CAGUNLA...

Què bé sonen, tant enclenxinats, ara que reciclen...

CANVIS

Tinc la sensació de que sempre he decidit sola. No perquè sols tingui la raó jo sino perquè no he dubtat de com fer-ho. En les decissions importants. En el dia-a-dia sóc una cagadubtes.

Des de fa temps comparteixo decissions. He adquirit aquesta capacitat sense adonar-me'n. Ara entenc perquè és tant maco tenir a algú aprop. 

AMIC - AMOR - AMOR - AMIC

                això és bàsic

Mi Principe Azul by Eva Armisén  

AIXÒ NO TOCAVA, PEPE...

I malgrat les poques ganes que en deuria tenir, també ha marxat.

Poc a poc van faltant els referents de la rebeldia de la gent amb principis ètics, morals, en definitiva, humans. I malgrat alguna vegada no he estat d'acord amb alguna de les seves afirmacions (i no em refereixo a les declaracions d'El Club) però no per això deixo d'admirar a algú que ha dit el que pensava i ha viscut com creia. En definitiva, desapareix algú coherent amb ell mateix. I això cada vegada més, és el que es troba a faltar.

Poques vegades he rigut tant amb ningú.

No tocava, Pepe, això encara no tocava.

TARDA DE DIUMENGE

Gustosament aproparé els llavis per rèbre el miler de petons promesos. 

I un cop més, pacient, t'esperaré.
Ibn Al Shutri S. VI

Just Like A Dream - Natacha Atlas

Les Arbequines Guapes 2008

NOVETAT AL BARRI (1)

Sembla que al barri han obert restaurant xinès nou. Almenys la predisposició amb la clientela és bona.

INFORMACIÓ DE SERVEI

... no l'has perdut, se't deuria caure...

Potser ens cal recordar...

Els principis bàsics per establir una bona i plaent comunicació. Segur que tots ho vam estudiar a l'EGB (o ESO) però no tots ho recordem.

Post dedicat especialment al meu professor

A setembre!!!

Aviam, passi, passi, Sr. Keeping Secret… què diu? què vé a la revisió d’exàmen? segui doncs i disculpi la tardança. Ara mateix estava acabant-li la revisió a un company seu… 

Deixi de suar, home... què diu, què té sed? no pateixi, deu ser cosa dels nervis. Aquests homes, tots estàn tallats pel mateix patró... passi al salonet que hi ha al fons de la Càtedra que mentre el revisem, el convidaré a alguna cosa fresqueta...

Buenuuu, aviam que ha contestat de l'exàmen...

a) sed de memòria inútil: mai recordar d'una tirada els noms de 44 senyorets és inútil. Manté el contacte amb tots ells? doncs abans de marxar recordi deixar l'agenda... que diu? que necessita mig punt per poder passar de curs? aaahhh... vagi, vagi deixant l'americana sobre la cadira, si...

b) sed d'italià: deixem-nos de monstres berlusconians que vostè no ha ni de nombrar... que per aquesta boqueta no surtin paraules lletges, Sr. Keeping. Ara que m'hi fixo, sap que el tinc vist? bé, més aviat em recorda a algú... aiiiii, tinc el nom a la punta de la llengua..... com diu? aaara, si home, si:

no li molesten les sabates? tregui-se-les i arraconi-les aqui, que no molestaràn...

c) sed d’esports poc televisius: i que me’n diu del voley platja? que se’l ha descuidat!!! Doncs miri que la Srta Khalima i jo, a l’estiu, muntem un mini campionat entre les catedràtiques de ciències i les de lletres... No es pensi, si parlem de públic, no és tant minoritàri com sembla…

Què fa, encara, amb els mitjons posats? que no veu que relliscarà pel mosaic? fóra mitjons, home!!!

d) set de sed: ho trobo tot molt decent, Sr. Keeping… no troba que hi falta un toc de bogèria? prengui’s aquest Whisky Sour i vagi baixant-se els pantalons.

