Tots tenim un company de feina (o varis) que se senten infravalorats i que, en temps de vacances, es troben especialment descontents.Dilluns arribo a la feina, feliç, somiant i recordant que sols queden dues setmanes per llevar-me a les deu i apareix ELL.
- Oh! tu per aquí?
- Bon dia. Mira, si... en temps de vacances cal omplir els llocs de feina que es buiden...
- i ja saps com funciona tot?
- home... sé fer la feina A, la feina B, la feina D, la feina E i la feina F. La feina C no... però com sols estaré 3 dies penso que és millor no ficar la pota... la pots fer tu, si us plau?
- de cap manera! jo ja li vaig dir al cap de departament que volia algú amb total experiència i que jo necessito molta concentració i que és molt cansat i que no pot ser i que sempre igual i que jo necessito algú al meu nivell i que és superimportant aquesta feina i que cal estar molt al cas i que soc imprescindible ja ho veus i que això s'ha de parlar i que cada any passa el mateix i que i que...
- ja però és que crec que per tres dies és perillós que ho faci perquè si m'equivoco (cosa del tot probable) hi haurà bronca. Ja em tanco al cuarto fosc, faig la feina jo i així descanses (i mires webs interessantíssimes de càmeres de fotos, de cotxes, de ral·lis i d'on anar de vacances) i a última hora penques. De la resta de dia ja me n'encarrego jo.
- si, clar, però és que això no pot ser. Escriuré al jefe perquè estic del tot en desacord perquè pensa que la feina aquesta és molt cansada i que no pot ser i que sempre igual i que jo necessito algú al meu nivell i que és superimportant aquesta feina i que cal estar molt al cas i que soc imprescindible ja ho veus i que això s'ha de parlar i que cada any passa el mateix i que i que...
- mira xato, em passo tot l'any fent aquesta feina sola, sense que ningú m'ajudi ni assumeixi cap responsabilitat. I tant contenta. Així que, tranqui. Descansa, llegeix el SoloMoto fins les 14h i llavors penca una horeta i mitja de les set que tens assignades. De mentres m'oblides. I si parles amb el cap comenta-li que em faci els cursos de reciclatge que fa dos estius em va prometre per poder seguir treballant on ara estic. Per què suposo que a tu te'ls hauran proporcionat, no?
- clar!
- doncs jo m'he hagut de buscar la vida fora de la feina. Així que tranquil·let i relaxa't.
Post totalment personal a mode d'exercici terapèutic. Podria dir moltes paraules malsonants (cagunlaputaqueelvaparirelcabróaquestdelscollons, pex) però no cal.
Dimecres la Douce Françoise m'escriu un breu sms (ella sempre els envia breus): Lidl - panificadora - 55e. Des que he tornat de vacances que no m'acabo de posar a to. Vaig lenta i fins dissabte no reacciono: panificadora? Lidl? Escanejo el plànol: el de Cornellà no m'enganxa lluny o sinó el de Sardenya o el de Navas (i de passada em convido a casa de la Douce).
Aquest matí una pluja de pètals blancs ha impactat contra el parabrises (brut).
Ballava Billy Jean a l'habitació de casa els pares amb una cinta de cassete gravada de Los Cuarenta Principales. No podia deixar d'escoltar The Girl is Mine. Quan va aparèixer el videoclip Thiller ens vem adonar que el món començava realment a canviar. S'iniciava una nova època on nosaltres també hi participàvem. Lo puto crack després va embogir. Massa jove per l'èxit, suposo. A hores d'ara no es sap si ha mort o bé és un capitol més de la seva imaginació (malalta?)
Seure's a fer el ressopó de son mentre fas el badoc mirant com juguen (i barallen) les gates o esmorzar a l'una del migdia amb coca i cava és tot un bon presagi... si no fos que a la porta m'esperen una dotzena de caixes de cartró preparades per ser omplertes de trastos i guinguets.
