Aquesta és la imatge que veig cada dia quan marxo de casa. Pujades sobre el sofa, elles s'acomiaden des de l'altre banda de la finestra. O quan arribo. Ja fa més de dos anys que es repeteix. És una presència constant, silenciosa, agraïda i ara ja, necessària.
Els que no els conèixen bé no sabem com n'arriben de ser de lleials els moixets.
ResponEliminaI una rateta ja es refia de dues gates.bones festes.
ResponEliminaDiuen que de vegades tot el que es diu no és veritat. Al meu gos li agraden els gats...
ResponEliminaSón ben guapes
La comprovació de paraula: cualKap
et fan sentir important i estimada.
ResponEliminaBones festes
quines monades!!! i segur que quan tornes a casa et fan tota una festa de benvinguda, veritat? Perquè després diguin dels gats... :-)
ResponEliminaEt deu fer llàstima marxar de casa amb aquestes mirades a la finestra.
ResponElimina