e) sed d’extraterrestre: Oblidi’s d’E.T. i segui al meu costat que mirarem una pel·licula plegats. Ben segur que es distraurà, que amb tant exàmen deu estar nerviós… Posis comode, home i tregui's aquesta samarreta...

f) sed de dibuix: No crec que un artista com vosté no tingui mà per les coses manuals. Potser ho ha provat poc o potser s'ha equivocat d'estil. Ha provat amb aquarel·la? a l'oli? sobre tela? Veu! vosté hauria de canviar d'especialitat i provar la tinta xinesa... n'estic del tot segura!

g) sed de dolços: Ai quina gràcia! no em digui, Sr. Keeping, que és dels que porta el tortell el diumenge? què n'és de dolcet... li agraden les trufes? les lioneses? la pasta fullada amb nata?... 

apa!!! miri on se m’ha caigut tota la nata!!!

A veure, deixim que compti... mmm... em sembla que no arriba a la mitja desitjada... Ai Sr. Keeping Secret que haurà de passar la revàlida i veure'ns al setembre... Per què, que diu que vol estudiar? es vol canviar i fer Llengues Mortes..? malaguanyat... tant maques que són les vives... Sap que farem? veu aquell altre salonet? el del sofà? si? doncs vagi cap allà que la Señu Khalima l'està esperant per ensenyar-li una cosa. Jo vinc volant, que abans vull tancar la porta. Vagi, vagi passant que l’estem esperant..

La Kalhima i La RaTeta Miquey

Per fi el circ s'ha acabat

Eluana Englaro ha mort abans que l'estat que havia de vetllar pel seu benestar, la seguís maltractant amb l'aprovació del Vaticà.

TURÓ PARC

Des que vaig llegir l’últim post d’El Paseante, amb el seu comiat sec i curt, d’aquells que fan mal, sento que m’escapo de llegir a d’altres veïns de l’Escala. I sabeu que? jo sóc dels que creuen que no tornarà.

Segur que a partir d’ara, quan vagi a fer el volt pel parc, si encara és hivern, es vestirà amb un jersei Woolmark negre de coll alt i treurà de l’armari la gabardina Burberry Raincoat per si plou. Les nits d’estiu pendrà la fresca amb la samarreta de cotó blanc i aquells pantalons clars i amples que l’endemà totes les Veïnes comentem que li fan “el culet mono”.

I ell, des del carrer seguirà mirant les llums dels nostres caus, sabrà de nosaltres però nosaltres no en sabrem gaire d’ell. Perquè segur que, malgrat tot, Ell i El Veí de Dalt seguiràn compartint un Bowmore Islay18, tot passant revista qui entra al pis de qui, qui sempre va "falt" de salt o quina nova veïna arriba a l'escala.

I ara que ja veiem que això si que va en serio, fa molta pena. Se’l troba molt a faltar.



PD us deixo, que avui és diumenge i potser si m’alço pel forat del cau que dona al carrer, el veuré passar tornant de la granja dels seus pares.

ART, aquella paraula

La RaTeta és d'aquelles que, quan sent que qualsevol forma de comunicació, expressió d'art (quina expressió més snob, no?) pel·licula, llibre, etc ha estat pretenciosa i ha volgut prendre-li el pèl, enfurismada el destrueix, si pot, físicament (per exemple: Los Pilares de La Tierra o El Còdigo da Vinci van sortit volant per la finestra de casa, aturant-se al contenidor de davant, a fi d'obtenir d'ells algún profit social d'ells). Costa però és una feina que algú ha de fer.

Arran del post Art del blog The Lost Art of Keeping a Secret reflexiono sobre si unes bambes penjades d'un fil d'electra s'han de considerar una performance i per tant, art o bé és una bretolada fruit d'una nit d'alcohol salvatge. No n'estic segura, dubto, no ho sé.

I una vegada més em vé al cap una Carta al Director apareguda a La Vanguardia fa més de tres anys. A casa té un lloc d'honor.

