CALELLA - SABINA - SANT FELIU - SERRAT

Feien una de les seves primeres escapades plegats. Encara es posava vermella quan li agafava la mà, ell coneixia el terreny que explorava. Ella se'l creia mentre escoltava els seus contes inventats.

Van dinar un arròs sota les porxades i el vi va provocar una migdiada inesperada enmig de les barques de pescadors. Potser eren d'atrezzo. Passejant és va fer fosc. Mentre dibuixava un cor a la seva esquena cremada pel sol, a cau d'orella li explicava que Sabina s'havia inspirat en Calella per aquella cançò. Ella, un cop més, se'l va creure. Plens com estaven enlloc de sopar van fer de forasters prenent un "cremat" fora una terrassa. 

Anys després ell li xiuxiuejava la mateixa història tot esperant que comencés el concert. Aquest cop, riallera se'l mirava mentre el deixava que acabés d'explicar el conte. Feia com si se'l creiés.

 

(setmana amb masses hores de Sabina)

PARAULES

OH!

paraula descoberta

ATÀVIC

OK

paraules amb so

UKALELE

DRINGAR

LICUÓS

ECLÈCTIC

LLETGES

paraules callades

LLUNY

ADÉU

PARAULA BÀSICA

AMOR

ELEKTRA

Dilluns va fer quatre anys que el meu pare se'n va anar. El diumenge havia estat enfilat a l'olivera tallant branques i remenant la terra. Dilluns el van trucar de l'hospital, dimarts l'operaven i dimecres va marxar.

Un cop una amiga m'explicava que actualment el concepte "evolució" no és correcte sinó que cal parlar de "canvis". Doncs bé, el canvi que ha suposat l'absència del pare no m'agrada. Gens. El trobo a faltar durant molts moments del dia: el seu sentit de l'humor, com veia el món, l'anàlisi de les situacions, les perspectives de futur, les baralles dialèctiques, els punts de vista, l'hola! cordial de quan arribàvem a casa, les caminades fent de "nòvios", el interés pel que deien els del seu voltant, què feien, qui eren...

L'enyoro.

Però el que més trobo a faltar és la carícia de les seves mans. Unes mans grans, fortes i honestes. Càlides. Recordo el moment en que l'encarregat de torn va dir que ens haviem d'acomiadar d'ell. Vaig agafar la seva mà esquerra, acariciant-la, i per primera vegada ell no em va tornar l'apretada.

Va ser llavors quan em vaig adonar, realment, de tot el que estava passant.

MATÍ DE DISSABTE

RaT's Saturday Morning

... és que hi ha dies que no hi ha manera de llevar-se...

El Makingoff

SUMMERTIME 2009

PUM!!!

(tret de sortida)

ara si que tot té millor aspecte

dijous inauguro temporada

... ja sento l'olor de sol...

Beyonce Knowles - Summertime - Beyonce

MERCHANDISING A BLOGVILLE

Per Sant Jordi la Violette em comentava que passejant gairebé segur que ens havíem creuat pels carrers de la Barcelona antiga i que potser ens caldria tenir alguna xapa que ens distingís quan sortim fora de Blogville. Dit i fet. Aquí teniu dues propostes:

Si voleu, las podeu aconseguir a la propera festa que algú va comentar, prepararia aviadet o bé en aquell partit pendent Maleruveïnes Team FC versus Harén Fútbol Club. Durant el possible Duelo no muntem parada.

Com són fetes de manera artesanal, us preguem feu la sol·licitud amb una mica d'antelació. També s'accepten noves idees i/o tuneaos. I no cal dir, mans disposades a preparar-les i a estar darrera el mostrador.

Heus aquí dues propostes més. Alguna un pèl carajillera però és el que té "lo fúmbol".

APRENDRE

Un cop una amiga, enmig d'una tempesta emocional, li va cantar això a l'home de la seva vida:

CONTIGO APRENDÍ

Contigo aprendí

que existen nuevas y mejores emociones, 

Contigo aprendí, 

A conocer un mundo nuevo de ilusiones. 

