Si us plau, de gran puc ser rica?

Va succeïr ahir divendres. Fa dies un company de feina va tenir un gest tant maravellós (per primera vegada i espero que no sigui l'última) com regalar-nos una invitació especial. 

Vaig pujar en Tohuwabohu al cotxe al crit de: surt aviat del curru que avui t'hauràs de despullar! creient-se que o bé el duia a 

o bé hi havia festa inesperada. Però no. 

I tot dirigint-nos direcció la Ciutadella, vem aparcar al Born i quan aclaparats per la xafogor de les 15,30 de la tarda ja erem dos cossos liquats, vem arribar. Allí estava. Allò era el somni desitjat. Allò és al que jo em vull dedicar quan sigui gran. 

Ja haviem arribat a Aires de Barcelona. 

I hi vem entrar.

Llums suaus, ambientació càlida, aromes orientals... tot molt elegant i evocador. La invitació és composava d'una hora i mitja de passeig per les piscines d'aigua salada, d'aigua freda, calenta, calentíssima, brolladors, hammam  i...

I després, BOOOMBA!!!:

Mitja horeta de massatge  relaxant. Un xicot alt i fosc de cabell em va fer jaure sobre el que seria el llit de plaer.

I tot va començar: primer secant-me el cos amb una tovallola (sembla mentida que una cosa tant quotidiana doni tant plaer si t'ho fa algú altre) després extenent oli sobre el cos, recreant-se sobre les cervicals, l'espatlla, les lumbars, les cuixes, les mans dit a dit o les plantes dels peus... 

Quines mans, las del xicot morenu, Déu meu, quines mans. Unes mans dignes d'aparèixer en el top-ten-català de L'Altre Diari de Jo Mateixa. 

Els defectes: dificultat per comunicar-te en català (però amb l'esperança que es vagin adaptant al lloc) i el preu. Potser un pèl excessiu.

De totes maneres quan jo sigui gran vull ser rica per dedicar-me a aquests menesters.