KAOS!!!

Problema legendàri al Cau: com encabir i ordenar els maleïts tuppers?

Foguerons a Gràcia

Aquesta nit s'ha intentat cel·lebrar una de les festes més maques de Gràcia, la festa dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia. Degut a la pluja no sé si finalment s'han pogut encendre i jo no he arribat a temps per veure-ho...

La festa arrenca d'un pare mallorquí, veient com les seves filles (estudiants a Barcelonan que vivíen a Gràcia) enyoràven les festes de Sant Antoni del seu poble i va decidir portar-les. Des de llavors (i ara això ja fa uns quinze anys) un divendres de gener, un camió carregat de pa i botifarrons surt de Sa Pobla direcció Gràcia. Durant la nit s'encenen els fogarons, és torra el menjar (les menges, diria algún piju), es beu (facilment pots trobar pomada, tot i ser de Menorca) i se senten jotes mallorquines (sempre cantades amb "segones", de difícil comprensió si no vas acompanyat d'algú originari). Las millors són las que canten àvies amb edats respectables però amb ganes de donar molta guerra.

És una festa molt, molt màgica. Si podeu, no us la perdeu (aqui podeu veure fotos).

Aquí podeu aprendre a ballar la jota:


I aquí, veure el Ball de Bot (dedicat a la meva amiga mallorquina que, presa d'amor, ha marxat cap a Menorca... mos moixes t'enyor molt):

1/7 DE MEME

El mestre El Veí de Dalt m'ha enviat un meme. I com és el primer que faig, seré egocèntrica i el dedicaré als meus set plaers. Veí, tot un plaer!

Aviam, la normativa vigent que haig de seguir és la següent:
- incloure un vincle a la persona que et convida. Fet.
- donar a conèixer set fets sobre un mateix en el blog. Encara no.
- convidar a set persones, coneguts de blog o no (cal arriscar-se a la vida, no?) a fer el meme, donant a conèixer els seus enllaços. Encara no.
- avisar-los mitjançant el seu blog. Encara no.

Vamos p'alla.

1. Plaers Comuns
Ara que per aqui volten unes monedes, compartirem la xavalla: set milions per vosaltres, set per Payasos Sin Fronteras, set per Càritas, set per Avismon, set per a tu, set per a nosaltres, set per a ells.

2. Plaers Matiners

No em resisteixo a una tassa de te. Ara, amagats al calaix fosc del buc de la feina, en tinc set: l'Oolong Caramel, el Japan Bancha, Japan Kukicha, Choc-Berry, un de Mango, un Rooibos Safari i el clàssic Earl Grey. Si algú vé a veure'm al Kuartu Fosc, el convido i si no li agrada el te, tambe ofereixo una tasseta de café (siii, el coi de Nespresso també ha arribat al Kuartu Fosc). Així em camelo les visites. (accepto subvencions de Tea Shop per publicitat encoberta)

3. Plaers Dolços

Després dels nèrvis que he passat durant aquest cap de setmana un pèl atramuntanat, sols m'han quedat set "supositoris" de regalèssia. Bé, ara ja sis i mig. (la resta la podeu trobar a les meves "cartutxeres")

4. Plaers Literaris

Set pometes té el pomer,
de set, una, de set, una
set pometes té el pomer,
de set, una, van caient: Els pantalons

"Com que no ens sobreva el temps perquè ella seguís ocupant-se en una feina tan constructiva, i molt menys, encara, pels jocs que haurien vingut a continuació m'he tret els pantalons a una indicació que m'ha hagut de fer a contracor: estic convençut que l'engrescava ja, en aquell moment, adonar-se que conserava íntegrament la vella habilitat d'alquimista que coneix la fórmula d'interessar i endurir una penjarella en principi indiferent i blana."

Doncs això.