Aprendí, 

Que la semana tiene más de siete días, 

A hacer mayores mis contadas alegrías, 

Y a ser dichoso yo contigo lo aprendí. 

Contigo aprendí!! 

A ver la luz del otro lado de la luna, 

Contigo aprendí, 

Que tu presencia no la cambio por ninguna.. 

aprendí!! 

Que puede un beso ser más dulce y más profundo, 

Que puedo irme mañana mismo de este mundo, 

Las cosas buenas ya contigo las viví, 

Y contigo aprendí, 

Que yo naci el día que te conocí.. 

Contigo aprendí, 

A ver la luz del otro lado de la luna, 

Contigo aprendí, 

Que tu presencia no la cambio por ninguna.

Després es van estimar amb més ganes, si podia ser, que abans. Van tenir dos embarassos, dobles cada vegada. Ara formen una maravellosa familia nombrosa. 

I es segueixen estimant.

També tenen en Mixu,

I continuen ballant aquest bolero.

SONS QUOTIDIANS QUE M'AGRADEN

SOPAR DE DISSABTE

Torno d'un sopar.  Freak. Molt friky. 

No puc dormir. 

He pres café per aguantar desperta i tornar en cotxe

sense haver de pensar en mossos, multes i alcohol. 

Hi penso i em costa de dormir. 

No sé molt bé que hi feia, allí. 

Almenys erem cómplices amb el veí de taula.

Ens miràvem i reiem. 

Incrèduls.

Però ara no puc dormir.

El de davant tirava els trastos.

La seva nòvia seia a l'altre costat.

He fet fotos, han begut.

I segueixo donant voltes sense dormir

I demà (avui) volia anar a caminar. Era el meu únic pla. 

Sense plans. Sols dormir.

Perquè ara, per més que ho intento, no puc.

Serà perquè penso en el sopar.

Freak.

SI, MACO SANT JORDI

Però entre la multitud de gent i persones, la calor, les botes d'hivern i el cony d'aire arrossegant brosses, vaig acabar canviant el dia a les escales de Santa Maria del Mar, menjant un gelat de "dolç de llet", amb els ulls plens de lleganyes i els peus escaldofats de calor...

Això si, xerrant amb velles i belles amigues de tot i rés, és a dir, d'ells i l'amor.

DOS MITES EN UN

No sobren paraules. Són las justes. Falten moments.

Tants anys després, quan miro aquesta pel·licula, encara

sento papallonetes dins l'estòmac.

Tants anys després de descobrir-lo, quan encara el llegeixo,

m'omple tot el cos. Tot.

Confesso. Amb el temps temo haver perdut la capacitat de volar.

EL LADO OSCURO DEL CORAZÓN (1992)

Eliseo Subiela

AIXÍ... COM PER DONAR UNA IDEA...

Recomanacions interessants que m'han fet:

ARREGLAT!

I sense passar per la peluqueria  (si, si, repeteixo, peluqueria!)

CREC QUE...

comença a ser hora d'anar a la peluqueria

MANERES (poc elegants) DE ROBAR

COM FER LA DENÚNCIA D'AQUEST ROBATÒRI:

Omplir el Full Oficial de Reclamació de Denúncia de la Generalitat de Catalunya (es recullen als Punts de Servei de FECSA-ENDESA)

De les 3 còpies, una cal deixar-la a la FECSA-ENDESA. L'altre te la quedes i la tercera la entregues a l'OMIC -  Oficina Municipal d'Informació al Consumidor denunciant que si la lectura estimada no hagués estat INFRAestimada, les xifres a pagar serien raonables i el recàrrec per excés de consum no hagués calgut aplicar-ho. 

Colla de lladres! (diria "cabrons" però no ho faré)

FERIDES D'AMOR

"Les ferides d'amor sovint són d'amor propi"

Ho he llegit quan passava corrents per davant una paret. 

I té tota la raó. Mal em dolgui. 

En tot trencament hi ha una part d'amor própi que fot. 

I molt. 

Amb el temps el dones pel sac. A ell i a l'amor propi.

Ara, com costa que el temps passi.

