Des que vaig llegir l’últim post d’El Paseante, amb el seu comiat sec i curt, d’aquells que fan mal, sento que m’escapo de llegir a d’altres veïns de l’Escala. I sabeu que? jo sóc dels que creuen que no tornarà.
Segur que a partir d’ara, quan vagi a fer el volt pel parc, si encara és hivern, es vestirà amb un jersei Woolmark negre de coll alt i treurà de l’armari la gabardina Burberry Raincoat per si plou. Les nits d’estiu pendrà la fresca amb la samarreta de cotó blanc i aquells pantalons clars i amples que l’endemà totes les Veïnes comentem que li fan “el culet mono”.
I ell, des del carrer seguirà mirant les llums dels nostres caus, sabrà de nosaltres però nosaltres no en sabrem gaire d’ell. Perquè segur que, malgrat tot, Ell i El Veí de Dalt seguiràn compartint un Bowmore Islay18, tot passant revista qui entra al pis de qui, qui sempre va "falt" de salt o quina nova veïna arriba a l'escala.
I ara que ja veiem que això si que va en serio, fa molta pena. Se’l troba molt a faltar.
PD us deixo, que avui és diumenge i potser si m’alço pel forat del cau que dona al carrer, el veuré passar tornant de la granja dels seus pares.
I ara que ja veiem que això si que va en serio, fa molta pena. Se’l troba molt a faltar.
PD us deixo, que avui és diumenge i potser si m’alço pel forat del cau que dona al carrer, el veuré passar tornant de la granja dels seus pares.
10 comentaris:
Doncs sí que esteu alterades totes les veïnes, amb la marxa del paseante!
Pobre home! Segur que necessitava un descans, desconnectar... no sé. La vida dona moltes voltes i a BlogVille tot està a prop.
Segur que qualsevol dia, al girar la cantonada ens el trobem de morros per sorpresa.
Un petó, guapa!
Fra Miquel, si mai baixes a veure Can Fargues avisa que visc aprop. Dos més per a tu (de petons, malgrat siguis frare... o potser per això!!!)
Ei Rateta!! No estiguis trista... He vist tornar veïns que havien marxat molt seriosos i en canvi marxar definitivament alguns que no hauries dit mai... Fa poc vau arribar tu, la Rita, la Mirielle, la Fada, el Fra Miquel... Si és que el món és ple de sorpreses agradables... també.
Un petó d'ànims!!
Jo no soc frare i em pots donar els petons sense problemes i ben grans .
Aix aquest Striper... però si va ser al primer que li vaig donar un petó!!! http://elspensamentsdelaratetamiquey.blogspot.com/2009/01/el-mestre-el-vei-de-dalt-mha-enviat-un.html
... és que no en passes ni una, eeeeh!! (ja he vist que fas pencar a la peluda)
Ai Violette, segur que tens raó. Però era una lectura tant relaxada, tant de plaer pel plaer... Deixant de banda tonteries blogueres, la veritat és que m'ha deixat una mica trista, el trobo a faltar (igual que a tu, quan trigues a penjar cosetes).. c'est la vie, no? però costa acostumar-se a les absències (diumenge vaig repetir la crema x tornar a triomfar, sóc una hacha de la carbassa!!!)
Per cert, Rateta, tu canvies el carbassó de la meva recepta per la carbassa!! És una idea excel·lent!!
Ho haig de provar...
I et volia dir també que m'ha encantat el video que has penjat... Resumeix totalment l'encant que desprenia el Paseante. Sempre ens va fer sentir especials. Tot un senyor.
Doncs jo crec que el caralllot, tornarà. És més: no s'ha anat. Viu sota el replà de l'escala..., vigilant-nos.
Ja veurem què passa. A mi també em fa pena, snif
Moltes gràcies Rateta. Fa poc temps que t'he descobert, i t'aniré visitant per llegir què ens expliques. Un petonet.
Amb interrupcions, però el seguia a El Paseante. I mira... farà cosa de dos anys vaig anar a Barcelona i vaig perdre'm una estoneta pel Turó Parc. Ho desconeixia i al matí és un lloc molt agradable. Sembla no ser-hi a Barcelona...
Salut
Publica un comentari a l'entrada