diumenge, 11 de gener de 2009

Un dia blanc

Necessitava marxar de la ciutat de manera urgent i buscar paisatges blancs. Però igual que el got que pot estar mig plè o mig buit, el meu paisatge és podia veure o no. I per suposat, l'he vist i disfrutat.
PD malahuradament no he arribat a temps per la mani pro-Palestina. Ho sento.  

7 comentaris:

el paseante ha dit...

Al menys vas fugir de la ciutat :-) És una manera de manifestar alguna cosa.

Gatot ha dit...

vaja... s'ha perdut el comentari! a veure si em surt semblant!

et deia...

que quan tenia 7 o 8 anys... estava convalescent al llit; un meu cosí venia a casa a dinar i va caure una bona nevada a Salt...

el meu cosí em va portar un piló de neu a l'habitació amb les seves mans fent conca, perquè pogués tocar-la!

és un record que guardo molt viu! i els meus gatets, que els hi havia explicat de passada, sembla que també el guarden...

petons i llepades màgiques!

Violette ha dit...

En tornar de les vacances vaig anar a la feina per la Rabassada... Eren quarts de vuit, la llum era blavosa i el paisatge absolutament nevat... Va ser una rentrée preciosa!!

Striper ha dit...

Mes relaxada ara?

Rita ha dit...

Que bé que t'hagi anat tant bé. Anar a veure neu sempre porta bon rotllo oi? :-)

Cèlia ha dit...

Oh! Quina sort! per aquí no n'hem tingut! (fred molt, això sí!). Un bon hivern blanc porta sort!

la raTeta Miquey ha dit...

Veieu? la neu porta energia positiva... La disfrutem junts i després fem tertúlia davant una tassa de xocolata calenta negre-negre... mmm... ho visualitzo!!!