5. Plaers Viatgers
Els racons propers on no fa gaire he estat


6. Plaers Auditius

7. Plaers Sensuals
Aquest és per a tu, aquest per a tu, per a tu, per a ELL, per a tu, per a tu i aquest, tot teu.

I aquest meme el passo..... rrrrrr!!!! (so de tambors) txxxxxxaaaannnn!!! A la Martafort, a la JoMateixa, a l'Arqueòleg Glamurós, a la Violette, a l'Eli, a la M i a l'Òscar. Tots fan blogs diferents però a tots hi estic enganxat. M'agradaria llegir els vostres memes..

No voldria jo pensar...

que la campanya del "bus ateo" és l'última tendència a Barcelona, a punt com estem d'inaugurar el Bread&Butter (no, aquest no em dóna la gana de lincar-lo, així de clar).

Desconec perquè s'han decidit a dur-la a terme però, si us plau, que no sigui una nova frivolitat, ara que se segueix matant en nom de la religió (d'acord, afirmació un pèl tendenciosa). 

Demano una mica de respecte pels que no creiem en rés més que en la pròpia persona, tot i que en el meu cas voldria creure en un ser superior que m'ajudés a resoldre els conflictes que se'm presenten en el dia a dia.

Això és seriós, veritat?

La Decepció

Us ha passat mai que de sobte coneixes algú que avasalla per la seva creativitat, que "promet l'oro i el moro" i PLAF! et fot una hòstia i desapareix? Doncs a mi si. Dues vegades. 

La primera va ser un pseudo-nòvio que representava ser un extraterrestre de tant maravellós que prometia. Va desaparèixer. I la segona fa menys d'un mes. Una companya que podia arribar a ser amiga. També era maravellosa (segons ella). També ha desaparegut. I voleu que us digui? visc més tranquil·la sense tants terretrèmols vitals però sabent qui sóc i qui tinc aprop. 

I amb això "me sobra y me basta".

Inquietant la imatge, no? És de Luke Chue. 

Un dia blanc

Necessitava marxar de la ciutat de manera urgent i buscar paisatges blancs. Però igual que el got que pot estar mig plè o mig buit, el meu paisatge és podia veure o no. I per suposat, l'he vist i disfrutat.

PD malahuradament no he arribat a temps per la mani pro-Palestina. Ho sento.  

Sabeu què?

Ara que ja he obert el meu regal i la Kpitana64 ha obert el seu, us vull dir que

SOU TOTS MARAVELLOSOS

i que m'encanta participar en aquestes iniciatives.

(vaig a seguir obrint regals)

SI, KPITANA64

Era jo... però em va fer una mica de ràbia que ho descobrissis i em vaig fer "la longuis". M'ha agradat conèixer i seguiré visitant el teu blog.

Pels poquets posts que has anat penjant, crec que he trobat un regal que t'agradarà. Bé, dos. No sabia quin escollir i com són dies d'excessos, he pensat que et regalo dues coses. Si, són dos videos (professionalment em dedico al món audiovisual i potser per això estic enganxada al Youtube).

El primer és de l'últim concert de la Marina Rossell. No és que sigui gaire fan d'ella però aquesta cançò amb el seu acompanyament "manual" crec que és preciós:

I el segon, el mateix. M'encanta i crec que t'agradarà també.

I rés, que espero continuar llegint-te.

ENCANTADA D'HAVER-TE CONEGUT, PRECIOSA!!!

Preparant la Nit de Reis

He deixat tres parells de sabates, que ells mateixos escullin quines volen omplir!

Esmozars de Nadal

Diverses variacions sobre un mateix tema.

Històries Veïnals 5

Abans d'acabar l'any 2008 El Veí de Dalt va començar a publicar la 5a tongada de les Històries Veïnals, dedicada aquest cop, al Malerianisme.  El primer conte estava dedicat a la Fal·làcia. A veure que us sembla.

(mira que m'està quedant horteret, el blog, últimament...)

