Ara fa anys que vem compartir una truita de sobrassada sota un porxo plè de bruc sec. Et vaig dur a les afores, un lloc fresc lluny de la ciutat. Jo d'esquena a la porta, com des de llavors m'ha tocat asseure'm. Havia estat puntual. A l'hora (ja no la recordo) als Tres Tombs. Duies un regal que et vas descuidar a casa d'un amic que mai més vas tornar a veure. Un rellotge. Temps després, jugant a Sitges, en vaig perdre un que m'havies regalat. I un darrera l'altre he anat perdent forces dels regals que m'has fet. I amb raó t'enfades.
Sols que, n'hi ha un que mai perdré.
Sols que, n'hi ha un que mai perdré.
10 comentaris:
Ai l'amor....
Va perdre el rellotge, però no pas el temps!!!! ;-D
Disfruta molt!!!
Una truita de sobrasada!?
ooooooh! :)
Les coses materials es recuperen d´una manera o altra... les que no s'han de perdre són les que ens fan sentir bé....
Salut!!!
Enhorabona! No hi ha millor regal que l'amor
no he menjat mai truita de sobrassada, però només d'imaginar-la he començat a salivar... una de les coses a fer quan torne!!!
Truita de sobrassada! Que romantic! Ploraré!!
eh!! anem a pams:
TRUITA DE SOBRASSADA, si! i què? boníííssima... i si, romàntica, vale?
I la faig quan tinc ganes de rememorar el moment: patates (o fesols), ceba ben daurada i un tall de sobrassada. Sota, una llesca de pà torrat amb tomàquet i a viure!!
I si, suposo que el que queda és el que importa però en Tobu es queixa perquè sols perdo el que em regala (i és veritat: fa quinze anys que duc el mateix paraigues!)
Petons a totes i tots!!
O sigui...que no saps en quina hora vius? ;-)
Felicitats Rateta & Co. També va bé anar sense rellotge per la vida, oi? No sé qui deia que un rellotge és "el asesino en la muñeca".
Publica un comentari a l'entrada