dilluns, 21 de juliol de 2008

Doncs a mi, el Boss me la bufa...


Ep! com a gurú de mases que com a individu deu ser una bellíssima persona.

Serà una afirmació irreverent (potser) però és el que el meu cor de raTeta sent. No és que les seves cançonetes no m'agradin (algunes). Tampoc diré que de post adolescent no somniava en ser la noia del cabell curt a la que treia a ballar a Dancing in the Dark (la raTeta va ser d'adolescència tardana) o que The River no em faci enyorar observar la pluja asseguda al sofa amb una tassa de te a les mans, no (va, aquesta te la dedico i tu saps perquè) - candy picture total!!!-

El fet és que fa temps que em va deixar d'interessar. El trobo previsible, tòpic, no m'aporta rés de nou. Potser les seves lletres seràn excepcionals però no noto cap canvi en la seva música, cap evolució. M'aborreix.

I el que no suporto de cap manera és la mena de guru religiós en que l'han convertit. Diaris, tele, radio... cal destacar-lo tant? per què? 300 milions d'euros en merchandaising (crec que no confonc les quantitats). Per suposat, ha dit "bonanit barsalona!" amb entusiasme però és el que tenen els grans personatges, saben ser agraïts. Ens volen fer creure que representem alguna cosa excepcional en el seu cor nord-americà... n'estem segurs?

Total, que no és que no m'agradi el Sr. Springsteen, una mica si. El que no m'agrada és la sensació de


que cada cop que vé em deixa  en la meva ànima barsalonina. Serà que ens fem grans i enyorem els nostres primers festivals? Recordeu la paraula Graceland? el meu primer va ser al Camp de l'Espanyol quan encara eren a Sarrià amb  ell...

5 comentaris:

Violette ha dit...

A mi em posa nerviosíssima en Manel Fuentes quan en parla i/o l'imita... Crec que és ell qui me l'ha fet avorrir... El cert és que abans m'agradava, i ara no tant. Però si el sento a la ràdio no canvio de freqüència. Això no.

Gràcies pel vídeo dels Simpson, Rateta... M'ha encantat!!

Striper ha dit...

Els mitjans de comunicacó ens fan ana on interesa que anem si com les ovellas de la foto.

El veí de dalt ha dit...

Doncs entre el MAichael i el Bruce, em quedo amb el segon...

Jo Mateixa ha dit...

Ualaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, ostia, ostia, ostia, el meu primer concert va ser a Sarrià per anar a veure el George Michael, em van tocar dues entrades amb el Periodico de Catalunya!!!!!!!

Que fort, que fort, que fort....tu i jo erem allà, en aquella epoca i ara guaita, som per aqui...casualitats???

Petonets guapissima!!!!!

PD: Encara recordo a la meva tieta cridant George vull un fill teu!!!!! amb els sostenidors a les mans, jajajajajajajaja.

la raTeta ha dit...

Si que teniu raó si...

El Fuentes, en si, és avorrit, no sols quan fa de Bruce. I no em fa gràcia, ni m'agrada com entrevista i menys com crida.

Si, els mitjans ens fan anar per on volen però encara podem pensar, considerar i escollir. Serem pocs però resistirem, no?

... entre Bruce i George segurament tens raó... però permete'ns a Jo Mateixa i a la raTeta que recordem la nostra adolescència... i més a la tieta amb els sostens a les mans!!! ualaaaa, quina imatge!!! ja la has trucat per recordar-li??

PD jo anava amb una amiga, la seva germana, el cunyat i algú que no recordo. Vem anar a veure, entre cortines, els moments abans d'entrar L'Artista a l'escenari. Recordo que vaig pensar que era pelut com una mona però: com ballava el cabr...ó!!!