BÉ ESTÀ EL QUE BÉ ACABA

Com no sé com fer que aquest blog torni a ser el que era i no em poso d'acord amb Mr. Blogger, m'he traslladat. Contra la meva intenció. No m'agraden els comiats i menys deixar la feina a mitges. Però tot segueix.

Aneu recte i a la primera cantonada, gireu a l'esquerra.
Trobareu La RaTeta Miquey Blog.
Veniu? BIENNNNNN!!!

TENGUI!!!

Dimecres la Douce Françoise m'escriu un breu sms (ella sempre els envia breus): Lidl - panificadora - 55e. Des que he tornat de vacances que no m'acabo de posar a to. Vaig lenta i fins dissabte no reacciono: panificadora? Lidl? Escanejo el plànol: el de Cornellà no m'enganxa lluny o sinó el de Sardenya o el de Navas (i de passada em convido a casa de la Douce).

A la primera la trobo. Sols en queden dues al passadís central del Lidl (puc lincar-ho, Paseante?) i ara ja una.

Em paso el matí de dissabte mirant com roda la farina, l'aigua i les llavors. El dia abans havia de recordar vells temps i al final no em vaig atrevir. Agafo la bici i descobreixo que el barri està de Festa Major, la Rambla és plena de parades de fira. Començo a agafar-li el "tranquillo" al barri i mentre, el pa va prenent forma.

Porto una setmana intentant arreglar el bloc. Sembla corromput. Ha caigut la columna de la dreta amb la que començo el dia llegint el que m'agrada. Ara ha decidit fer de peu de plana. També he esborrat el Firefox. Jo soleta, si... per què? no ho sé, la mà va decidir sola. I l'ordinador de la feina va lent, lent. Horror, tindré les màquines en contra meu?

El pa ha quedat bó. Sembla humit però al vespre, acompanyat de formatge francès i verdejo (tot del Lidl) té èxit. I diumenge ha seguit triomfant. Tremoleu!!! (aviso) que quan la recepta sigui aquesta!

No sé que em passa, aquests dies em sobren les hores. Una mica em passa com a ells, la cançò se m'enganxa igual que a l'agost, quan collia espígol. Vaig lenta, no m'acabo de posar a to, no.

PLUJA D'ESTIU, RECORDS DEL PASSAT

Començava avui l'horari d'hivern i per compençar, pensava passejar pel nou barri a la recerca de nous racons, botigues, jocs. Però ella ha aparegut amb força i he fet de la biblioteca el meu refugi.

Després, mentre m'assecava, he vaguejat tot redescobrint el meu espai, a estones he llegit, altres xerrava i acabo el dia, emocionada, escoltant i veient Lluís Llach, La Revolta Permanent. Toca la fibra. Molt. Passa el temps i emociona el que s'explica i com és fa. Passa el temps i en Llach continua sent el meu referent.

LA MEVA CANÇÓ D'ESTIU

Tardes rialleres de calor dins la piscina o amb el volant a l'esquerra enmig de carreteres plenes de solcs o esperant vaixells que obliden turistes a peu de moll o dil·luviant esperant dinar al xiringuito, aquesta cançò sempre fa reeixir. És, doncs, la meva cançó de l'estiu:

CAVIL·LACIONS

RaTeta presumida, pulcre i ordenada

CERCA

inspiració per a nou ofici

MOTIU

canvi d'orientació de la seva vida (laboral)

RAÓ

AQUI