divendres, 21 de novembre del 2008

Uauuuu... sense sentiment pre-nadalenc

Doncs no. Aquest any encara no he notat "la llamada de la selva" nadalenca i per sort, encara no m'he agobiat. 

A mi em passa el que a molts: què en fugo tant com puc però sempre acabo pillant. Com som poca familia, abans era una festa més o menys tranquileta on ens juntàvem tots com si fós un diumenge. Ara que falta gent, compto els dies per a que tot hagi passat i recuperi la normalitat.

De fet crec que les úniques coses que m'agraden de Nadal segueixen sent les mateixes que gaudia de petita: els llums de l'arbre de Nadal i el calendari de l'Advent, entre d'altres. 

Recordo quan obriem "el paquet de llumetes" per comprovar que totes funcionessin (sempre van ser les mateixes), penjar-les a l'arbre i passar hores i hores a les fosques mirant embadalida els colors de les llums, com s'encenien i s'apagaven. Serà per això que ara tinc la casa plena de fanalets de Natura.

També m'encantàven els Reis de Chocolate Suchard que, estratègicament, penjàvem a l'arbre i que esperavem al Dia de Reis per endrapar-los. El meu sempre ha estat el rei ros. 

I la  il·lusió d'obrir les finestretes del calendari de l'Advent? A mi em tocava cada tres dies i era tant emocionant. No tenien xocolata ni sortia cap cromo de ningú famós  (tengui-falti-tengui-falti). Sols eren dibuixets de motius nadalencs però plens de purpurina ("RaTeta!" deia la mare "al tantu amb la purpurina que és molt perillosa si se't posa als ulls!!"). I la purpurina era el que feia semblar-los la  cosa més moderna del món.

Però el que sobretot m'agrada d'aquests dies és el so que té la Nit de Nadal i el cel de nit que per aquelles dates hi ha. És un so tranquil, el de "tot va bé", tot està en pau, és un so pacífic. El cel és d'un blau brillant, fred, tacat d'estrelles que encara brillen més. I tranquil, molt tranquil.

Són petits plaers de baix valor econòmic però de grans satisfaccions personals.

5 comentaris:

el paseante ha dit...

Tampoc m'agrada el Nadal (ja és el tercer post d'aquesta nit que en parla, i això que encara falta un mes). Patirem. Però m'has fet recordar la màgia d'aquelles bombetes de l'arbre que esperava embaladit que s'obrissin, i sempre fallaven. I la mare havia de córrer a fer d'electricista. Encara ho fa.

Striper ha dit...

Arribara el nadal a la seva data i ara ja es respira el comecial .

Rita ha dit...

Quan era una nena, el Nadal m'encantava; després, de més gran, el vaig arribar a odiar, ara, però, ja em torna a agradar. Deu ser que ja he paït les absències i accepto la maleïda llei de vida...

Anònim ha dit...

El nadal em recorda que la nena que viu dins meu no ha mort. Que encara em puc deixar endur per la corren de la multitud de gent que omple els carrers mentres miro envadalida les llums que ho adornen tot. Aquest any tornaré ficaré l'arbre i no li treure els ulls de sobre.Vull que em parli, em digui si aquest any em despertaré i estarà ple de regals o si preferirà deixar-me sense res. Tot dependrà de la meva escala de valors.Cadascú pot crear el seu nadal ideal. No ens hem de sentir sols, no hem de preocupar-nos de com repartirem les festes i ni tant sols hem de pensar en el que dinarem.El nadal és com la vida, que s'ha de fer a mida.Segons les nostres possibilitats i els nostres gustos. Comparteix-la amb qui desitgis.Regala un petó, una abraçada o un "et trobo a faltar". I no la limitis en el temps.
No creixis mai.
"Petita Peter Pan"

Anònim ha dit...

Això va ser una mica de matèria interessant. Gràcies per publicar-lo.