LA RATETA MIQUEY

BÉ ESTÀ EL QUE BÉ ACABA

2009-09-25T01:49:00.004+02:00

Com no sé com fer que aquest blog torni a ser el que era i no em poso d'acord amb Mr. Blogger, m'he traslladat. Contra la meva intenció. No m'agraden els comiats i menys deixar la feina a mitges. Però tot segueix.

Aneu recte i a la primera cantonada, gireu a l'esquerra.
Trobareu La RaTeta Miquey Blog.
Veniu? BIENNNNNN!!!

TENGUI!!!

2009-09-21T21:55:00.012+02:00

Dimecres la Douce Françoise m'escriu un breu sms (ella sempre els envia breus): Lidl - panificadora - 55e. Des que he tornat de vacances que no m'acabo de posar a to. Vaig lenta i fins dissabte no reacciono: panificadora? Lidl? Escanejo el plànol: el de Cornellà no m'enganxa lluny o sinó el de Sardenya o el de Navas (i de passada em convido a casa de la Douce).

A la primera la trobo. Sols en queden dues al passadís central del Lidl (puc lincar-ho, Paseante?) i ara ja una.

Em paso el matí de dissabte mirant com roda la farina, l'aigua i les llavors. El dia abans havia de recordar vells temps i al final no em vaig atrevir. Agafo la bici i descobreixo que el barri està de Festa Major, la Rambla és plena de parades de fira. Començo a agafar-li el "tranquillo" al barri i mentre, el pa va prenent forma.

Porto una setmana intentant arreglar el bloc. Sembla corromput. Ha caigut la columna de la dreta amb la que començo el dia llegint el que m'agrada. Ara ha decidit fer de peu de plana. També he esborrat el Firefox. Jo soleta, si... per què? no ho sé, la mà va decidir sola. I l'ordinador de la feina va lent, lent. Horror, tindré les màquines en contra meu?

El pa ha quedat bó. Sembla humit però al vespre, acompanyat de formatge francès i verdejo (tot del Lidl) té èxit. I diumenge ha seguit triomfant. Tremoleu!!! (aviso) que quan la recepta sigui aquesta!

No sé que em passa, aquests dies em sobren les hores. Una mica em passa com a ells, la cançò se m'enganxa igual que a l'agost, quan collia espígol. Vaig lenta, no m'acabo de posar a to, no.

PLUJA D'ESTIU, RECORDS DEL PASSAT

2009-09-15T00:53:00.002+02:00

Començava avui l'horari d'hivern i per compençar, pensava passejar pel nou barri a la recerca de nous racons, botigues, jocs. Però ella ha aparegut amb força i he fet de la biblioteca el meu refugi.

Després, mentre m'assecava, he vaguejat tot redescobrint el meu espai, a estones he llegit, altres xerrava i acabo el dia, emocionada, escoltant i veient Lluís Llach, La Revolta Permanent. Toca la fibra. Molt. Passa el temps i emociona el que s'explica i com és fa. Passa el temps i en Llach continua sent el meu referent.

LA MEVA CANÇÓ D'ESTIU

2009-09-14T02:07:00.007+02:00

Tardes rialleres de calor dins la piscina o amb el volant a l'esquerra enmig de carreteres plenes de solcs o esperant vaixells que obliden turistes a peu de moll o dil·luviant esperant dinar al xiringuito, aquesta cançò sempre fa reeixir. És, doncs, la meva cançó de l'estiu:

CAVIL·LACIONS

2009-09-03T19:27:00.003+02:00

RaTeta presumida, pulcre i ordenada

CERCA

inspiració per a nou ofici

MOTIU

canvi d'orientació de la seva vida (laboral)

RAÓ

AQUI

FESTA MAJOR?

2009-08-17T00:43:00.010+02:00

Aquí uns que fan vacances, els altres que les acaben, tots fent dentetes als veïns que suportant l'agost continuem a l'edifici (o bé passejant pels voltants).

Però ahir al vespre mentre preníem la fresca amb les cadires de boga i el canti fresc, algú va recordar la Festa Major que antigament s'havia fet a Blogville i que no se sap com, s'ha anat perdent. I vam decidir recuperar-la (poca feina? si)

Cal saber les dates en que es feia. Hi ha qui parla d'un patró a Blogville però no som capaços de recordar-lo, qui ho sap? I de Pregó segur que se'n feia però tel Ball era de Gala? i es feia Concurs de Truites? i Botifarrada? i Taller de Manualitats?

Qui recorda com es cel·lebrava la Festa Major de Blogville?

I ja posats, proposo recuperar una vella tradició: El Pa Beneït, popularment conegut com a Pa Beneit. Caldrà, però, trobar uns goigs adients per cantar a l'Ofici Solemne (algú té algún ofici per deixar-nos?)

Per cert, durant uns dies passo la responsabilitat de baixar el canti amb aigua freda (i unes gotetes d'anísdelmono) a qui s'ofereixi. Ajusto la porta de la casa del terrat (on aquest juliol em vaig traslladar) perquè si algú hi passa, regui el ficus, el roser, la vinya borda (vinyus bordaes), els geranis i la resta. Podeu agafar beguda de la nevera i seure un moment a disfrutar de les plantes i la vista. Val la pena.

(o que us pensàveu, que a mi no em tocaria tambè???)

QUAN ELS ORIGENS CREMEN...

2009-08-17T00:26:00.003+02:00

i no pots fer rés més que veure passar els bombers, ets sents inútil.

Ara, el de la moto que, presumiblement, ho va encendre s'hagués pogut posar la flama al cul. Així de clar.

LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ

2009-08-13T00:07:00.014+02:00

Des fa quatre anys aquesta nit és la d'agafar un entrepà de truita i pujar a l'obaga que des de la plaça veiem quan seiem al vespre a pendre la fresca. Mentre pugem els petits es senten grans exploradors enmig dels grans i intenten passar davant per mostrar-nos el camí (que a ulls clucs tots reconeixem). Sota les mantes es senten sorolls adolescents que els grans no sentim però recordem. I amb els jerseis de llana anem comptant un a un els estels ploguts.

Al cap d'un parell d'hores i a mesura que els petits exploradors avancen pel món dels somnis, les famílies tornen al petit racó de món. Fins dalt arriba l'AudiQ7 (volieu mirar estels? aqui en teniu un de 4 rodes, diu) i trenca l'encís de la nit. Algú continúa veient com cauen els estels (ha arribat a comptar-ne fins a 10!!!) però el fem baixar: les mantes segueixen removent-se i potser si que molestem.

Arribem al petit racó de món i des del balcó miro les rutines. Els veïns del davant tanquen els porticons de l'habitació, els de la dreta els del menjador, la que em regala llenties estofades acaba la cigarreta al balcó i jo, poruga, miro la piscina de plàstic. Segur que aquesta nit també és màgica però no, no m'atreveixo a mullar-me. Potser demà.

Aquest any miro el cel del Poble Nou, púrpure. Cap estel. La petita gimnasta patinadora avui m'ha confessat que té por a morir-se. M'ha desmuntat. No he volgut dir-li que jo també.

08 Lili Eder Bat Badut Nik - Maria del Mar Bonet

PLASTA DE PAVO...

2009-08-12T00:15:00.007+02:00

Tots tenim un company de feina (o varis) que se senten infravalorats i que, en temps de vacances, es troben especialment descontents.Dilluns arribo a la feina, feliç, somiant i recordant que sols queden dues setmanes per llevar-me a les deu i apareix ELL.

- Oh! tu per aquí?

- Bon dia. Mira, si... en temps de vacances cal omplir els llocs de feina que es buiden...

- i ja saps com funciona tot?

- home... sé fer la feina A, la feina B, la feina D, la feina E i la feina F. La feina C no... però com sols estaré 3 dies penso que és millor no ficar la pota... la pots fer tu, si us plau?

- de cap manera! jo ja li vaig dir al cap de departament que volia algú amb total experiència i que jo necessito molta concentració i que és molt cansat i que no pot ser i que sempre igual i que jo necessito algú al meu nivell i que és superimportant aquesta feina i que cal estar molt al cas i que soc imprescindible ja ho veus i que això s'ha de parlar i que cada any passa el mateix i que i que...

- ja però és que crec que per tres dies és perillós que ho faci perquè si m'equivoco (cosa del tot probable) hi haurà bronca. Ja em tanco al cuarto fosc, faig la feina jo i així descanses (i mires webs interessantíssimes de càmeres de fotos, de cotxes, de ral·lis i d'on anar de vacances) i a última hora penques. De la resta de dia ja me n'encarrego jo.

- si, clar, però és que això no pot ser. Escriuré al jefe perquè estic del tot en desacord perquè pensa que la feina aquesta és molt cansada i que no pot ser i que sempre igual i que jo necessito algú al meu nivell i que és superimportant aquesta feina i que cal estar molt al cas i que soc imprescindible ja ho veus i que això s'ha de parlar i que cada any passa el mateix i que i que...

- mira xato, em passo tot l'any fent aquesta feina sola, sense que ningú m'ajudi ni assumeixi cap responsabilitat. I tant contenta. Així que, tranqui. Descansa, llegeix el SoloMoto fins les 14h i llavors penca una horeta i mitja de les set que tens assignades. De mentres m'oblides. I si parles amb el cap comenta-li que em faci els cursos de reciclatge que fa dos estius em va prometre per poder seguir treballant on ara estic. Per què suposo que a tu te'ls hauran proporcionat, no?

- clar!

- doncs jo m'he hagut de buscar la vida fora de la feina. Així que tranquil·let i relaxa't.

Post totalment personal a mode d'exercici terapèutic. Podria dir moltes paraules malsonants (cagunlaputaqueelvaparirelcabróaquestdelscollons, pex) però no cal.

SABENT QUE EXISTEIX AQUESTA POSSIBILITAT...

2009-08-06T00:26:00.003+02:00

... ja dormo més tranquil·la...
Raval, Bcna 2009

AMB TOT EL MORRO PERÒ...

