Aquest matí una pluja de pètals blancs ha impactat contra el parabrises (brut).El fet ha durat poc més d'un segon i mig però ha semblat que el temps s'alentia. He vist el moment en plano zenital i colors saturats com si fos una seqüència d'Amèlie. Les flors de la Sophora Japònica (no sé que faria sense aquest meravellós veí de replà i frare, Fra Miquel) han voltejat fins quedar sobre el quitrà, descansant, belles i elegants.
Serà la manera que té el carrer de dir fins aviat i sort?
Davant això, sols he pogut somriure i seguir cap a la feina. He tornat a fer tard.
Davant això, sols he pogut somriure i seguir cap a la feina. He tornat a fer tard.
(gràcies per la foto, Fabián)
9 comentaris:
Que bonic Rateta!!!!! Quin gust de post!! Sort d'aquests instants màgics... Sort que els podem compartir.
Molta sort et desitge jo també a la teua nova casa!
Moltíssima sort!!!
Salut!!!
poder gaudir d'aquests instants tan quotidians i alhora tan sublims és un privilegi que només algunes sensibilitats poden apreciar...
i viure en aquests segons tota la màgia de la vida...
sensacional!
felicitats rateta!
Una "petita felicitat" de minipost;) RaTeta
Tinc algunes coses a dir sobre com s'esporguen aquests arbres a casa nostra (Rambla del Carmel), però això serà a l'hivern. El Fabián
http://fabian.balearweb.net/post/53305
té un post magnífic amb unes fotos precioses de sòfores, sobretot la de les flors. Gracies pel seu enllaç
Bon cap de setmana
són instants preciosos, i els que no saben gaudir-los i somriure, van perdent moments de vida
ka macu!
Disfruta aquests instants fugissers perqué son irrepetibles!
ooh! sí que és una miqueta Amelie! que bonic! :)
Vols dir que no era Fra MIquel que els deixava caure enfilat a l'arbre? La veritat és que t'ha quedat un post molt tendre. Molt visual.
Publica un comentari a l'entrada