La vena xarona de l'estiu

La raTeta se n'adona que fa ja una setmana que ha fet el trasllat al cau d'hivern i que encara es passeja pels blocs amics sense dir rés en el seu. Serà que no té rés a dir? mandra? desídia? si, és això.



I és que la raTeta ha viscut tres setmanes fent els horaris vitals que el seu cos reclamava. "De la nit n'ha fet dia" com deia la ratona osonenca. Un llibre l'ha tingut enganxadiisima, una piscina l'ha refrescat i unes muntanyes l'han refet de l'aire urbà. Ratolins i ratolines afins han visitat el cau i ella ha tornar la visita anant a la granciutat. I ja està. Així de fàcil i senzill.

Ja veieu, la raTeta està un pèl apalancada... però és posa les piles per ensenyar-vos que la vena xarona continua. Heu vist com s'ha sofisticat la cançó de l'estiu? busqueu les set diferències entre el video de dalt i aquest d'aqui baix... mitja vida els separa!!!

Una manera de tornar lenta, discreta i suau

Un cop ha posat totes les seves pertenences a "puestu" i amb ganes de seguir llegint i escribint blogs, la raTeta  us recomana un descobriment estiuenc i, al·leluia!, televisiu:

HEROIS QUOTIDIANS

BONES VACANCES!!!

Però tots a treballar!!!

Comiat vacacional amb propòsits de millora

Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre el mar 

Doncs si. La raTeta marxa del cau d'hivern, fred i humit, cap el de l'estiu que l'espera plè de llum i color. Per fi arriba el temps desitjat. 

I no, aquest any tampoc realitzarà el somni de viatjar. No descobrirà nous paisatges, nova gent ni noves maneres de fer. Així doncs, un anys més mantindrà el somni de marxar lluny. 

Però aquest estiu i malgrat els fantasmes que, dolents tornen quan no cal, mantindrà clares les quatre coses de las que no dubte. I quan n'apareixin de noves, dubtarà però las acceptarà, si cal. Mantindrà la seva gent aprop, estimant-la. I escoltant a la gent que  s'estima, quan algú la faci dubtar seurà, mirarà, pensarà i resoldrà.

I sense cap dubte seguirà estimant el que i el qui sap que té aprop. I quan un dels fantasmes vinguin a emprenyar, els dirà "fuig d'aquí!" com feia l'àvia gracienca ratolinera. I creixerà i es farà gran i no maltractarà a qui, per confiança, sempre té al costat, sense dubtes, sense condicions. 

Així que, amb deures per fer i "Vacaciones Santillana" a punt, marxo amb ganes de continuar enganxada a aquest fabulós món bloggaire però amb les dificultats pròpies dels forats negres que encara la xarxa té al meu País Petit (oleeee, encara no havia fet sortir al meu admirat i idolatrat Llach!!)

Petons ratoliners i fins aviat!!!

És un post molt personal i malenconiós... si, potser massa. És el que té, tot buidant la nevera un dissabte-tarda, haver-se d'acabar sola els culs d'ampolles de vi amb el cotxe plè de trastos i tota la casa recollida... a més, què collons, a mi m'agrada el vi i un blog no es tracta d'això, també???