2009-08-04T23:05:00.003+02:00

Si tant bé ho diu ella o ella, per què intentar superar-ho?
Potser el que si puc fer és una petita aportació gràfica:

(disculpeu el retard: amb aquesta calor vaig un pèl més lenta a reaccionar)

DE TU, DE MI

2009-08-03T01:19:00.005+02:00

Ara fa anys que vem compartir una truita de sobrassada sota un porxo plè de bruc sec. Et vaig dur a les afores, un lloc fresc lluny de la ciutat. Jo d'esquena a la porta, com des de llavors m'ha tocat asseure'm. Havia estat puntual. A l'hora (ja no la recordo) als Tres Tombs. Duies un regal que et vas descuidar a casa d'un amic que mai més vas tornar a veure. Un rellotge. Temps després, jugant a Sitges, en vaig perdre un que m'havies regalat. I un darrera l'altre he anat perdent forces dels regals que m'has fet. I amb raó t'enfades.

Sols que, n'hi ha un que mai perdré.

SI US PLAU...

2009-07-31T12:41:00.004+02:00

... malgrat estigui de moda...

... us importaria postejar amb lletra no tant petita?...

... es que se'm fa difícil seguir-vos...

... sols si no us importa, clar...

PREOCUPADA ESTIC

2009-07-29T18:22:00.019+02:00

Falten 3 setmanes per agafar 3 setmanes de vacances. Generalment els primers dies els dedico a rés. Però de manera profunda. Em llevo, jec, llegeixo, jec, em remullo, jec, miro la tele, jec, he dit MIRO LA TELE? yes

PROBLEMA

Avui he començat a entrenar. Com fa anys vaig espatllar el comandament a distància, el canal que està sintonitzat és el que miro atentament. Directe a les venes. Entre son i son de tarda d'estiu i en l'espai de 3 minuts, he estat informada de la problemàtica estiuenca que podem patir:

Emoal forte el més mediàtic de tots els anunciats
Microlex per si viatges i tens problemes
Foxy per si de cas, sempre cal tenir-ne prop
Audimer per si cal netejar a fons
Canespie al tantu que sembla que hi ha alguna cosa enganyosa...
Imonogas sensacions extranyes
Zovicrem labial horreur! no besar mai a l'amor estiuenc en aquestes condicions...

Oido barra!!! Ara bé, estic profundament preocupada. La causa:

I es que, si recordeu, fa 4 mesos que en tinc 40... i...
QUÈ? QUÈ? IRRITABLE JO? EH???

Sort que sempre ens quedarà l'alcohol per ajudar a oblidar

EI! HE VIST UN OS AL BALCÓ!!!

2009-07-27T01:52:00.004+02:00

... a veure qui em nega el que he vist amb aquestes ullets...
... eh!!! i al carrer Gran de Gràcia...

(això si, sense voler fer la competència al del banc)

PD per cert de moment en el trasllat sols he perdut el carregador de la bateria de la càmera i el carregador de la bateria de l'mp3. Si algú els troba serà gratament recompensat.

AMOR EXCLUSIU

2009-07-21T23:42:00.018+02:00

Sortim de La Bella y la Bestia aprofitant unes entrades de l'Atrapalo. Li proposo un sopar al "xino d'Horta". Sopar de nenes. De nenes grans. Després de la tempura (xina?) i del pollastre al curry, la porto cap a casa.

- Corda't, vas ben lligada?
- si... tens el nostre cd? l'ojú?
- busca'l per la guantera...
.....

.....
- tieta... saps? les fades existeixen...
- ah, si? (sorpresa! llavors, aquest any mantenim els Reis d'Orient???)
- clar!!! qui, sinó, pinta les marietes a la primavera. A Campanilla surt.
- ostres... pobres fades... si que se'ls gira feina, a la primavera!
....
(me la miro de reüll, sembla que comenci "a pesar figues")
.....
- tieta... veritat que tu no et casaràs mai?
- home... no sé... per què m'ho dius?
.....
- no... no és que no m'agradi en Tohuwabohu... buenu, fuma... però és que a mi m'agrada que siguis així... que estiguem soles tu i jo... és que jo t'estimo molt, tieta...
- saps que jo t'estimo encara més? ets el que més m'estimo en el món...
- més que en Tohuwabohu? (matís important)
- es que és diferent...
.....
- i si tinguèssis nens, també m'estimaries?
- és que jo sempre, sempre t'estimaré molt... oi que tu t'estimes molt a la mama, molt al papa, molt al tiet, molt a l'altre tieta (la tieta sóc jo, l'altre és "l'altre tieta"), molt als avis, als iaios... ens estimes a tots però diferent...
- si
- doncs una mica és això
.....
- tieta, t'estimo molt
- jo també molt, molt, molt!
....
... zzzz ...
....
- vale... però no et casis...

(no estic segura d'haver estat a l'alçada...deu ser difícil és ser mare a totes hores...)

PETITS REGALS, GRANS DETALLS

2009-07-10T13:05:00.009+02:00

Cada dimarts, quan arribo a la feina pel matí, rebo un senzill i meravellós regal per mail. Un company i amic té aquest gest que m'emociona: petits fragments dels seus passeigs per la Barcelona verda.

Des de principis d'any gairebé cada divendres (sortint del treball) em comprometo a acompanyar-lo i descobrir trossets de bosc i camins amagats. La seva manera de retreure'm que encara NO he complert la promesa és fer-me "dentetes" amb imatges com aquestes.

Prometo: tornant de vacances no fallo!!!. Ho he escrit a la llibreta d'estiu.

L'INSTANT MÀGIC

2009-07-03T14:30:00.008+02:00

Aquest matí una pluja de pètals blancs ha impactat contra el parabrises (brut).

El fet ha durat poc més d'un segon i mig però ha semblat que el temps s'alentia. He vist el moment en plano zenital i colors saturats com si fos una seqüència d'Amèlie. Les flors de la Sophora Japònica (no sé que faria sense aquest meravellós veí de replà i frare, Fra Miquel) han voltejat fins quedar sobre el quitrà, descansant, belles i elegants.

Serà la manera que té el carrer de dir fins aviat i sort?

Davant això, sols he pogut somriure i seguir cap a la feina. He tornat a fer tard.

(gràcies per la foto, Fabián)

LARA I ELS DIMECRES

2009-07-01T23:20:00.004+02:00

La poeta gimnasta d'ulls verds està trista. M'explica que el seu gat acaba de morir. Igual que en Porcel. Continua il·lusionada imaginant-se la gincama (a casa sempre ho hem dit així) del proper dissabte. Estrena deu anys i aquesta serà la seva festa.

I caixes de cartró plenes, draps amb pols... ahir van ser papers, avui ha tocat llençar videos regravats. Total, no tinc reproductor. Canvi de pis, moment per llençar records i generar-ne de nous. Ara, però, sols vull el que em càpiga en 30 metres quadrats (com a molt!). De la resta segur que se'n pot prescindir.

I a la feina sembla que hi ha hagut bronca i em toca d'aprop. Em sap greu. A vegades cal parar a reflexionar, canviar els ritmes, generar il·lusió. I per això cal reflexió. Demanar sempre un ritme frenètic fins i tot quan és innecessàri, crema.

I deixo trastos al pis nou però em trobo que ha quedat a mitja neteja: "RaTeta, salí!! me ha salido un trabajo, mañana acabo". Penso que si l'enfermera Lara existís seria com ella. Rusa, rossa i ulls verds de gat. Bé, demà ja deixaré trastos, potser el cap de setmana hi dormo si instal·len ja l'aire acondicionat. Sinó, aniré a la platja a mirar estrelles fins adormir-me.

I va i sento que un vi que li agrada a la Dolo de Pastora és el verdejo... veus? aquesta noia em mola... va, avui la repeteixo.

Y Que Pasa Si soy Del Monton - Pastora

Sort de la síndria que em reconforta i de les mans que sempre tinc aprop i m'ajuden.

PEL·LICULES FURGADES

2009-06-29T00:00:00.025+02:00

Quan tinc ganes de reconciliar-me amb mi mateixa furgo pel disc dur i sempre aixequen el braç dues pel·lícules (ho sento, totes pirates):

ENTRE COPAS Enamorar-se gaudint descobrint vins, menjars i sons.

Fa temps (no vull pensar en anys perquè segur que passen de deu) vaig fer el meu primer taller de tast de vins. Era al Pati Llimona amb una professora loka, loka però amb la que més he après i gaudit. Ens va portar a sopar a un bareto amb menú degustació que encara ara salivo quan hi penso. De fi de curs vem anar a les bodegues Olivé Conti quan encara eren poc conegudes i tornant vem dinar a un lloc que mai sabré trobar. Va caure el 2n menú degustació del trimestre. Deia que per saber beure cal saber menjar... resalivo tot pensant-hi.

M'agrada la gent curiosa. M'agrada la gent que sap cuinar, menjar i beure i que fa festa amb aquests plaers. Definitivament ciao operació bikini 2009.

LOST IN TRASLATION Enamorar-se de la complicitat amb l'altre.

Sovint m'he enamorat d'un gest, d'una mirada, d'un moviment. En Tohuwabohu, quan fuma, fa un gest característic tot mirant de reüll. Creu que no el vec però si, m'agrada observar-lo. De totes maneres em va pillar un 11 de setembre portant una camisa de lli de color caqui amb les mànigues arremangades. Va ser un gest. Vaig caure en estat de shock però l'ocasió s'ho valia. El món occidental s'esvaïa i jo queia enamorada. Pel·liculera? si, molt.

Sóc dels que no volen saber que diu en Bob a la Charlotte.

És la seva complicitat. En canvi m'agrada que les coses es diguin clares. Els silencis sols per gaudir-los i mai com a càstigs (confesso i aviso: no sempre ho aconsegueixo, no cal que ho diguis tu, Tohuwabohu). Ara bé intento dir les paraules que vull i sento. Sols una vegada he obligat a algú a dir allò que no sentia. Tranquil·lament va mentir i a mi em va quedar clar. Així que ara sols dic el que vull dir i no el que els altres volen sentir.

