dimecres, 22 d’abril de 2009

DOS MITES EN UN

No sobren paraules. Són las justes. Falten moments.
Tants anys després, quan miro aquesta pel·licula, encara
sento papallonetes dins l'estòmac.
Tants anys després de descobrir-lo, quan encara el llegeixo,
m'omple tot el cos. Tot.

Confesso. Amb el temps temo haver perdut la capacitat de volar.


Eliseo Subiela

8 comentaris:

Striper ha dit...

Dona es que es una pelicula preciosa.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Jo no dubte que l'he perdut, la capacitat per a volar. Perdudeta del tot.

La vaig vore eixa peli farà prop d'un any per primera volta. Un homenet que m'agradava prou me digué NO ME PUEDO CREER QUE NO LA HAYAS VISTO. Ell assegut al sofà, jo amb el cap damunt els seus genolls... me vaig quedar adormida poc abans del final. No crec que fora tant per la peli com pel fet de portar uns quants dies sense dormir, però com la història va acabar malament (amb l'home aquest, total dos setmanes es vam aguantar) no m'he fet mai la idea de tornar-la a vore.

Gatot ha dit...

vaja... avui que anava a fer un post de "boleros"... quasi que me'l trepitges...!
:)

doncs jo no he vist la pel·li... així que me l'apuntaré per demanar-la a la biblio a veure si aprenc alguna cosa

petons i llepades boleres!

fra miquel ha dit...

No he vist la peli, m'ho hauré d'anotar a la llista de "pendent", o demanar-li a algú que la tingui, o acceptar la invitació d'algú per veure-la plegats...

Tinc un amic que em deia que cal retenir a la memòria les coses que t'agrada fer quan, per circumstàncies varies, les has de deixar de banda.
Recordar per poder-les recuperar quan aquelles circumstàncies marxin, o passin a un segon pla.

Prova-ho, deixa't anar... vola RaTeta, VOLA.

Petons

el nadador ha dit...

Tampoc l'he vist, noia. N'estaré pendent. Mentrestant et diré que la capacitat de volar només es perd temporalment. Després torna.

eva al desnudo ha dit...

Hola Rateta, arribo aquí portada per aquesta película que a mí personalment em va marcar la vida i forma part del record que porto més endins, igual com de Benedetti.
I es una bona conexió la teva amb això de volar que també té molt a veure amb el conformar-nos o lluitar.

Que tingues un bon dia de Sant Jordi. Una abraçada.

El veí de dalt ha dit...

Doncs... no l'he vista. I està calr que ho hauré de fer. Però el poema del Benedetti el coneixia. I ara no sé si aplicar la tàctica o l'estratègia...

La raTeta Miquey ha dit...

Eh que si, Striper... hi ha moments tant poètics. Vaig estar anys sommiant amb volar cap els racons de la peli a veure si se m'enganxava l'ambient poètic.

NOOOOO!!! Comtessa, no em diguis pas això!!! la culpa va ser de la son i del manso, segur. Vaaaa, torna-ho a intentar, segur que li trobes el què. Bé, espero!!! muuaaa preciosa

No sé pas si la trobaràs a la biblio, Gatot. És d'aquelles un pèl rares. Jo la vaig aconseguir amb VHS i estava tota rebregada de tant veure-la. Entre rumba i bolero ja diràs el què.

El teu amic té tota la raó, Fra Miquel, és veritat que va bé recordar-les perquè com diu El Nadador, és una capacitat que temporalment és perd. Massa realisme a la vida no és bó. Cal somiar, oi? llavors, cal volar.

Eva, aquesta peli és fruit d'una generació. Vaig descobrir a Benedetti per una extranya casualitat: un noi mexicà me'l va recomanar una nit d'aquelles màgiques... una nit que volàvem. Quan vaig descobrir la peli, la vaig veure tres cops al cinema. Seguirem lluitant per poder volar, no?

Aaaaah, Veinet... això és el quid de la qüestió.. tàctica? estratègia?
La meva tàctica:
mi táctica es
hablarte
y escucharte
construir con palabras
un puente indestructible

La meva estratègia:
mi estrategia es
en cambio
más profunda y más
simple
mi estrategia es
que un día cualquiera
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
por fin me necesites

aixxxx, l'amour...