FELIÇ 2009!!! o el que és el mateix:

Estimades i estimats amics,

El meu moment maravellòs de l'any que acaba de marxar és haver descobert el món blogaire i haver-vos conegut. De veritat. Sou extrordinàris. 

Quel'any que tot just comença sigui per vosaltres un any plè d'il·lusions, projectes, amor i somnis acomplerts.

Un petó des del Cau de La RaTeta Miquey

Ei, escolta!!!

No té rés a veure amb el fred i que necessiti que m'escalfis, ni de sentir la teva pell contra les meves galtes, ni que posi el cap sobre el meu racó de la teva espatlla, ni que la Nit de Cap d'Any hagi de ser una nit gamberra, no, no té rés a veure amb tot això...  però, oju! aviso! estic més enamorada que mai!! (i després no s'admetràn reclamacions)

                         

El meu moment de l'any?

Cada cap de setmana mandrejo escoltant la radio. Fins aquest setembre l'agenda radiofònica era dissabtes Tàpias Variades i Via Lliure i diumenges Eduqueu les Criatures i Via Lliure .

Però des de que han renovat El Suplement el mes de setembre, a les deu del matí se'm planteja el problema de què escollir. Ho resolc barrejant les dues opcions en la mesura del possible.

Avui la Marta Cailà m'ha donat a conèixer Atrapalopuntoblog, Atrápanos en menos de 365 palabras, una iniciativa interessant on pots guanyar un viatge a Nova York fent el teu pròpi resum de l'any. Si hi vull participar m'haig d'espabilar a escriure.

I la Núria Ferré ha preguntat quin ha estat el nostre moment de l'any. I donant voltes n'he escollit un perquè en tinc imatges. Apart en queden un parell, complexes d'explicar. 

Va ser un passeig pel Baix Penedès, una tarda de tardor on hi havien molts records, moltes realitats i futur. Dos mesos després queden els records i el futur "is in the air".

I vosaltres, quin és el vostre moment de l'any?

El comiat o l'arribada

Aquesta és la imatge que veig cada dia quan marxo de casa. Pujades sobre el sofa, elles s'acomiaden des de l'altre banda de la finestra. O quan arribo. Ja fa més de dos anys que es repeteix. És una presència constant, silenciosa, agraïda i ara ja, necessària.

D'acord, tenia un mal dia

Avui segueixo sense ganes de festes però si de disfrutar d'una bona nadala.

Així que, toca ensenyar aquest maravellós vestit negre que estreno, fora sabates tacó (com m'han apretat tota la tarda!), fora rebequeta per si fa fred, fora monyo per treure'm els cabells de la cara i mantenint a ratlla el rouge de llavis i el rimmel a lloc, surto a ballar. Algú vé amb mi?

Sols queden 17 dies...

i tot haurà acabat... és que aquestes festes segueixen sense agradar-me.

Extrany però feia una setmana que tot rutllava maravellosament bé. Cada matí, feliç i contenta del dia que tenia per davant, escoltava Viva la Vida de Coldplay (que segueix posant-me a mil d'optimisme), acabava el dia plena de sensacions positives i de cop i volta, amb 24 hores m'han esgarrat el got mig plè. Problemes, discussions, incerteses... haurem d'esperar que tot torni a funcionar com a mi m'agrada.

De totes maneres, sempre és un bon moment per desitjar-vos dies tranquils plens de bones intencions i sobretot, molt amor.

S'ho mereix!!

Aquest cargolí va sortir divendres vespre d'Horta-Guinardó i va dormir al Baix Penedés. Estòicament va aguantar més de 90 quilòmetres a una velocitat de 120 qm/h (en carreteres comarcals menys). No va caure en cap moment, no va defallir. Va aguantar, fort, valent, com la seva familia li havia ensenyat. 

El seu premi ha estat abandonar la contaminació urbana per acabar fent una vida rural a la plaça major d'un petit poble de muntanya. 

De moment està molt feliç amb seu destí. Des d'aqui, moltes felicitats!!!