Per cert, durant uns dies suposo que tindré dificultats per actualitzar el blog. Amb el trasllat de cau encara no he decidit si canviar d'adsl, robar-lo als nous veïns o canviar de línia (accepto i agraïré suggeriments). Però que quedi clar jo no abandono ni callo ni tanco el blog. Sols que (potser) tindré alguna que altre dificultat en actualitzar i com RaTeta previnguda val per dos, us ho volia dir per endavant.

MOREN ELS MITES

2009-06-26T01:55:00.005+02:00

Torno d'un sopar amable després d'una tarda de platja i visita al nou habitacle. Em connecto a les noticies i llegeixo dos noticies tristes i, en certa manera, inesperades.

Era la meva "Angel de Charlie" preferida, m'hi volia assemblar i quan jugàvem a l'estiu o a l'EGB, sempre "me la demanava". La nòvia del meu germà, 3 anys i mig més petit, era la Sabrina (ara, amb tanta cirugia que fa una mica de por) L'altra, la tercera, era massa "pija" pel meu gust. Tot i així, i gràcies a la cirurgia, sembla més jove ara que llavors.

Ballava Billy Jean a l'habitació de casa els pares amb una cinta de cassete gravada de Los Cuarenta Principales. No podia deixar d'escoltar The Girl is Mine. Quan va aparèixer el videoclip Thiller ens vem adonar que el món començava realment a canviar. S'iniciava una nova època on nosaltres també hi participàvem. Lo puto crack després va embogir. Massa jove per l'èxit, suposo. A hores d'ara no es sap si ha mort o bé és un capitol més de la seva imaginació (malalta?)

Ara comença la llegenda.

L'ENDEMÀ AL MATÍ

2009-06-24T13:30:00.004+02:00

De sempre l'endemà m'ha agradat remenar per la nevera, buscant restes de la nit passada. Talls de pizza que li has fet el lleig de plena com estaves, bocins de coc a de ceba caramelitzada que sols has arribat a fer el tastet o la muhammara (primera prova i èxit, segons els convidats) amb que has estrenat la Nit de Sant Joan. Seure's a fer el ressopó de son mentre fas el badoc mirant com juguen (i barallen) les gates o esmorzar a l'una del migdia amb coca i cava és tot un bon presagi... si no fos que a la porta m'esperen una dotzena de caixes de cartró preparades per ser omplertes de trastos i guinguets.

Si... comença el trasllat cap a la plana de la ciutat...

IDEES BRILLANTS PER COMPARTIR

2009-06-22T01:00:00.003+02:00

Si tens convidats a sopar, no vens a la Revetlla al piset d'El Veí de Dalt i se t'han acabat les idees, aqui tens un plat by the face. Aparent, dels que llueixen davant els convidats i a més bó, bonic, barat i ràpid de fer.

Tallant un ampolla de gasosa gran, tipus anells, s'aconsegueix un magnífic motlle. Amb una base del que vulguis (guacamole, puré de patates, de mongetes, imaginació al poder) comences a muntar una torre de colors i textures diferents (si teniu nens estaran encantats de col·laborar). L'adornes amb pesto, olivada o qualsevol altre salsa consistent i ohlala! (muévete, libera tu locura), corones la torre amb una maravellosa piruleta de formatge. Els ooooh's, mmm's i demés els tens assegurats. Si no, accepto reclamacions.

Quatre imatges valen més que mil paraules:

Què, és o no jeta, el plat???

PD és nota que vé l'estiu? música carajillera? si? doncs som-m'hi, una altre d'ohlala!!!

PD1 per cert, si aquesta nit no et ve de gust sortir, l'En Què Quedem torna a funcionar... seria una llàstima no participar-hi, oi?

ARRIBAR TARD A BLOGVILLE

2009-06-18T09:50:00.006+02:00

Abans de complir els vint anys, algú llegint-me la mà em va dir que seria una dona amb sort a la vida però que no sempre l'aprofitaria. Se'm va quedar gravat al cervell. La veritat és que si, crec que en general he sabut pillar forces oportunitats que em passaven per davant i no he estat conscient de les que no aprofitava.

En canvi sempre he tingut la sensació d'arribar tard. No en el sentit de la impuntualitat sinó que quan jo apareixo als llocs, a les situacions, el millor moment ja ha passat i es comença a viure de records.

I avui va i El Paseante en parla. I jo que fa dies que hi dono voltes: veïnes i veïns que callen, que deixen d'explicar històries, propostes amb poca assistència... m'haurà tornat a passar?

JO ELS POSO ON VULL, VALE?

2009-06-15T20:47:00.006+02:00

Això és el que deuria pensar el Sr. o Sra. que, quan van urbanitzar el carrer del Marquès de Foronda (Horta-Guinardó), va decidir posar els fanals enmig de les aceres: "per alguna cosa tinc aquest càrrec, no? per decidir on vull posar els elements arquitectònics...".I la resta d'opinadors: "si, si, que té 5 Màsters al Xicago i 4 a Brasilia".

I tot el carrer igual. No direu que no queden maques.

Ahir las vaig veure (i sentir) quan canviava la música de l'mp3: la típica imatge de cine mud de la despistada que es menja un fanal. Per sort, no hi havia ningú pel carrer i vaig continuar el meu camí tota digne (avui m'ha sortit el bony).

LA REALITAT DEL QUE EM POSO?

2009-06-08T06:41:00.004+02:00

Dissabte recullo en Tohuwabohu i el seu acabat d'inaugurar colesterol i me'ls vaig enduc al meu petit racó de món. Diumenge dono per inaugurada la IIIa Temporada Water on the Swing (en anglès, que fa modern). Aquest cop la piscina és més petita que els anys anteriors: any de crisi, any d'estalvi. Té, però, la mida perfecte ja que em permet llegir dins l'aigua recolzant el cap a la piscina sense mullar gens el llibre. Un cop més en Tohuwabohu recorda la necessitat de comprar un coixí inflable que permeti surar la llauna de Cocacola (ara, light i sense cafeïna... ben segur que deliciosa... o no...) sense haver d'estirar el braç fora l'aigua.

Mentrestant a la radio, l'escriptora Llucïa Ramis (pot ser que l'hagi llegit un trocet del seu llibre en els quaderns del metro de bcn?) exposa la seva teoria: "si tu expliques allò que et passa, la realitat esta tant contenta i tant orgullosa de ser protagonista que fa que et succeeixin més coses per a que puguis seguir parlant d'ella. Si tu expliques el que et passa, et passarà més". I penso que té raó, que potser és aquest el motiu pel que m'he enganxa't a això del blog, que m'he acostumat a explicar el que em passa, el que sento, el que opino. Arribo a casa de nit. Una xerrada agradable que cada cop és més real, llegir missatges quotidians i carinyosos em fan pensar que malgrat una notícia inesperada (i encara no sé si agradable o desagradable) ha estat un cap de setmana tranquil, alegre, previ a l'estiu.

I amb ganes espero que la revetlla de cal Veí de Dalt doni el tret de sortida a l'estiu. Si en parlo la realitat estarà contenta i farà que em succeeixi. Li comento al Veí que m'agradaria que aquesta revetlla fos real. Però millor mantenir-la a Blogville.

De totes maneres, ara que començo a amuntegar caixes per fer el trasllat al cau petit de prop del mar on viure, miro la roba que m'agradaria posar-me aquella nit. Els professionals del tema afirmen que, una senyora com cal sempre ha de començar-se a vestir pels peus. Una RaTeta no ha de ser menys. I amb això estic. Un cop feta la pedicura casolana i després de repassar el fons d'armari, quin coi de sabates em poso per una nit tant especial?

CONY de GURÚS...

2009-06-06T09:56:00.007+02:00

... com m'agrada aquesta cançoneta...

BUENU, QUÈ?

2009-06-05T00:50:00.003+02:00

veniu o què??? indicacions: cliqueu la imatge!

PRIMAVERA CARAJILLERA

2009-05-24T01:45:00.009+02:00

Des que m'han regalat un mp3 que veig el món d'un altre color. Ell em somriu. I jo canto pel carrer. L'única preocupació que em permeto (perquè les altres me les puc o no permetre que elles es mantenen vora meu) és acumular música. Música per caminar, música per fer pastissos, música per pintar parets, música per estimar, la primera música del matí, l'última del dia... Música. I somric.

Fa dies que observo que a la feina també hi han més somriures. Forces nois i alguna noia porten dies contents/es. O això és el que expressa (per exemple) fregant-se les mans en Lolo, el del camping. Aquesta felicitat té a veure amb l'arribada de la primavera i els consequents canvis en les perspectives visuals:

Si. Acusen acalorament i suors però es confessen contens/tes. Entre cops de colze i mirades de complicitat avisen als despistats de les novetats matinals. Els més agosserats llencen algún estri a terra a veure si, amb una mica de sort, alguna li atense.

Post sexista? no és la meva intenció. Em fa gràcia que en aquest món de burda sofisticació sigui tant senzill fer content a algú, tant instintiu, tant natural. Això si, intentem no ozorizar massa.

AGRAÏMENTS
Gràcies a La Domadora de Ses Crancs, a a La Douce Françoise. a La Bel·la Maltesa,

a La Xispita de la Radio, a La Nivell A23G71apèndix5 Adoptada i a La Candy Bee..
Al Viejo Zorro del Son no, que no ha complert amb la feina.
Sense vosaltres aquest post no hagués estat possible

- s'agrairàn suggeriments musicals per omplir l'mp3 -

COMENÇA UN NOU DIA

2009-05-21T08:48:00.006+02:00

Le moment c'est arrivé

Bon jour a toutes les criatures du monde

CALELLA - SABINA - SANT FELIU - SERRAT

2009-05-17T07:00:00.000+02:00

Feien una de les seves primeres escapades plegats. Encara es posava vermella quan li agafava la mà, ell coneixia el terreny que explorava. Ella se'l creia mentre escoltava els seus contes inventats.

