Un cop una amiga, enmig d'una tempesta emocional, li va cantar això a l'home de la seva vida:
Després es van estimar amb més ganes, si podia ser, que abans. Van tenir dos embarassos, dobles cada vegada. Ara formen una maravellosa familia nombrosa.
I es segueixen estimant.
També tenen en Mixu,
I continuen ballant aquest bolero.
Que millor aque ballar un bolero feliç.
ResponEliminaI això que els boleros són quasi sempre de despedida! Dos embarassos dobles? Hi ha amor, eh?
ResponEliminaA mí, dona'm un tango.
Et passo un poema de Marta Pessarodona, a veure si t'agrada.
"Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango.
Sóc, però, catalana i,
ja se sap, als armaris familiars,
en comptes d'esquelets elegants
d'avantpassats tarambanes,
dec tenir-hi un capellà o altre,
poc avesat als sermons de vi que,
a la fi, són els únics que valen.
De no poder ser ni boleros ni tangos,
recer prendria a l'humor britànic,
o a la sofisticació d'una jueva ianqui.
O, en darrer terme, em sucaria tota
en la vehement memòria proustiana
(enterrada i com cal honorada
l'adolescent febre sartriana).
En un bolero diria: com jo t'estimo
no t'estimarà mai cap d'altra
(i ho cantaria una dona perdent
les pestanyes prop d'una copa alta).
Per a un tango escriuria:
ja mai més no podré oblidar-te
(i ho ploraria un "sanjuanino"
lleument calb i de bigoti ample).
Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango."
jejej potser que canti boleros més sovint!! jejeje
ResponEliminaAiiisss què bonic!
ResponEliminaLa lletra és fantàstica... I si a més a més es canta amb el ritme que demanen les paraules, l'entonació més harmònica, la dolçor i la tensió pròpies de les persones educades i constants llavors és per dir: "Touchée", ho heu sabut fer molt bé.
ResponEliminaÉs bonic saber aquestes històries.
:)
Van tenir dos embarassos dobles i un de simple: en Mixu :-) Una història molt bonica.
ResponEliminaUix, un bolero, que bonic...i tan que és certa aquesta lletra...
ResponEliminaStriper, tot sigui ballar.. quan més junts i apretats millor, però ballar ;-)
ResponEliminaEmily que macu aixó de la Pessarodona (i precisament no li tinc gaire simpaties a aquesta sra.). Ara jo ballaria tangos però cantaria boleros... no sents la tonada??
Si, per convertir-se en la primera familia multi-numerosa, no, Natàlia??? ara, els hauràs de passar l'adreça d'un veterinari... sembla que en Mixu estornuda més del compte... ;-)
I que n'ets de romàtik-punk, Comptessa! ara, econòmicament parlant és una història plena de clars-obscurs...
És que el Calamaro és un bandarra romàntic, Violette!!!
Nadador, ahir al vespre vaig sentir els teus brams: GOOOOOOOLLLLLLLLLL!!!!!
Eh que si, Zel? i ballar-lo "cheek to cheek"...
http://www.youtube.com/watch?v=sWlJV03Vi-Q
estimar-se és parendre l'un de l'altre
ResponElimina