- siempre positivo - nunca negativo -

Jorfe, dibuixant + il·lustrador

BSO: No t'enyoro - Els Pets / Manel

PETONS PENDENTS

Escoltant aquesta cançoneta m'ha vingut al cap les vegades que per parlar massa no dic el que vull o que se m'escapen paraules que mai hagues volgut dir o que no sé dir el que realment sento. 

A vegades sento que em queden un miler de petons per fer i que per parlar massa, els faig tard.

I si, l'idil·li pasqual entre La RaTeta i en George ha arribat a la seva fi. Ho he confessat tot a en Tohuwabohu. Ell, tant comprenssiu com sempre, ho ha entès. 

Pobre George, m'he quedat amb un miler de petons pendents de fer-li.

Y ahora que: Conchita + Antonio Vega

EL BATRACI

Fa dies que en Tohuwabohu s'autodefineix com a batraci. Massa aigua per un èsser amb ànima caribenya. Per viure sols reclama un pareo, platja, sol i mulatones de cames llargues. Pobret. Crec que fa tres setmanes que es mulla. I sobreviu.

Busco a la xarxa la paraula batraci (m'agrada com sona, batraci, batraci) i apareix la definició: "Vertebrado de sangre fría que no tiene pelo ni plumas". Això del "sin pelo ni plumas" m'ha arribat al cor. 

Una tieta-besàvia vivia a la masia dels Josepets abans que la tirèssin a terra. Després, durant anys, la L3 del metro acabava aqui. Recordo que, quan era petita, a la Plaça Lesseps tal com era abans de l'anterior remodelació a l'actual (quin embolic), hi havien uns petits estanys on, entremig dels vaixells que els nens feien navegar, trobaves capgrossos. Amb la meva germana corriem a buscar pots de vidre per caçar-ne algún i fer-lo crèixer a casa. Mai ho vam aconseguir. Era curiós imarginar-nos aquells cucs graciosos transformant-se en gripaus lletjos. No, mai els vaig besar. Potser vaig deixar escapar algún batraci blau, en forma de príncep. 

A la plaça també hi havia una pista dura per patinar. Si no recordo malament, a la Plaça de sobre les columnes del Parc  Güell també. Llavors no existien els rollers sinò que eren de quatre rodes, perfectes per anar-los heretant dels germans ja que amb una clau especial, a mesura que creixies els anaves fent grans. De l'ús a vegades et quedaves sense la corretja de cuiro per poder-te'ls lligar sobre les sabates.

Apart de tieta sóc padrina. Després d'un conclau familiar vaig dir que malgrat la tradició ho exigeix, una palma és excessivament cara, té poca utilitat (tant que m'agrada la seva olor) i que a la fillola li regalaria un detall útil. Per primera vegada aquest any li he preguntat que li faria il·lusió rèbre. Ella, amb la boca petita, ho va insinuar. Intentant donar exemple de poc consumista, acordem que una part és a compte del regal d'aniversari ja que, com a regal de "Rams" és excessiu. Es queda muda (extrany en ella): "és que, tieta, m'he quedat sense paraules... estic somiant...": Davant d'això, em puc negar?:

El mateix regal en versió actualitzada. Això si, una talla més gran de la que li correspon. Aquests no s'allarguen i cal fer-los durar.

La fotografia de l'antiga plaça Lesseps l'he extreta del blog El Bloc

GRAFFITIS AL BARRI

LES ALTRES NITS

Però també m'agrada les nits dels dies que l'endemà treballes.

Vens a sopar? hi serem tots! mmm aquest vestit m'agrada per sortir. Pentina't, fes-te la ratlla als ulls que els llavis ja te'ls pintaràs al cotxe i, això si, aquella gota de colònia... ara que és primavera millor aquesta,  no fa tant hivern. 