Van dinar un arròs sota les porxades i el vi va provocar una migdiada inesperada enmig de les barques de pescadors. Potser eren d'atrezzo. Passejant és va fer fosc. Mentre dibuixava un cor a la seva esquena cremada pel sol, a cau d'orella li explicava que Sabina s'havia inspirat en Calella per aquella cançò. Ella, un cop més, se'l va creure. Plens com estaven enlloc de sopar van fer de forasters prenent un "cremat" fora una terrassa.

Anys després ell li xiuxiuejava la mateixa història tot esperant que comencés el concert. Aquest cop, riallera se'l mirava mentre el deixava que acabés d'explicar el conte. Feia com si se'l creiés.

(setmana amb masses hores de Sabina)

PARAULES

2009-05-14T00:53:00.014+02:00

OH!

paraula descoberta

ATÀVIC

paraules amb so

UKALELE

DRINGAR

LICUÓS

ECLÈCTIC

LLETGES

paraules callades

LLUNY

ADÉU

PARAULA BÀSICA

AMOR

ELEKTRA

2009-05-13T21:02:00.002+02:00

Dilluns va fer quatre anys que el meu pare se'n va anar. El diumenge havia estat enfilat a l'olivera tallant branques i remenant la terra. Dilluns el van trucar de l'hospital, dimarts l'operaven i dimecres va marxar.

Un cop una amiga m'explicava que actualment el concepte "evolució" no és correcte sinó que cal parlar de "canvis". Doncs bé, el canvi que ha suposat l'absència del pare no m'agrada. Gens. El trobo a faltar durant molts moments del dia: el seu sentit de l'humor, com veia el món, l'anàlisi de les situacions, les perspectives de futur, les baralles dialèctiques, els punts de vista, l'hola! cordial de quan arribàvem a casa, les caminades fent de "nòvios", el interés pel que deien els del seu voltant, què feien, qui eren...

L'enyoro.

Però el que més trobo a faltar és la carícia de les seves mans. Unes mans grans, fortes i honestes. Càlides. Recordo el moment en que l'encarregat de torn va dir que ens haviem d'acomiadar d'ell. Vaig agafar la seva mà esquerra, acariciant-la, i per primera vegada ell no em va tornar l'apretada.

Va ser llavors quan em vaig adonar, realment, de tot el que estava passant.

MATÍ DE DISSABTE

2009-05-09T13:10:00.011+02:00

RaT's Saturday Morning

... és que hi ha dies que no hi ha manera de llevar-se...

El Makingoff

SUMMERTIME 2009

2009-05-06T00:42:00.010+02:00

PUM!!!

(tret de sortida)

ara si que tot té millor aspecte

dijous inauguro temporada

... ja sento l'olor de sol...

Beyonce Knowles - Summertime - Beyonce

MERCHANDISING A BLOGVILLE

2009-05-04T00:36:00.013+02:00

Per Sant Jordi la Violette em comentava que passejant gairebé segur que ens havíem creuat pels carrers de la Barcelona antiga i que potser ens caldria tenir alguna xapa que ens distingís quan sortim fora de Blogville. Dit i fet. Aquí teniu dues propostes:

Si voleu, las podeu aconseguir a la propera festa que algú va comentar, prepararia aviadet o bé en aquell partit pendent Maleruveïnes Team FC versus Harén Fútbol Club. Durant el possible Duelo no muntem parada.

Com són fetes de manera artesanal, us preguem feu la sol·licitud amb una mica d'antelació. També s'accepten noves idees i/o tuneaos. I no cal dir, mans disposades a preparar-les i a estar darrera el mostrador.

Heus aquí dues propostes més. Alguna un pèl carajillera però és el que té "lo fúmbol".

APRENDRE

2009-04-29T06:00:00.002+02:00

Un cop una amiga, enmig d'una tempesta emocional, li va cantar això a l'home de la seva vida:

CONTIGO APRENDÍ

Contigo aprendí

que existen nuevas y mejores emociones,

Contigo aprendí,

A conocer un mundo nuevo de ilusiones.

Aprendí,

Que la semana tiene más de siete días,

A hacer mayores mis contadas alegrías,

Y a ser dichoso yo contigo lo aprendí.

Contigo aprendí!!

A ver la luz del otro lado de la luna,

Contigo aprendí,

Que tu presencia no la cambio por ninguna..

aprendí!!

Que puede un beso ser más dulce y más profundo,

Que puedo irme mañana mismo de este mundo,

Las cosas buenas ya contigo las viví,

Y contigo aprendí,

Que yo naci el día que te conocí..

Contigo aprendí,

A ver la luz del otro lado de la luna,

Contigo aprendí,

Que tu presencia no la cambio por ninguna.

Després es van estimar amb més ganes, si podia ser, que abans. Van tenir dos embarassos, dobles cada vegada. Ara formen una maravellosa familia nombrosa.

I es segueixen estimant.

També tenen en Mixu,

I continuen ballant aquest bolero.

SONS QUOTIDIANS QUE M'AGRADEN

2009-04-27T06:00:00.024+02:00

SOPAR DE DISSABTE

2009-04-26T04:52:00.004+02:00

Torno d'un sopar. Freak. Molt friky.

No puc dormir.

He pres café per aguantar desperta i tornar en cotxe

sense haver de pensar en mossos, multes i alcohol.

Hi penso i em costa de dormir.

No sé molt bé que hi feia, allí.

Almenys erem cómplices amb el veí de taula.

Ens miràvem i reiem.

Incrèduls.

Però ara no puc dormir.

El de davant tirava els trastos.

La seva nòvia seia a l'altre costat.

He fet fotos, han begut.

I segueixo donant voltes sense dormir

I demà (avui) volia anar a caminar. Era el meu únic pla.

Sense plans. Sols dormir.

Perquè ara, per més que ho intento, no puc.

Serà perquè penso en el sopar.

Freak.

SI, MACO SANT JORDI

2009-04-24T08:57:00.009+02:00

Però entre la multitud de gent i persones, la calor, les botes d'hivern i el cony d'aire arrossegant brosses, vaig acabar canviant el dia a les escales de Santa Maria del Mar, menjant un gelat de "dolç de llet", amb els ulls plens de lleganyes i els peus escaldofats de calor...

Això si, xerrant amb velles i belles amigues de tot i rés, és a dir, d'ells i l'amor.

DOS MITES EN UN

2009-04-22T20:21:00.006+02:00

No sobren paraules. Són las justes. Falten moments.

Tants anys després, quan miro aquesta pel·licula, encara

sento papallonetes dins l'estòmac.

Tants anys després de descobrir-lo, quan encara el llegeixo,

m'omple tot el cos. Tot.

Confesso. Amb el temps temo haver perdut la capacitat de volar.

EL LADO OSCURO DEL CORAZÓN (1992)

Eliseo Subiela

AIXÍ... COM PER DONAR UNA IDEA...

2009-04-21T00:12:00.014+02:00

Recomanacions interessants que m'han fet:

ARREGLAT!

2009-04-20T17:14:00.002+02:00

I sense passar per la peluqueria (si, si, repeteixo, peluqueria!)

CREC QUE...

2009-04-18T23:00:00.007+02:00

comença a ser hora d'anar a la peluqueria

MANERES (poc elegants) DE ROBAR

2009-04-17T19:13:00.005+02:00

COM FER LA DENÚNCIA D'AQUEST ROBATÒRI:

Omplir el Full Oficial de Reclamació de Denúncia de la Generalitat de Catalunya (es recullen als Punts de Servei de FECSA-ENDESA)

De les 3 còpies, una cal deixar-la a la FECSA-ENDESA. L'altre te la quedes i la tercera la entregues a l'OMIC - Oficina Municipal d'Informació al Consumidor denunciant que si la lectura estimada no hagués estat INFRAestimada, les xifres a pagar serien raonables i el recàrrec per excés de consum no hagués calgut aplicar-ho.

Colla de lladres! (diria "cabrons" però no ho faré)

FERIDES D'AMOR

2009-04-16T16:45:00.012+02:00

"Les ferides d'amor sovint són d'amor propi"

Ho he llegit quan passava corrents per davant una paret.

I té tota la raó. Mal em dolgui.

En tot trencament hi ha una part d'amor própi que fot.

I molt.

Amb el temps el dones pel sac. A ell i a l'amor propi.

Ara, com costa que el temps passi.

- siempre positivo - nunca negativo -

Jorfe, dibuixant + il·lustrador

BSO: No t'enyoro - Els Pets / Manel

PETONS PENDENTS

2009-04-15T00:00:00.004+02:00

Escoltant aquesta cançoneta m'ha vingut al cap les vegades que per parlar massa no dic el que vull o que se m'escapen paraules que mai hagues volgut dir o que no sé dir el que realment sento.

A vegades sento que em queden un miler de petons per fer i que per parlar massa, els faig tard.

I si, l'idil·li pasqual entre La RaTeta i en George ha arribat a la seva fi. Ho he confessat tot a en Tohuwabohu. Ell, tant comprenssiu com sempre, ho ha entès.

Pobre George, m'he quedat amb un miler de petons pendents de fer-li.

Y ahora que: Conchita + Antonio Vega

EL BATRACI

2009-04-13T01:07:00.036+02:00

Fa dies que en Tohuwabohu s'autodefineix com a batraci. Massa aigua per un èsser amb ànima caribenya. Per viure sols reclama un pareo, platja, sol i mulatones de cames llargues. Pobret. Crec que fa tres setmanes que es mulla. I sobreviu.

Busco a la xarxa la paraula batraci (m'agrada com sona, batraci, batraci) i apareix la definició: "Vertebrado de sangre fría que no tiene pelo ni plumas". Això del "sin pelo ni plumas" m'ha arribat al cor.

