Aquest matí una pluja de pètals blancs ha impactat contra el parabrises (brut).El fet ha durat poc més d'un segon i mig però ha semblat que el temps s'alentia. He vist el moment en plano zenital i colors saturats com si fos una seqüència d'Amèlie. Les flors de la Sophora Japònica (no sé que faria sense aquest meravellós veí de replà i frare, Fra Miquel) han voltejat fins quedar sobre el quitrà, descansant, belles i elegants.
Serà la manera que té el carrer de dir fins aviat i sort?
Davant això, sols he pogut somriure i seguir cap a la feina. He tornat a fer tard.
Davant això, sols he pogut somriure i seguir cap a la feina. He tornat a fer tard.
(gràcies per la foto, Fabián)
Que bonic Rateta!!!!! Quin gust de post!! Sort d'aquests instants màgics... Sort que els podem compartir.
ResponEliminaMolta sort et desitge jo també a la teua nova casa!
ResponEliminaMoltíssima sort!!!
ResponEliminaSalut!!!
poder gaudir d'aquests instants tan quotidians i alhora tan sublims és un privilegi que només algunes sensibilitats poden apreciar...
ResponEliminai viure en aquests segons tota la màgia de la vida...
sensacional!
felicitats rateta!
Una "petita felicitat" de minipost;) RaTeta
ResponEliminaTinc algunes coses a dir sobre com s'esporguen aquests arbres a casa nostra (Rambla del Carmel), però això serà a l'hivern. El Fabián
http://fabian.balearweb.net/post/53305
té un post magnífic amb unes fotos precioses de sòfores, sobretot la de les flors. Gracies pel seu enllaç
Bon cap de setmana
són instants preciosos, i els que no saben gaudir-los i somriure, van perdent moments de vida
ResponEliminaka macu!
ResponEliminaDisfruta aquests instants fugissers perqué son irrepetibles!
ooh! sí que és una miqueta Amelie! que bonic! :)
ResponEliminaVols dir que no era Fra MIquel que els deixava caure enfilat a l'arbre? La veritat és que t'ha quedat un post molt tendre. Molt visual.
ResponElimina