dissabte, 22 de novembre del 2008

El temps de les olives

Enmig de muntanyes que no arriben als mil metres fa poc més de tres anys vaig trobar el meu lloc en el món. És un lloc molt petit, plè de vinyes, pedres i pins. A tocar d'on em desperto hi hau una vinya borda i una olivera. 

L'olivera és on les gates descansen dels seus jocs, on els ocells de pit blau se'n riuen d'elles al volar pel seu davant sense deixar ser caçats, el seu aixopluc els dies de pluja. És el centre del petit jardí.

Avui és el dia que recolliré les poques arbequines amb las que aquest Nadal, els dies de més festa, obsequiaré als que més estimo. Las he vist nèixer, creixer i pendre color. Ara toca collir-les per a compartir.

Per cert, hi sou tots convidats.

5 comentaris:

gatot ha dit...

jo també tinc una olivera a casa... tu com les sales les olives?

petons i llepades oliveres!

Rita ha dit...

Això sí que és ser afortunada, poder gaudir de la natura tan a prop... Jo només tinc plàtans d'aquells de ciutat...
Una abraçada!

Striper ha dit...

Amb lo que m'agraden les olives i les oliveras vinc corrent acepto l'invitació.

Anònim ha dit...

ooooh !!!! Quina sort.Jo treballo però...crec que aquesta nit em posaré una doble ració d'olives a l'amanida del sopar en el teu honor.
Mua

RaT ha dit...

Gatot les salo a ulls seguint indicacions de la mama, que d'aquestes coses en sap. Durant 15 dies els hi canvio l'aigua i després d'això afegeixo farigola i aquest any també sajolina i potser alguna provaré amb fonoll i comí, i ja està. I tu, com les fas? són arbequines, també? intercanviem trucos

Aiii Rita, tens raó... però sols en gaudeixo plenament els caps de setmana. Durant la setmana també tinc els plataners aprop però com visc sobre un turonet de la ciutat, aprop també tinc pins.. increible, si.

I ja sabeu, valtros dos, l'Striper i la Anònima (perquè sospito que és una noia... potser rossa... potser amb molta alegria a la vida) esteu convidats a gaudir de les meves maravelloses olives!!!