Una tieta-besàvia vivia a la masia dels Josepets abans que la tirèssin a terra. Després, durant anys, la L3 del metro acabava aqui. Recordo que, quan era petita, a la Plaça Lesseps tal com era abans de l'anterior remodelació a l'actual (quin embolic), hi havien uns petits estanys on, entremig dels vaixells que els nens feien navegar, trobaves capgrossos. Amb la meva germana corriem a buscar pots de vidre per caçar-ne algún i fer-lo crèixer a casa. Mai ho vam aconseguir. Era curiós imarginar-nos aquells cucs graciosos transformant-se en gripaus lletjos. No, mai els vaig besar. Potser vaig deixar escapar algún batraci blau, en forma de príncep.

A la plaça també hi havia una pista dura per patinar. Si no recordo malament, a la Plaça de sobre les columnes del Parc Güell també. Llavors no existien els rollers sinò que eren de quatre rodes, perfectes per anar-los heretant dels germans ja que amb una clau especial, a mesura que creixies els anaves fent grans. De l'ús a vegades et quedaves sense la corretja de cuiro per poder-te'ls lligar sobre les sabates.

Apart de tieta sóc padrina. Després d'un conclau familiar vaig dir que malgrat la tradició ho exigeix, una palma és excessivament cara, té poca utilitat (tant que m'agrada la seva olor) i que a la fillola li regalaria un detall útil. Per primera vegada aquest any li he preguntat que li faria il·lusió rèbre. Ella, amb la boca petita, ho va insinuar. Intentant donar exemple de poc consumista, acordem que una part és a compte del regal d'aniversari ja que, com a regal de "Rams" és excessiu. Es queda muda (extrany en ella): "és que, tieta, m'he quedat sense paraules... estic somiant...": Davant d'això, em puc negar?:

El mateix regal en versió actualitzada. Això si, una talla més gran de la que li correspon. Aquests no s'allarguen i cal fer-los durar.

La fotografia de l'antiga plaça Lesseps l'he extreta del blog El Bloc

GRAFFITIS AL BARRI

2009-04-03T09:46:00.003+02:00

LES ALTRES NITS

2009-03-31T02:51:00.005+02:00

Però també m'agrada les nits dels dies que l'endemà treballes.

Vens a sopar? hi serem tots! mmm aquest vestit m'agrada per sortir. Pentina't, fes-te la ratlla als ulls que els llavis ja te'ls pintaràs al cotxe i, això si, aquella gota de colònia... ara que és primavera millor aquesta, no fa tant hivern.

Holaaaa!! nena, fa dies que no ens veiem! Hola, que fas, com va tot! ufff, quan menjar, voleu dir que ens ho acabarem? perdó senyora què voldrà per beure? (aaauuugg parli'm de tu, si us plau!) Dues ampolles de vi blanc, pot ser? l.has trucat perquè vingués? si però fa dies que no sé rés d'ella? continua pensant amb ell. Recordes aquella nit al Plataforma? ja ja sempre ens barallàvem, ella preferia Les Enfants.. nen, que portes ja tres copes! condueix tu, doncs! ei!! ahir el vaig veure... recordeu que ella n'estava penjada? doncs ara sembla un vellet... tant atractiu com era! ja us heu acabat el vi? Cambrer, una de cava!! brindarem, no? la recordes amb aquell "jojobilibili"? siiii i totes veu desapareixer!! TOTES???... bé, si, totes menys jo!

De tot ja fa vint anys i encara, quan ens trobem és com si parlèssim de les aventures del cap de setmana. Sopem? ostres, tu com sempre, famulenca!

M'agraden les nits sorpresa on no hi ha rés preparat, sols les ganes d'estar junts.

M'AGRADA LA NIT. I LA PLUJA.

2009-03-29T05:00:00.001+02:00

M'agrada la nit. I més la d'avui, plujosa. I si és en cap de setmana, millor.

M'agrada llevar-me aviat pel matí i anar al turonet a veure la ciutat gran. O a collir flors mullades. O a esmorzar a la pastisseria del barri. O a comprar flors lluny.

M'agrada escoltar el soroll de la pluja recolzada al sofa, el silenci de la casa, les llums en penombra, el llit calent, el llibre esperant i les dents netes.

M'agrada que es faci tard sense adonar-me'n.

M'agrada fer-me gran.

MIGDIADA DE DIVENDRES

2009-03-27T21:51:00.003+01:00

Dormir, xerrar, dormir, besar, dormir, riure, dormir... rés com una migdiada improvisada, llarga. Tres hores dormint plàcidament donen peu a arreglar-se per sopar.

Quin invent, el de les migdiades.

BARCELONA.... BOLONIA... EM PERDO...

2009-03-26T17:11:00.005+01:00

Una cosa és el Plà Bolonia. La majoria de la població universitària no es va molestar a manifestar-se i va passar de votar-lo. Una part, sembla que petita, d'estudiants i professors no hi està d'acord. Van votar però van perdre les eleccions.

D'altra banda, vivim en un país on es pretén que estiguem atemorits per qui, a través dels nostres impostos, paguem per a mantenir un estat lliure i democràtic. Si alces la veu, et foten una hòstia o et multen per qualsevol xorrada. Això sí, ara ens manen els nostres, l'esquerra. Al tantu, no els podem criticar.

Llavors hi ha qui està descontent. De tot, en general. I s'ajunta on sigui per "buscar follón" (ole Pastora!)

També hi ha els de fora que aprofiten per recordar que Catalunya no funciona... "que se esperaba de estos separatistas"

Escoltarem també als que, amb manifestacions com la d'avui, recordaran que ells van guanyar les eleccions i que si manessin a Catalunya se la respectaria. Llàstima que perdessin la meva credibilitat venent-se al PP.

I jo, que tinc feina (de moment), milers de factures a pagar (entre elles las de Fecsa Endesa que pugen 6 euros, en aplicació al que el Consell de Ministres va aprovar i permeten a l'empresa fer lectures estimades en plena crisi i plè hivern) i que no arribo a fi de mes.

LA LLISTA DE LA COMPRA

2009-03-25T23:10:00.016+01:00

Bé, posats a ser optimistes, començaré a preparar la llista de la compra per la magna celebració familiar que esdevindrà diumenge a casa els pares (més que rés perquè hi ha rentaplats, fet important).

Així doncs, tot i que dimarts a les 10.15 esdevindré una vella quarentona (eps! sembla que ara haig de dir una jove quarentanyera) intentaré fer un dinar "informal": rés de Mar i Muntanya, ni Pollastre a la Pepitòria ni Farcellets de Verdures al Gorgonzola. No. Alguna cosa còmoda i fàcil, ara que sóc gran. He pensat en preparar una Raclette.

En un post antic (Trituradora silenciosa de jardín) de la versió 0.0 del Turoparc es parlava de les virtuts del passadís del mig del Lidl. No hi acostumo a comprar però segueixo fil per randa les ofertes que apareixen als fulletons. Així que quan la vaig trobar allà impresa, "tiradeta" de preu, no vaig dubtar en incorporar-la al cau de La RaTeta. Ara és la salvació de les vetllades amb amics. Sobretot quan ens proposem "agafar-la" per evadir-nos una estoneta (formatge + vi, quanta afinitat).

La de diumenge serà una celebració sense evasions sinó amb moltes i sinceres ganes. Tots junts. Des de fa quasi quatre anys que ell falta però també hi serà. Com sempre.

No pot faltar guacamole (la neboda no me'l perdona) ni gambes (queda fi i faig content al germà) o l'amanida amb rotllets de pasta filo farcits de formatge de cabra que fa la germana davant la demanda de la mama. O la novetat: Nachos amb formatge, seguint la recepta de la Violette Moulin. Per fer content al cunyat, la raclette, formatge a dojo. L'aperitiu, dedicat del tot a Tohuwabohu: un maravellós mojito, inaugurant noves lectures. I com auto-homenatge, ho remullarem amb verdejo, sols per oblidar-me dels 40 (ai no, que haig d'estar contenta).

La segona celebració serà "el dia d'autos", dimarts. Busco lloc especial per sopar amb algú especial. M'enduc al guapo d'en Tohuwabohu a lluïr-lo per la ciutat. Com és una mica índio, haig de buscar un lloc apropiat enmig d'aquesta selva urbana. De totes maneres, ara penso que si existeix algú realment urbà aquest és en Tohuwabohu, malgrat el faci carregar llenya o encendre foc. Tot té, però, recompensa. I sempre és dolça. Tant com ell.

I perquè aquest canvi de predisposició? doncs tot bé d'un meravellos, tendre i generós missatge d'El Gatot, que ha fet fora la tonteria que duia a sobre i ha fet que m'ho mirés amb més ganes. Gràcies, Gatot.

I, en el fons, perquè al meu costat et tinc a tu.

A UNA SETMANA VISTA

2009-03-23T16:59:00.001+01:00

... i fa por... encara que no vulguin que ho reconegui...

FETS QUOTIDIANTS 1.0?

2009-03-22T23:04:00.010+01:00

Semblarà rar dir que he gaudeixo "fent dissabte" de casa, collint llenya per poder encendre la llar de foc com a mínim durant dos hiverns, ventant el foc mentre les costelles, ja salades, es couen i el mojito s'acaba prenent el sol que ja crema o sopant a cases on les parets velles de pedra i fusta amb nova vida i nous colors fan que els seus propietaris transmetin noves il·lusions.

Però si.

Em fa mal l'esquena de traginar troncs i els braços d'esbandir aigua però ha estat un cap de setmana maravellós.

I ara que tot està a lloc m'entretinc una estoneta llegint-vos i penso que si, que realment ha estat un cap de setmana perfecte.

FETS QUOTIDINANS

2009-03-22T23:04:00.006+01:00

Torno d'un cap de setmana maravellós: a la muntanya

A PARIR PANTERES

2009-03-17T16:44:00.010+01:00

Abans de reclamar, cal avaluar i autoexigir. Els capellanets no són qui per fer aquestes campanyes. Primer perquè han de fer una bona neteja "dins a casa" i després perquè els diners invertits en aquesta campanya serien ben rebuts en altres causes.

