Necessitava marxar de la ciutat de manera urgent i buscar paisatges blancs. Però igual que el got que pot estar mig plè o mig buit, el meu paisatge és podia veure o no. I per suposat, l'he vist i disfrutat.PD malahuradament no he arribat a temps per la mani pro-Palestina. Ho sento.
7 comentaris:
Al menys vas fugir de la ciutat :-) És una manera de manifestar alguna cosa.
vaja... s'ha perdut el comentari! a veure si em surt semblant!
et deia...
que quan tenia 7 o 8 anys... estava convalescent al llit; un meu cosí venia a casa a dinar i va caure una bona nevada a Salt...
el meu cosí em va portar un piló de neu a l'habitació amb les seves mans fent conca, perquè pogués tocar-la!
és un record que guardo molt viu! i els meus gatets, que els hi havia explicat de passada, sembla que també el guarden...
petons i llepades màgiques!
En tornar de les vacances vaig anar a la feina per la Rabassada... Eren quarts de vuit, la llum era blavosa i el paisatge absolutament nevat... Va ser una rentrée preciosa!!
Mes relaxada ara?
Que bé que t'hagi anat tant bé. Anar a veure neu sempre porta bon rotllo oi? :-)
Oh! Quina sort! per aquí no n'hem tingut! (fred molt, això sí!). Un bon hivern blanc porta sort!
Veieu? la neu porta energia positiva... La disfrutem junts i després fem tertúlia davant una tassa de xocolata calenta negre-negre... mmm... ho visualitzo!!!
Publica un comentari a l'entrada