Holaaaa!! nena, fa dies que no ens veiem! Hola, que fas, com va tot! ufff, quan menjar, voleu dir que ens ho acabarem? perdó senyora què voldrà per beure? (aaauuugg parli'm de tu, si us plau!) Dues ampolles de vi blanc, pot ser? l.has trucat perquè vingués? si però fa dies que no sé rés d'ella? continua pensant amb ell. Recordes aquella nit al Plataforma? ja ja sempre ens barallàvem, ella preferia Les Enfants.. nen, que portes ja tres copes! condueix tu, doncs! ei!! ahir el vaig veure... recordeu que ella n'estava penjada? doncs ara sembla un vellet... tant atractiu com era! ja us heu acabat el vi? Cambrer, una de cava!!  brindarem, no? la recordes amb aquell "jojobilibili"? siiii i totes veu desapareixer!! TOTES???... bé, si, totes menys jo!

De tot ja fa vint anys i encara, quan ens trobem és com si parlèssim de les aventures del cap de setmana. Sopem? ostres, tu com sempre, famulenca!

M'agraden les nits sorpresa on no hi ha rés preparat, sols les ganes d'estar junts.

M'AGRADA LA NIT. I LA PLUJA.

M'agrada la nit. I més la d'avui, plujosa. I si és en cap de setmana, millor. 

M'agrada llevar-me aviat pel matí i anar al turonet a veure la ciutat gran. O a collir flors mullades. O a esmorzar a la pastisseria del barri. O a comprar flors lluny.

M'agrada escoltar el soroll de la pluja recolzada al sofa, el silenci de la casa, les llums en penombra, el llit calent, el llibre esperant i les dents netes. 

M'agrada que es faci tard sense adonar-me'n.

M'agrada fer-me gran.

MIGDIADA DE DIVENDRES

Dormir, xerrar, dormir, besar, dormir, riure, dormir... rés com una migdiada improvisada, llarga. Tres hores dormint plàcidament donen peu a arreglar-se per sopar. 

Quin invent, el de les migdiades.

BARCELONA.... BOLONIA... EM PERDO...

Una cosa és el Plà Bolonia. La majoria de la població universitària no es va molestar a manifestar-se i va passar de votar-lo. Una part, sembla que petita, d'estudiants i professors no hi està d'acord. Van votar però van perdre les eleccions.

D'altra banda, vivim en un país on es pretén que estiguem atemorits per qui, a través dels nostres impostos, paguem per a mantenir un estat lliure i democràtic. Si alces la veu, et foten una hòstia o et multen per qualsevol xorrada. Això sí, ara ens manen els nostres, l'esquerra. Al tantu, no els podem criticar.

Llavors hi ha qui està descontent. De tot, en general. I s'ajunta on sigui per "buscar follón" (ole Pastora!)

També hi ha els de fora que aprofiten per recordar que Catalunya no funciona... "que se esperaba de estos separatistas"

Escoltarem també als que, amb manifestacions com la d'avui, recordaran que ells van guanyar les eleccions i que si manessin a Catalunya se la respectaria. Llàstima que perdessin la meva credibilitat venent-se al PP. 

I jo, que tinc feina (de moment), milers de factures a pagar (entre elles las de Fecsa Endesa que pugen 6 euros, en aplicació al que el Consell de Ministres va aprovar i permeten a l'empresa fer lectures estimades en plena crisi i plè hivern)  i que no arribo a fi de mes. 

LA LLISTA DE LA COMPRA

Bé, posats a ser optimistes, començaré a preparar la llista de la compra per la magna celebració familiar que esdevindrà diumenge a casa els pares (més que rés perquè hi ha rentaplats, fet important).

Així doncs, tot i que dimarts a les 10.15 esdevindré una vella quarentona (eps! sembla que ara haig de dir una jove quarentanyera) intentaré fer un dinar "informal": rés de Mar i Muntanya, ni Pollastre a la Pepitòria ni Farcellets de Verdures al Gorgonzola. No. Alguna cosa còmoda i fàcil, ara que sóc gran. He pensat en preparar una Raclette.

En un post antic (Trituradora silenciosa de jardín) de la versió 0.0 del Turoparc es parlava de les virtuts del passadís del mig del Lidl. No hi acostumo a comprar però segueixo fil per randa les ofertes que apareixen als fulletons. Així que quan la vaig trobar allà impresa, "tiradeta" de preu, no vaig dubtar en incorporar-la al cau de La RaTeta. Ara és la salvació de les vetllades amb amics. Sobretot quan ens proposem "agafar-la" per evadir-nos una estoneta (formatge + vi, quanta afinitat).