AQUI, AMB MI

2009-03-15T16:05:00.003+01:00

HERE WITH ME (Dido) by Sarah Brightman

I didn't hear you leave
I wonder how am I still here
I don't want to move a thing
It might change my memory

Oh I am what I am
I'll do what I want
but I can't hide

I won't go
I won't sleep
I can't breathe
until you're resting here with me
I won't leave
I can't hide
I cannot be
until you're resting here with me

I don't want to call my friends
they might wake me from this dream
and I can't leave this bed
risk forgetting all that's been

Oh I am what I am
I'll do what I want
but I can't hide

I won't go

I won't sleep

I can't breathe

until you're resting here with me

I won't leave

I can't hide

I cannot be

until you're resting here with me

LLIBRE DE CAPÇALERA

2009-03-12T07:16:00.003+01:00

Aviat tindré una setmana de vacances que la he juntat amb quatre dies que havia treballat de més. Així doncs, aquest any tindré unes vacances de Pàsqua importants. I ahir, finalment, vaig trobar un dels llibres que m'acompanyaran aquells dies.

La Bruna hi està d'acord.

FERIDES DE GUERRA...

2009-03-08T23:00:00.008+01:00

... a la cuina de La RaTeta.

CAGUNLA...

2009-03-07T14:37:00.004+01:00

Què bé sonen, tant enclenxinats, ara que reciclen...

CANVIS

2009-03-04T16:21:00.015+01:00

Tinc la sensació de que sempre he decidit sola. No perquè sols tingui la raó jo sino perquè no he dubtat de com fer-ho. En les decissions importants. En el dia-a-dia sóc una cagadubtes.

Des de fa temps comparteixo decissions. He adquirit aquesta capacitat sense adonar-me'n. Ara entenc perquè és tant maco tenir a algú aprop.

AMIC - AMOR - AMOR - AMIC

això és bàsic

Mi Principe Azul by Eva Armisén

AIXÒ NO TOCAVA, PEPE...

2009-03-01T21:58:00.005+01:00

I malgrat les poques ganes que en deuria tenir, també ha marxat.

Poc a poc van faltant els referents de la rebeldia de la gent amb principis ètics, morals, en definitiva, humans. I malgrat alguna vegada no he estat d'acord amb alguna de les seves afirmacions (i no em refereixo a les declaracions d'El Club) però no per això deixo d'admirar a algú que ha dit el que pensava i ha viscut com creia. En definitiva, desapareix algú coherent amb ell mateix. I això cada vegada més, és el que es troba a faltar.

Poques vegades he rigut tant amb ningú.

No tocava, Pepe, això encara no tocava.

TARDA DE DIUMENGE

2009-02-22T16:00:00.002+01:00

Gustosament aproparé els llavis per rèbre el miler de petons promesos.

I un cop més, pacient, t'esperaré.
Ibn Al Shutri S. VI

Just Like A Dream - Natacha Atlas

Les Arbequines Guapes 2008

2009-02-20T00:52:00.004+01:00

NOVETAT AL BARRI (1)

2009-02-15T00:09:00.003+01:00

Sembla que al barri han obert restaurant xinès nou. Almenys la predisposició amb la clientela és bona.

INFORMACIÓ DE SERVEI

2009-02-14T11:53:00.002+01:00

... no l'has perdut, se't deuria caure...

Potser ens cal recordar...

2009-02-13T01:18:00.003+01:00

Els principis bàsics per establir una bona i plaent comunicació. Segur que tots ho vam estudiar a l'EGB (o ESO) però no tots ho recordem.

Post dedicat especialment al meu professor

A setembre!!!

2009-02-10T01:17:00.028+01:00

Aviam, passi, passi, Sr. Keeping Secret… què diu? què vé a la revisió d’exàmen? segui doncs i disculpi la tardança. Ara mateix estava acabant-li la revisió a un company seu…

Deixi de suar, home... què diu, què té sed? no pateixi, deu ser cosa dels nervis. Aquests homes, tots estàn tallats pel mateix patró... passi al salonet que hi ha al fons de la Càtedra que mentre el revisem, el convidaré a alguna cosa fresqueta...

Buenuuu, aviam que ha contestat de l'exàmen...

a) sed de memòria inútil: mai recordar d'una tirada els noms de 44 senyorets és inútil. Manté el contacte amb tots ells? doncs abans de marxar recordi deixar l'agenda... que diu? que necessita mig punt per poder passar de curs? aaahhh... vagi, vagi deixant l'americana sobre la cadira, si...

b) sed d'italià: deixem-nos de monstres berlusconians que vostè no ha ni de nombrar... que per aquesta boqueta no surtin paraules lletges, Sr. Keeping. Ara que m'hi fixo, sap que el tinc vist? bé, més aviat em recorda a algú... aiiiii, tinc el nom a la punta de la llengua..... com diu? aaara, si home, si:

no li molesten les sabates? tregui-se-les i arraconi-les aqui, que no molestaràn...

c) sed d’esports poc televisius: i que me’n diu del voley platja? que se’l ha descuidat!!! Doncs miri que la Srta Khalima i jo, a l’estiu, muntem un mini campionat entre les catedràtiques de ciències i les de lletres... No es pensi, si parlem de públic, no és tant minoritàri com sembla…

Què fa, encara, amb els mitjons posats? que no veu que relliscarà pel mosaic? fóra mitjons, home!!!

d) set de sed: ho trobo tot molt decent, Sr. Keeping… no troba que hi falta un toc de bogèria? prengui’s aquest Whisky Sour i vagi baixant-se els pantalons.

e) sed d’extraterrestre: Oblidi’s d’E.T. i segui al meu costat que mirarem una pel·licula plegats. Ben segur que es distraurà, que amb tant exàmen deu estar nerviós… Posis comode, home i tregui's aquesta samarreta...

f) sed de dibuix: No crec que un artista com vosté no tingui mà per les coses manuals. Potser ho ha provat poc o potser s'ha equivocat d'estil. Ha provat amb aquarel·la? a l'oli? sobre tela? Veu! vosté hauria de canviar d'especialitat i provar la tinta xinesa... n'estic del tot segura!

g) sed de dolços: Ai quina gràcia! no em digui, Sr. Keeping, que és dels que porta el tortell el diumenge? què n'és de dolcet... li agraden les trufes? les lioneses? la pasta fullada amb nata?...

apa!!! miri on se m’ha caigut tota la nata!!!

A veure, deixim que compti... mmm... em sembla que no arriba a la mitja desitjada... Ai Sr. Keeping Secret que haurà de passar la revàlida i veure'ns al setembre... Per què, que diu que vol estudiar? es vol canviar i fer Llengues Mortes..? malaguanyat... tant maques que són les vives... Sap que farem? veu aquell altre salonet? el del sofà? si? doncs vagi cap allà que la Señu Khalima l'està esperant per ensenyar-li una cosa. Jo vinc volant, que abans vull tancar la porta. Vagi, vagi passant que l’estem esperant..

La Kalhima i La RaTeta Miquey

Per fi el circ s'ha acabat

2009-02-09T23:12:00.005+01:00

Eluana Englaro ha mort abans que l'estat que havia de vetllar pel seu benestar, la seguís maltractant amb l'aprovació del Vaticà.

TURÓ PARC

2009-02-08T22:42:00.012+01:00

Des que vaig llegir l’últim post d’El Paseante, amb el seu comiat sec i curt, d’aquells que fan mal, sento que m’escapo de llegir a d’altres veïns de l’Escala. I sabeu que? jo sóc dels que creuen que no tornarà.

Segur que a partir d’ara, quan vagi a fer el volt pel parc, si encara és hivern, es vestirà amb un jersei Woolmark negre de coll alt i treurà de l’armari la gabardina Burberry Raincoat per si plou. Les nits d’estiu pendrà la fresca amb la samarreta de cotó blanc i aquells pantalons clars i amples que l’endemà totes les Veïnes comentem que li fan “el culet mono”.

I ell, des del carrer seguirà mirant les llums dels nostres caus, sabrà de nosaltres però nosaltres no en sabrem gaire d’ell. Perquè segur que, malgrat tot, Ell i El Veí de Dalt seguiràn compartint un Bowmore Islay18, tot passant revista qui entra al pis de qui, qui sempre va "falt" de salt o quina nova veïna arriba a l'escala.

I ara que ja veiem que això si que va en serio, fa molta pena. Se’l troba molt a faltar.

PD us deixo, que avui és diumenge i potser si m’alço pel forat del cau que dona al carrer, el veuré passar tornant de la granja dels seus pares.

ART, aquella paraula

2009-02-08T03:23:00.011+01:00

La RaTeta és d'aquelles que, quan sent que qualsevol forma de comunicació, expressió d'art (quina expressió més snob, no?) pel·licula, llibre, etc ha estat pretenciosa i ha volgut prendre-li el pèl, enfurismada el destrueix, si pot, físicament (per exemple: Los Pilares de La Tierra o El Còdigo da Vinci van sortit volant per la finestra de casa, aturant-se al contenidor de davant, a fi d'obtenir d'ells algún profit social d'ells). Costa però és una feina que algú ha de fer.

Arran del post Art del blog The Lost Art of Keeping a Secret reflexiono sobre si unes bambes penjades d'un fil d'electra s'han de considerar una performance i per tant, art o bé és una bretolada fruit d'una nit d'alcohol salvatge. No n'estic segura, dubto, no ho sé.

I una vegada més em vé al cap una Carta al Director apareguda a La Vanguardia fa més de tres anys. A casa té un lloc d'honor.

KAOS!!!

2009-02-04T18:48:00.004+01:00

Problema legendàri al Cau: com encabir i ordenar els maleïts tuppers?

Foguerons a Gràcia

2009-02-01T02:06:00.009+01:00

Aquesta nit s'ha intentat cel·lebrar una de les festes més maques de Gràcia, la festa dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia. Degut a la pluja no sé si finalment s'han pogut encendre i jo no he arribat a temps per veure-ho...

