Des que m'han regalat un mp3 que veig el món d'un altre color. Ell em somriu. I jo canto pel carrer. L'única preocupació que em permeto (perquè les altres me les puc o no permetre que elles es mantenen vora meu) és acumular música. Música per caminar, música per fer pastissos, música per pintar parets, música per estimar, la primera música del matí, l'última del dia... Música. I somric.
Fa dies que observo que a la feina també hi han més somriures. Forces nois i alguna noia porten dies contents/es. O això és el que expressa (per exemple) fregant-se les mans en Lolo, el del camping. Aquesta felicitat té a veure amb l'arribada de la primavera i els consequents canvis en les perspectives visuals:
Si. Acusen acalorament i suors però es confessen contens/tes. Entre cops de colze i mirades de complicitat avisen als despistats de les novetats matinals. Els més agosserats llencen algún estri a terra a veure si, amb una mica de sort, alguna li atense.
Post sexista? no és la meva intenció. Em fa gràcia que en aquest món de burda sofisticació sigui tant senzill fer content a algú, tant instintiu, tant natural. Això si, intentem no ozorizar massa.
Post sexista? no és la meva intenció. Em fa gràcia que en aquest món de burda sofisticació sigui tant senzill fer content a algú, tant instintiu, tant natural. Això si, intentem no ozorizar massa.
AGRAÏMENTS
Gràcies a La Domadora de Ses Crancs, a a La Douce Françoise. a La Bel·la Maltesa,
a La Xispita de la Radio, a La Nivell A23G71apèndix5 Adoptada i a La Candy Bee..
Al Viejo Zorro del Son no, que no ha complert amb la feina.
Sense vosaltres aquest post no hagués estat possible
- s'agrairàn suggeriments musicals per omplir l'mp3 -
Al Viejo Zorro del Son no, que no ha complert amb la feina.
Sense vosaltres aquest post no hagués estat possible
- s'agrairàn suggeriments musicals per omplir l'mp3 -