La de diumenge serà una celebració sense evasions sinó amb moltes i sinceres ganes. Tots junts. Des de fa quasi quatre anys que ell falta però també hi serà. Com sempre.

No pot faltar guacamole (la neboda no me'l perdona) ni gambes (queda fi i faig content al germà) o l'amanida amb rotllets de pasta filo farcits de formatge de cabra que fa la germana davant la demanda de la mama. O la novetat: Nachos amb formatge, seguint la recepta de la Violette Moulin. Per fer content al cunyat, la raclette, formatge a dojo. L'aperitiu, dedicat del tot a Tohuwabohu: un maravellós mojito, inaugurant noves lectures. I com auto-homenatge, ho remullarem amb verdejo, sols per oblidar-me dels 40 (ai no, que haig d'estar contenta).

La segona celebració serà "el dia d'autos", dimarts. Busco lloc especial per sopar amb algú especial. M'enduc al guapo d'en Tohuwabohu a lluïr-lo per la ciutat. Com és una mica índio, haig de buscar un lloc apropiat enmig d'aquesta selva urbana. De totes maneres, ara penso que si existeix algú realment urbà aquest és en Tohuwabohu, malgrat el faci carregar llenya o encendre foc. Tot té, però, recompensa. I sempre és dolça. Tant com ell.

I perquè aquest canvi de predisposició? doncs tot bé d'un meravellos, tendre i generós missatge d'El Gatot, que ha fet fora la tonteria que duia a sobre i ha fet que m'ho mirés amb més ganes. Gràcies, Gatot.

I, en el fons, perquè al meu costat et tinc a tu.

A UNA SETMANA VISTA

... i fa por... encara que no vulguin que ho reconegui...

FETS QUOTIDIANTS 1.0?

Semblarà rar dir que he gaudeixo "fent dissabte" de casa, collint llenya per poder encendre la llar de foc com a mínim durant dos hiverns, ventant el foc mentre les costelles, ja salades, es couen i el mojito s'acaba prenent el sol que ja crema o sopant a cases on les parets velles de pedra i fusta amb nova vida i nous colors fan que els seus propietaris transmetin noves il·lusions.

Però si.

Em fa mal l'esquena de traginar troncs i els braços d'esbandir aigua però ha estat un cap de setmana maravellós.

I ara que tot està a lloc m'entretinc una estoneta llegint-vos i penso que si, que realment ha estat un cap de setmana perfecte.

FETS QUOTIDINANS

Torno d'un cap de setmana maravellós: a la muntanya

A PARIR PANTERES

Abans de reclamar, cal avaluar i autoexigir. Els capellanets no són qui per fer aquestes campanyes. Primer perquè han de fer una bona neteja "dins a casa" i després perquè els diners invertits en aquesta campanya serien ben rebuts en altres causes.

AQUI, AMB MI

HERE WITH ME (Dido) by Sarah Brightman

I didn't hear you leave
I wonder how am I still here
I don't want to move a thing
It might change my memory

Oh I am what I am
I'll do what I want
but I can't hide

I won't go
I won't sleep
I can't breathe
until you're resting here with me
I won't leave
I can't hide
I cannot be
until you're resting here with me

I don't want to call my friends
they might wake me from this dream
and I can't leave this bed
risk forgetting all that's been

Oh I am what I am
I'll do what I want
but I can't hide

I won't go

I won't sleep

I can't breathe

until you're resting here with me

I won't leave

I can't hide

I cannot be

until you're resting here with me

LLIBRE DE CAPÇALERA

Aviat tindré una setmana de vacances que la he juntat amb quatre dies que havia treballat de més. Així doncs, aquest any tindré unes vacances de Pàsqua importants. I ahir, finalment, vaig trobar un dels llibres que m'acompanyaran aquells dies. 

La Bruna hi està d'acord.