La festa arrenca d'un pare mallorquí, veient com les seves filles (estudiants a Barcelonan que vivíen a Gràcia) enyoràven les festes de Sant Antoni del seu poble i va decidir portar-les. Des de llavors (i ara això ja fa uns quinze anys) un divendres de gener, un camió carregat de pa i botifarrons surt de Sa Pobla direcció Gràcia. Durant la nit s'encenen els fogarons, és torra el menjar (les menges, diria algún piju), es beu (facilment pots trobar pomada, tot i ser de Menorca) i se senten jotes mallorquines (sempre cantades amb "segones", de difícil comprensió si no vas acompanyat d'algú originari). Las millors són las que canten àvies amb edats respectables però amb ganes de donar molta guerra.

És una festa molt, molt màgica. Si podeu, no us la perdeu (aqui podeu veure fotos).

Aquí podeu aprendre a ballar la jota:

I aquí, veure el Ball de Bot (dedicat a la meva amiga mallorquina que, presa d'amor, ha marxat cap a Menorca... mos moixes t'enyor molt):

1/7 DE MEME

2009-01-27T22:32:00.030+01:00

El mestre El Veí de Dalt m'ha enviat un meme. I com és el primer que faig, seré egocèntrica i el dedicaré als meus set plaers. Veí, tot un plaer!

Aviam, la normativa vigent que haig de seguir és la següent:
- incloure un vincle a la persona que et convida. Fet.
- donar a conèixer set fets sobre un mateix en el blog. Encara no.
- convidar a set persones, coneguts de blog o no (cal arriscar-se a la vida, no?) a fer el meme, donant a conèixer els seus enllaços. Encara no.
- avisar-los mitjançant el seu blog. Encara no.

Vamos p'alla.

1. Plaers Comuns
Ara que per aqui volten unes monedes, compartirem la xavalla: set milions per vosaltres, set per Payasos Sin Fronteras, set per Càritas, set per Avismon, set per a tu, set per a nosaltres, set per a ells.

2. Plaers Matiners

No em resisteixo a una tassa de te. Ara, amagats al calaix fosc del buc de la feina, en tinc set: l'Oolong Caramel, el Japan Bancha, Japan Kukicha, Choc-Berry, un de Mango, un Rooibos Safari i el clàssic Earl Grey. Si algú vé a veure'm al Kuartu Fosc, el convido i si no li agrada el te, tambe ofereixo una tasseta de café (siii, el coi de Nespresso també ha arribat al Kuartu Fosc). Així em camelo les visites. (accepto subvencions de Tea Shop per publicitat encoberta)

3. Plaers Dolços

Després dels nèrvis que he passat durant aquest cap de setmana un pèl atramuntanat, sols m'han quedat set "supositoris" de regalèssia. Bé, ara ja sis i mig. (la resta la podeu trobar a les meves "cartutxeres")

4. Plaers Literaris

Set pometes té el pomer,
de set, una, de set, una
set pometes té el pomer,
de set, una, van caient: Els pantalons

"Com que no ens sobreva el temps perquè ella seguís ocupant-se en una feina tan constructiva, i molt menys, encara, pels jocs que haurien vingut a continuació m'he tret els pantalons a una indicació que m'ha hagut de fer a contracor: estic convençut que l'engrescava ja, en aquell moment, adonar-se que conserava íntegrament la vella habilitat d'alquimista que coneix la fórmula d'interessar i endurir una penjarella en principi indiferent i blana."

Doncs això.

5. Plaers Viatgers
Els racons propers on no fa gaire he estat

6. Plaers Auditius

7. Plaers Sensuals
Aquest és per a tu, aquest per a tu, per a tu, per a ELL, per a tu, per a tu i aquest, tot teu.

I aquest meme el passo..... rrrrrr!!!! (so de tambors) txxxxxxaaaannnn!!! A la Martafort, a la JoMateixa, a l'Arqueòleg Glamurós, a la Violette, a l'Eli, a la M i a l'Òscar. Tots fan blogs diferents però a tots hi estic enganxat. M'agradaria llegir els vostres memes..

No voldria jo pensar...

2009-01-19T22:26:00.004+01:00

que la campanya del "bus ateo" és l'última tendència a Barcelona, a punt com estem d'inaugurar el Bread&Butter (no, aquest no em dóna la gana de lincar-lo, així de clar).

Desconec perquè s'han decidit a dur-la a terme però, si us plau, que no sigui una nova frivolitat, ara que se segueix matant en nom de la religió (d'acord, afirmació un pèl tendenciosa).

Demano una mica de respecte pels que no creiem en rés més que en la pròpia persona, tot i que en el meu cas voldria creure en un ser superior que m'ajudés a resoldre els conflictes que se'm presenten en el dia a dia.

Això és seriós, veritat?

La Decepció

2009-01-13T23:08:00.009+01:00

Us ha passat mai que de sobte coneixes algú que avasalla per la seva creativitat, que "promet l'oro i el moro" i PLAF! et fot una hòstia i desapareix? Doncs a mi si. Dues vegades.

La primera va ser un pseudo-nòvio que representava ser un extraterrestre de tant maravellós que prometia. Va desaparèixer. I la segona fa menys d'un mes. Una companya que podia arribar a ser amiga. També era maravellosa (segons ella). També ha desaparegut. I voleu que us digui? visc més tranquil·la sense tants terretrèmols vitals però sabent qui sóc i qui tinc aprop.

I amb això "me sobra y me basta".

Inquietant la imatge, no? És de Luke Chue.

Un dia blanc

2009-01-11T01:26:00.003+01:00

Necessitava marxar de la ciutat de manera urgent i buscar paisatges blancs. Però igual que el got que pot estar mig plè o mig buit, el meu paisatge és podia veure o no. I per suposat, l'he vist i disfrutat.

PD malahuradament no he arribat a temps per la mani pro-Palestina. Ho sento.

Sabeu què?

2009-01-06T11:56:00.004+01:00

Ara que ja he obert el meu regal i la Kpitana64 ha obert el seu, us vull dir que

SOU TOTS MARAVELLOSOS

i que m'encanta participar en aquestes iniciatives.

(vaig a seguir obrint regals)

SI, KPITANA64

2009-01-06T00:00:00.007+01:00

Era jo... però em va fer una mica de ràbia que ho descobrissis i em vaig fer "la longuis". M'ha agradat conèixer i seguiré visitant el teu blog.

Pels poquets posts que has anat penjant, crec que he trobat un regal que t'agradarà. Bé, dos. No sabia quin escollir i com són dies d'excessos, he pensat que et regalo dues coses. Si, són dos videos (professionalment em dedico al món audiovisual i potser per això estic enganxada al Youtube).

El primer és de l'últim concert de la Marina Rossell. No és que sigui gaire fan d'ella però aquesta cançò amb el seu acompanyament "manual" crec que és preciós:

I el segon, el mateix. M'encanta i crec que t'agradarà també.

I rés, que espero continuar llegint-te.

ENCANTADA D'HAVER-TE CONEGUT, PRECIOSA!!!

Preparant la Nit de Reis

2009-01-05T19:23:00.002+01:00

He deixat tres parells de sabates, que ells mateixos escullin quines volen omplir!

Esmozars de Nadal

2009-01-04T12:22:00.004+01:00

Diverses variacions sobre un mateix tema.

Històries Veïnals 5

2009-01-04T03:04:00.003+01:00

Abans d'acabar l'any 2008 El Veí de Dalt va començar a publicar la 5a tongada de les Històries Veïnals, dedicada aquest cop, al Malerianisme. El primer conte estava dedicat a la Fal·làcia. A veure que us sembla.

(mira que m'està quedant horteret, el blog, últimament...)

FELIÇ 2009!!! o el que és el mateix:

2009-01-01T10:47:00.006+01:00

Estimades i estimats amics,

El meu moment maravellòs de l'any que acaba de marxar és haver descobert el món blogaire i haver-vos conegut. De veritat. Sou extrordinàris.

Quel'any que tot just comença sigui per vosaltres un any plè d'il·lusions, projectes, amor i somnis acomplerts.

Un petó des del Cau de La RaTeta Miquey

Ei, escolta!!!

2008-12-29T23:45:00.011+01:00

No té rés a veure amb el fred i que necessiti que m'escalfis, ni de sentir la teva pell contra les meves galtes, ni que posi el cap sobre el meu racó de la teva espatlla, ni que la Nit de Cap d'Any hagi de ser una nit gamberra, no, no té rés a veure amb tot això... però, oju! aviso! estic més enamorada que mai!! (i després no s'admetràn reclamacions)

El meu moment de l'any?

2008-12-27T10:43:00.018+01:00

Cada cap de setmana mandrejo escoltant la radio. Fins aquest setembre l'agenda radiofònica era dissabtes Tàpias Variades i Via Lliure i diumenges Eduqueu les Criatures i Via Lliure .

Però des de que han renovat El Suplement el mes de setembre, a les deu del matí se'm planteja el problema de què escollir. Ho resolc barrejant les dues opcions en la mesura del possible.

Avui la Marta Cailà m'ha donat a conèixer Atrapalopuntoblog, Atrápanos en menos de 365 palabras, una iniciativa interessant on pots guanyar un viatge a Nova York fent el teu pròpi resum de l'any. Si hi vull participar m'haig d'espabilar a escriure.

I la Núria Ferré ha preguntat quin ha estat el nostre moment de l'any. I donant voltes n'he escollit un perquè en tinc imatges. Apart en queden un parell, complexes d'explicar.

Va ser un passeig pel Baix Penedès, una tarda de tardor on hi havien molts records, moltes realitats i futur. Dos mesos després queden els records i el futur "is in the air".

I vosaltres, quin és el vostre moment de l'any?

