia a dia, de fets quotidians que no necessiten espectacularitzar. I he tornat al cau pensant que, gràcies a George Clooney (Déu, per suposat) encara queda algun gal indomable en el nostre petit món que val la pena conèixer. Així doncs, no desespero.
Tot això ve arran d'un youtube que m'ha tornat a enganxar. A la raTeta Miquey li encanten les imatges antigues, tant foto com pel·licula (si poden ser en cine mut millor, total pel que s'ha de dir) i gaudir dels petits moments. Així que disfruteu amb aquest tòpic (que no per això mediocre) observant la delicadesa, cadència, els moviments, la interpretació d'aquesta escena. Mireu-la, mireu-la encara que l'anglès us estigui vetat:
No és una obra d'art?
I per no quedar com una pedant aspirant a intel·lectual, us faig un regal estiuenc. Mireu a la dreta: la canción del verano 2001 (això si que és una veritable cancióndelverano i el demés punyetes): Sonia & Selena (... aquell punt pedorro que tota raTeta té...
2 comentaris:
Hi ha un ampli marge entre el toc pedorro de "Bailando toda la noche" i "The time goes by" ui un moment per a cada una, oi?
Això sí, els trepes inútils i mediocres, a l'infern de dos en dos!
Saps Marta, jo soc més de les Ketchtup... mai en vaig tenir prou d'escoltar l'Aserejé.
I sí a l'infern els trepes, sí!
Bona nit, boniquins!
Publica un comentari a l'entrada