El comiat o l'arribada

2008-12-26T01:20:00.009+01:00

Aquesta és la imatge que veig cada dia quan marxo de casa. Pujades sobre el sofa, elles s'acomiaden des de l'altre banda de la finestra. O quan arribo. Ja fa més de dos anys que es repeteix. És una presència constant, silenciosa, agraïda i ara ja, necessària.

D'acord, tenia un mal dia

2008-12-23T01:41:00.002+01:00

Avui segueixo sense ganes de festes però si de disfrutar d'una bona nadala.

Així que, toca ensenyar aquest maravellós vestit negre que estreno, fora sabates tacó (com m'han apretat tota la tarda!), fora rebequeta per si fa fred, fora monyo per treure'm els cabells de la cara i mantenint a ratlla el rouge de llavis i el rimmel a lloc, surto a ballar. Algú vé amb mi?

Sols queden 17 dies...

2008-12-22T00:38:00.005+01:00

i tot haurà acabat... és que aquestes festes segueixen sense agradar-me.

Extrany però feia una setmana que tot rutllava maravellosament bé. Cada matí, feliç i contenta del dia que tenia per davant, escoltava Viva la Vida de Coldplay (que segueix posant-me a mil d'optimisme), acabava el dia plena de sensacions positives i de cop i volta, amb 24 hores m'han esgarrat el got mig plè. Problemes, discussions, incerteses... haurem d'esperar que tot torni a funcionar com a mi m'agrada.

De totes maneres, sempre és un bon moment per desitjar-vos dies tranquils plens de bones intencions i sobretot, molt amor.

S'ho mereix!!

2008-12-08T02:07:00.004+01:00

Aquest cargolí va sortir divendres vespre d'Horta-Guinardó i va dormir al Baix Penedés. Estòicament va aguantar més de 90 quilòmetres a una velocitat de 120 qm/h (en carreteres comarcals menys). No va caure en cap moment, no va defallir. Va aguantar, fort, valent, com la seva familia li havia ensenyat.

El seu premi ha estat abandonar la contaminació urbana per acabar fent una vida rural a la plaça major d'un petit poble de muntanya.

De moment està molt feliç amb seu destí. Des d'aqui, moltes felicitats!!!

La Espe torna de Bombay, veda oberta!

2008-11-29T02:29:00.006+01:00

Aquest cop m'he quedat sense paraules per descriure el que sento per aquesta energúmena. Sento massa ràbia. M'apareix aquella cara i es que.... es que... es que li clavaria els cinc dits a la cara i no pararia... (jo, que no sóc ni violenta, ni competitiva i que generalment tot m'ho miro amb certa distància).

Així que OBRIM LA VEDA. Podeu opinar.

Un dissabte plè de sol fa encara més bona la collita

2008-11-25T22:25:00.004+01:00

Aquest any l'olivera ha donat gairebé 12 quilos d'olives, verdes, morades, fosques, clares... Olives seguides atentament de lluny, de prop, vigilant que no es corquin, que no pateixin cap malaltia.

I ara falta banyar-les i perfumar-les i tot llest.

S.O.S.!!! sols cal un clic

2008-11-23T22:44:00.009+01:00

Junt amb uns companys estic fent un "experiment" sobre si el Màrqueting Viral és realment efectiu o no. Un exemple de campanya usant aquest tipus de màrqueting ha estat "Amo a Laura" o "Chikiliquatre".

Total, hem d'aconseguir abans del proper dijous el màxim de visites a la web ESTAMOS DE CIERRE. És una sèrie produïda sols per internet (de moment). Cada dilluns estrenen nou capitol i crec que, apart d'ajudar-me a guanyar no sé encara quin premi, us agradarà molt.

Recordeu, mireu i sobretot, feu que els vostres amics mirin ESTAMOS DE CIERRE.

MOLTES GRÀCIES!!!

El temps de les olives

2008-11-22T11:48:00.009+01:00

Enmig de muntanyes que no arriben als mil metres fa poc més de tres anys vaig trobar el meu lloc en el món. És un lloc molt petit, plè de vinyes, pedres i pins. A tocar d'on em desperto hi hau una vinya borda i una olivera.

L'olivera és on les gates descansen dels seus jocs, on els ocells de pit blau se'n riuen d'elles al volar pel seu davant sense deixar ser caçats, el seu aixopluc els dies de pluja. És el centre del petit jardí.

Avui és el dia que recolliré les poques arbequines amb las que aquest Nadal, els dies de més festa, obsequiaré als que més estimo. Las he vist nèixer, creixer i pendre color. Ara toca collir-les per a compartir.

Per cert, hi sou tots convidats.

Forty-Nine Keep on Talkin - Tim Obrien

Uauuuu... sense sentiment pre-nadalenc

2008-11-21T00:34:00.010+01:00

Doncs no. Aquest any encara no he notat "la llamada de la selva" nadalenca i per sort, encara no m'he agobiat.

A mi em passa el que a molts: què en fugo tant com puc però sempre acabo pillant. Com som poca familia, abans era una festa més o menys tranquileta on ens juntàvem tots com si fós un diumenge. Ara que falta gent, compto els dies per a que tot hagi passat i recuperi la normalitat.

De fet crec que les úniques coses que m'agraden de Nadal segueixen sent les mateixes que gaudia de petita: els llums de l'arbre de Nadal i el calendari de l'Advent, entre d'altres.

Recordo quan obriem "el paquet de llumetes" per comprovar que totes funcionessin (sempre van ser les mateixes), penjar-les a l'arbre i passar hores i hores a les fosques mirant embadalida els colors de les llums, com s'encenien i s'apagaven. Serà per això que ara tinc la casa plena de fanalets de Natura.

També m'encantàven els Reis de Chocolate Suchard que, estratègicament, penjàvem a l'arbre i que esperavem al Dia de Reis per endrapar-los. El meu sempre ha estat el rei ros.

I la il·lusió d'obrir les finestretes del calendari de l'Advent? A mi em tocava cada tres dies i era tant emocionant. No tenien xocolata ni sortia cap cromo de ningú famós (tengui-falti-tengui-falti). Sols eren dibuixets de motius nadalencs però plens de purpurina ("RaTeta!" deia la mare "al tantu amb la purpurina que és molt perillosa si se't posa als ulls!!"). I la purpurina era el que feia semblar-los la cosa més moderna del món.

Però el que sobretot m'agrada d'aquests dies és el so que té la Nit de Nadal i el cel de nit que per aquelles dates hi ha. És un so tranquil, el de "tot va bé", tot està en pau, és un so pacífic. El cel és d'un blau brillant, fred, tacat d'estrelles que encara brillen més. I tranquil, molt tranquil.

Són petits plaers de baix valor econòmic però de grans satisfaccions personals.

Estic d'acord amb tu...

2008-11-17T23:30:00.002+01:00

Escriu poc però quan ho fa, em fa pensar.

Obama em regenera per olladecols

La feina en equip

2008-11-16T23:15:00.010+01:00

Porto dies donant voltes al terme Treball En Equip. Crec que el jo entenc no és el que la resta considera i per tant, alguna cosa falla que haig d'arreglar.

Fins ara creia que per portar a terme un projecte totes les persones que l'integraven havien de conèixer les seves competències i aplicar-les per aconseguir portar-lo a la pràctica. Si un dels elements presentava algún problema, se li deia i així modificava el que fallava i tot rutllava bé. O si no estava d'acord amb les competències designades, és podia dir i tractar de buscar el lloc on tothom pogués donar el millor de si.

Doncs no. Sembla ser que no. En temes de feina el que ara es porta és callar i un dia qualsevol sentir com et diuen: "recordes allò que vas fer? doncs no estava bé... però ni allò, ni allò ni allò altre... fa dies que no ho fas bé..."

I pardilla perduda (i tonta, molt tonta per l'edat que tens) dius: "ah... no? el que faig no està bé?" mentre recordes els agobios de les últimes setmanes per a què tot rutllés. I penses perquè no t'han avisa't abans si fa dies que les coses no van bé.

Suposo que té a veure amb la comunicació. O millor dit, amb la No-Comunicació. I amb trepar. I amb guanyar mèrits. I amb les jerarquies. I amb la por que l'altre, el que està abaix, no reconegui la teva posició, tu que estàs tant amunt. I per suposat, amb l'individualisme. Per què si tens asignades unes tasques has de voler las de l'altre? per què haig d'estar defensant la meva parcel·leta si sé que és la que em toca i m'agrada? M'hi hauré de passar la vida, així? Doncs la resposa és SI. Crec que ha arribat l'hora de deixar de ser gilipolles, aterrar en el món en que visc i aprendre que això és la selva i cal sobreviure.

La pregunta és: sabré deixar de ser bleda alguna vegada?

PD Aquest escrit "m'esticmirantelmelic" està dedicat (entre d'altres) a Patán, El Risitas de Pierre Nodoyuna, un "dibujoanimado" que em va acompanyar durant la meva tendre infància i que des de fa pocs anys, tantes vegades recordo. La seva foto l'he penjat a l'inici del missatge per enganxar al públic, tot i que hauria d'estar aqui sobre mateix, qüestió de màrqueting (ji ji)

Viva la Vida

2008-11-16T23:03:00.004+01:00

Des que la vaig escoltar per primer cop que em té pillada del tot, i ara que he vist el "video alternatiu" (diuen), és com una droga. Si m'enganxa al cotxe (que succeeix sovint), l'aparco, tanco les finestres, pujo el volum, tanco els ulls i deixo que el món flueixi al meu voltant. M'omple, m'anima, m'excita, em dóna marxa, ganes de cridar, em transmet optimisme... en definitiva M'AGRADA.

Així que escolliu el lloc i el moment, aïlleu-vos del que us envolta que no valgui la pena i dediqueu-vos aquests minuts al deleït personal:

Hi sóc...

2008-11-05T23:16:00.003+01:00

... però ara tinc poc temps...

... estic estudiant...

... aprenc coses molt interessants...

... però aviso... aviat tornaré!!!!

... això de llegir-vos enganxa i ho trobo a faltar...

... la RaTeta és així...

Per cert: la genialitat on es compra?